Oficina de farmàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 6:
Per definició el medicament és un bé essencial, que fa que la farmàcia sigui un establiment d'interès públic. El farmacèutic o tècnic en farmàcia, fa la [[dispensació]], que no es limita simplement a la venda del producte, si no també a l'assessorament de l'usuari, per tal d'aconseguir un ús responsable dels medicaments i la gestió de dades corresponents.<ref>[http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/08/01/pdfs/A02327-02369.pdf llei d'ordenació farmacèutica i dels medicaments, BOE]</ref>
== Dispensació ==
La dispensació de medicaments o productes sanitaris pot ser:
=== Amb recepta ===
La gran majoria de medicaments, requereix prescripció feta per un professional sanitari ([[metge]]s, [[veterinari]]s, [[odontòleg]]s...) Segons les condicions de prescripció. Són susceptibles de finançament si estan inclosos a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Sanitat. El SNS, es fa càrrec de la totalitat o part de l'import del producte corresponent:
* D'aportació normal: L'usuari paga el 40% de l'import total del medicament.
* D'aportació reduïda: L'usuari paga el 10% (sempre que no sigui superior a 2,64€).
* Exempts d'aportació: L'usuari rep el medicament sense cap cost (pensionistes i col·lectius assimilats, afectats pel síndrome tòxic, [[discapacitat]]s, medicaments derivats d'accidents de treball o malalties professionals i els que es dispensen als centres sanitaris)
=== Sense recepta ===
Altres medicaments denominats Especialitats Farmacèutiques Publicaries (EFP) no necessiten recepta i per tant qualsevol usuari pot tenir accés al medicament sense prescripció.
| |||