Mathura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Tipografia
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Mathura''' o '''Muttra''' (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'[[Índia]] a [[Uttar Pradesh]] a uns 50  km d'Agra. És capital del [[districte de Mathura]]. El seu caràcter de sagrada deriva de ser el suposat lloc de naixement de [[Krishna]] al lloc anomenat Krishna-janma-bhoomi, literalment "Lloc de naixement de Krishna". Al cens del [[2001]] figura amb 298.827 habitants. La seva població fa més de cent anys era el [[1872]] de 59.281 habitants, el [[1881]] de 57.724, el [[1891]] de 61.195, i el [[1901]] de 60.042, sent la majoria (46.523) hindús i la major part de la resta (12.598) musulmans. El campament militar tenia una població de 2.928 habitants el 1901 i la guarnició la formava un regiment de cavalleria. Tot i el seu caràcter de sagrada l'exèrcit indi hi manté avui dia diverses instal·lacions.
 
== Història ==
Línia 7:
Al {{segle|IV}} aC va passar a la dinastia [[maurya]] de [[Magadha]]; [[Megastenes]] que escrivia al {{segle|III|-|s}} esmenta la ciutat amb el nom de Μέθορα (''Méthora'').;<ref>Megastenes, fragment 23 "...els surasenians, una tribu índia, amb dos grans ciutats, ''Methora'' i ''Clisobora''; el riu navegable ''Iomanes'' corre pel seu territori..." segons consta a una cita d'Arrià a ''Indica'' 8.5. En un altre fragment diu: "... el riu Jomanes ([[Yamuna]]) corre a través de Palibothri fins al [[Ganges]], entre les ciutats de ''Methora'' i ''Carisobora''."; es pot trobar a [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/Foreign_Views/GreekRoman/Megasthenes-Indika.htm FRAGM. LVI. Plin. Hist. Nat. VI. 21. 8-23. 11.]<!-- ERROR 404 --></ref> després va passar efímerament als [[sunga]] (vers el segle II aC) per caure tot seguit en mans dels indogrecs de [[Bactriana]] probablement abans del 100 aC, fins a la seva fragmentació passant llavors als [[indoescites]] o [[saques]] en algun moment del {{segle|I|-|s}} probablement vers la meitat del segle.
 
En aquest temps vivia a la ciutat un nombrós grup de jainistes segons les troballes arqueològiques. Alguns dels sàtrapes (khsàtrapes) escites foren Hagamasha i Hagana, que van anar seguits del gran sàtrapa saka [[Rajuvula]]. Les excavacions més profitoses a la zona han estat les de Maghera a uns 17  km de Mathura on s'han trobat objectes i algunes inscripcions. Un document important esmenta la donació d'una stupa budista per la reina Nadasi Kasa, esposa del rei indoescita de Mathura, Rajuvula; una altra inscripció esmenta la genealogia de diversos reis ksàtrapes indoescites de Mathura; aquesr Rajuvula segons una altra inscripció hauria eliminat al darrer rei indogrec [[Estrató II]] vers l'any [[10]] i hauria conquerit la seva capital [[Sagala]]. Altres inscripcions confirmen la conquesta de Mathura pels sakes i hi ha referències a Kharaosta Kamuio i a Aiyasi Kamuia. El khsàtrapa Yuvaraja Kharostes fou fill d'Arta segons les seves pròpies monedes<ref>''Kshatrapasa pra Kharaostasa Artasa putrasa''. Vegeu: ''Political History of Ancient India'', 1996, pàgina 398, Dr. H. C. Raychaudhury, Dr. B. N. Mukerjee; ''Ancient Kamboja, People and the Country'', 1981, pàgina 307, Dr. J. L. Kamboj; ''Ancient India'', 1956, pàgines 220–221, Dr. R. K. Mukerjee; ''Kambojas Through the Ages'', 2005, pàgina 168, S. Kirpal Singh.</ref> i aquest Arta era el germà del rei Moga o [[Maues]] (vers 80 aC);<ref> Ancient India, pàgines 220–221, Dr R. K. Mukerjee; Kambojas Through the Ages, 2005, pp 168–169, S. Kirpal Singh; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, pàgines 306–09, Dr J. L. Kamboj; Corpus Inscriptionum Indicarum, Volum II, Part 1, p 36, D. S. Konow</ref> Aiyasi Kamuia correspon a la princesa Aiyasi Kambojaka o Kambojika, que fou la reina principal del rei saka mahakshatrapa (gran khsàtrapa) Rajuvula. La presència dels [[kamboges]] a Mathura és confirmada també pel [[Mahabharata]].<ref>El Dr. Jayaswal escriu: "Mathura estava sota domini de pobles estrangers com els [[yavanes]] i kamboges... que tenien una manera especial de lluitar" (Manu i Yajnavalkya, Dr. K. P. Jayswal); vegeu també: ''Indian Historical Quarterly'', XXVI-2, pàgina 124. El Profesor Shashi Asthana comenta: ''"L'èpic Mahabharata parla d'un setge de Mathura pels yavanes i kamboges'', vegeu: ''History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C.'', 1976, pàgina 153, Shashi Asthana). El Dr. Buddha Prakash observa:'' "junt amb els sakes, els kamboges havien entrar al Hindustan i s'havien estès per tota el nord de l'Índia especialment als moderns Panjab i Uttar Pardesh. El Mahabharata conté referències als yavanes i kamboges que haurien conquerit Mathura (12/105/5)...''. També hi ha una referencia als kambojas a les inscripcions de Mathura i a les del khsàtrapa saka Rajuvula trobades a Mathura (''India and the World'', pàgina 154, Dr. Buddha Parkash); també: ''Ancient India'', 1956, pàgina 220, Dr. R. K. Mukerjee</ref> Per tant és possible que sakes i kamboges governessin més o menys units sobre Mathura i Uttar Pradesh; és revelador que el [[Mahabharata]] només parla de kamboges i yavanes com els habitants de Mathura, i no es refereix als sakes<ref>Mahabharata 12.101.5.</ref> el que indicaria que per l'èpica els sakes estan inclosos dins els kamboges (segons el Dr. J. L. Kamboj) o que eren considerats el mateix que els yavanes, si bé hi ha la possibilitat que el Mahabharata es refereixi a una primera invasió dels yavanes vers [[150 aC]]. Els khsàtrapes indoescites de Mathura són coneguts com a khsàtrapes septentrionals en oposició als khsàtrapes occidentals que governaven a [[Gujarat]] i [[Malwa]]. Després de Rajuvula es coneixen diversos successors però ja vassalls dels [[kushanes]], com el gran sàtrapa Kharapallana i el sàtrapa Vanaspara, coneguts per una inscripció a Sarnath, datada el tercer any del [[kushana]] [[Kanishka]] (vers 130), en la que rendeixen homenatge al sobirà kushana.<ref>Rapson, "''A Catalogue of the Indian Coins in the British Museum. Andhras etc...''" pàgina 103</ref>
 
