Nombre índex: diferència entre les revisions

Índex de Fisher: <math>F_P=\left(L_P*P_P\right)^{1/2}</math> i <math>F_Q=\left(L_Q*P_Q\right)^{1/2}</math>

 

Si es multiplica l'índex de volum de Laspeyres per l'índex de preus de Paasche s'obté el canvi en el valor, a preus corrents, dels béns i serveis.{{sfn|Lequiller|2006|p=51-52}}<ref>També s'obté si es multiplica l'índex de preus de Laspeyres per l'índex de volum de Paasche. </ref>

 

Aquest mètode es coneix com a deflactar. També s'utilitza per a fluxos, com les transferències de diners, que no tenen dimensió de preu i quantitat. Després de deflactar, es diu que estàn en termes reals.{{sfn|Nacions Unides|2009|p=370}}

 

Les sèries temporals d'índex de volum que utilitzen els preus d'un sol any base en tots els elements de la sèrie tenen l'incovenient que utilitzen estructures de preus que difereixen de l'estructura real de l'economia per a períodes allunyats de l'any base. És per aquest motiu que en la comptabilitat nacional actualment s'utilitza el mètode de l'encadenament. Aquest mètode consisteix en calcular el canvi en el volum del període anterior a l'actual utilitzant l'estructura de preus del període anterior. Després, el canvi s'enllaça amb el dels altres anys. L'avantatge dels índexs encadenats, comparats amb els índexs a preus constants, és que eviten les distorsions que provoquen els canvis en l'estructura de preus. L'inconvenient és que les sèries de volum encadenades no són aditives, és a dir, no es pot obtindre un índex de volum sumant altres índex. Per exemple, la demanda agregada de béns i serveis d'una economia no es pot obtenir sumant directament la demanda interna i l'externa.{{sfn|Lequiller|2006|p=53-57}}. L'índex encadenat es calcula de la següent manera:<ref>{{ref-llibre|cognom=INE|títol=Contabilidad Nacional Trimestral de España|pàgines=69|url=http://www.ine.es/daco/daco43/metodologia_cntr.pdf}}</ref>