Mathura fou un dels dos primers majors centres de producció d'imatges de Buda (l'altra era a [[Gandhara]] a l'[[Afganistan]] on les imatges eren d'inspiració grecoromana) al {{segle|I|s}}. Fou en aquest temps (vers el segle II) que va arribar a la seva màxima esplendor amb la dinastia kushana de la que fou una de les capitals (l'altra era Purushapura moderna [[Peshawar]]) amb els reis [[Kadfises]], [[Kanishka]], [[Huvishka]] i [[Vasudeva]]. Els kushanes van ser patrons del budisme excepte el rei Vasudeo (Bazodeo a les monedes). Kanishka fins i tot va ser hoste del tercer concili budista ([[Ajatshatru]] havia estat l'hoste del primer i [[Asoka]] del segon); una estàtua de Kanishka trobada a les excavacions està ara al museu de Mathura; s'han trobat també nombroses estàtues de [[Siddharta Gautama|Buda]]. El peregrí [[Fa Hien]] esmenta la ciutat com a centre budista vers el [[400]]. Un altre peregrí, [[Hsuan Tsang]] (moderna transcripció: Xuanzang) que va visitar la ciutat el [[634]] (a la qual dóna el nom de ''Mot'ulo'') diu que tenia 20 monestirs budistes i cinc temples bramànics.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Muttra Mathura a l'Enciclopèdia Britànica] .</ref> Després es va dirigir cap a l'est a [[Thanesar]] i Jalandhar al [[Panjab]] oriental, abans de culminar en la visita als monestirs de Theravada a la vall de [[Kulu]], retornant llavors al sud a Bairat i Mathura.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Hsuan_Tsang Hsuan Tsang].</ref>
Línia 21:
Quan [[Ahmad Shah Durrani]] va envair l'Índia el [[1757]], el seu general Sardar Jahan Khan va intentar imposar tribut a Muttra però com que la població es va retirar a les fortaleses, va ocupar la ciutat i la va saquejar massacrant als habitants que va trobar. El [[1759]] el nou emperador fou assassinat i el sobirà afganès una vegada més va avançar cap a [[Delhi]]. Ghazi al-Din va fugir a Muttra i Bharatpur, i es va unir a la confederació entre marathes i jats que fou destruïda per les forces d'Ahmad Shah Durrani a la batalla de [[Panipat]] del gener de [[1761]]. Abans d'aquesta batalla decisiva Suraj Mal havia retirat les seves forces i s'havia dirigit a [[Agra]], de la qual va expulsar als marathes i es va apoderar de Muttra.
 
Ahmad Shah Durrani va retornar a l'[[Afganistan]] i Suraj Mai va considerar el moment oportú per atacar al cap rohilla [[Najib al-Daula]]: va marxar cap a Shahdara, a uns 10  km de Delhi, però fou sorprès i capturat per una petita partida de forces imperials, sent executat el [[1763]]. Dos dels seus fills que el van succeir en el comandament foren successivament assassinats i el tercer, Nawal Singh, després de perdre Agra durant la revolta de [[Zabita Khan]], va morir el [[1776]]; el quart fill, Ranjit Singh, va heretar Bharatpur amb només un petit territori.
 
Durant la guerra entre els [[Sindhia]] i els prínceps rajputs el [[1788]], els primers van aconseguir l'ajut dels jats per defensar [[Agra]], llavors dominada pels Sindhia i assetjada per Ghulam Kadir. El [[1803]] Ranjit Singh de Bharatpur va donar suport a Lord Lake en la seva campanya contra Sindhia amb una força de cinc mil cavallers jats i quan els marathes foren derrotats va rebre com a recompensa la part sud-oest del territori de Muttra, amb [[Kishangarh]] i Rewari. El [[1804]] va donar refugi a [[Jaswant I Rao Holkar]] que fugia després de la batalla de [[Dig]], i això va portar al setge de Bharatpur per Lord Lake i encara que la capital no va poder ser conquerida, els territoris que li havien estat cedits el 1803 foren perduts.