Pierre Choderlos de Laclos: diferència entre les revisions

Va ser un militar pessimista pel que fa a les relacions humanes, i un escriptor aficionat, tot i que el seu projecte somiat era «escriure una obra que s'aparte d'allò habitual, que faça molt de soroll, i que continue ressonant sobre la Terra quan jo haja mort»; des d'aquest punt de vista, es van complir els seus desitjos, perquè l'èxit que va aconseguir la seua obra mestra, ''[[Les amistats perilloses (novel·la)|Les amistats perilloses]]'' (''Les liaisons dangereuses'') va ser de tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novel·les més conegudes en el món. És una de les obres mestres de la literatura galant del {{segle|XVIII|s}}, que descriu les intrigues de l'aristocràcia. La seua història ha propiciat un gran nombre de treballs crítics i analítics, obres de teatre i pel·lícules dirigides, entre d'altres, per [[Roger Vadim]], [[Milos Forman]], o la més destacada, de [[Stephen Frears]], de 1988.

 

Els francòfons dubten entre dues pronúncies per a ''Choderlos'': ''xo-der-ló'' o ''ko-der-ló''.

L'Acadèmia Francesa, això no obstant, preconitza la pronúncia ''xo-der-lo''. [[Roger Vailland]], en la seua obra ''Laclos par lui-même'' (p. 65), presenta un facsímil d'una ''Mémoire pour demander la Croix de Saint-Louis'', redactada pel mateix Laclos i datada del 26 d'agost de 1787, en què s'anomena '''''Chauderlot de Laclos''''', cosa que justificaria la pronúncia ''sho-der-ló''.

Pierre Ambroise Choderlos de Laclos va nàixer a Amiens, cap de partit del departament del [[Somme (departament)|Somme]]. Va ser el desé fill d'un secretari d'intendència de la [[Picardia]] i d'[[Artois]].

 

Ser militar era la seua vertadera vocació. Es va decidir, per tant, per aquesta carrera malgrat que les perspectives de promocionar-s'hi no eren gaire encoratjadores. Va escollir l'[[artilleria]], per ser la que millor s'adaptava al seu esperit matemàtic. Va ser admès l'any [[1760]] en l'[[Escola de la Fére]], precursora de l'Escola politècnica.

 

El 1776, se li encarrega la instal·lació d'una nova escola d'artilleria a [[Valença]], en què després ingressarà [[Napoleó Bonaparte]]. De retorn a [[Besançon]], l'any [[1778]], és nomenat capità de segona de sapadors. En la guarnició, i durant el seu temps lliure, redacta unes quantes obres en què apareix com un fervent admirador de [[Jean-Jacques Rousseau]] i de les seues novel·les. Considera ''La nova Eloisa'' «la més bella de les obres escrita amb el títol de novel·la». El [[1778]], comença a escriure ''Les relacions perilloses''.

 

L'any [[1779]], és enviat de servei a l'[[illa d'Aix]], per ajudar el [[marquès de Montalembert]] en la direcció i construcció de les fortificacions que han de defensar-los de l'atac dels anglesos. De tota manera, passa molt de temps redactant ''Les relacions perilloses'' i una [[epístola]] a ''madame'' de Montalembert. Ascendit a capità de bombarders, sol·licita una baixa de sis mesos durant la qual, a [[París]], es dedicarà a escriure; és conscient que, a partir d'ara, la seua vocació literària és més important que la seua carrera militar, amb la qual se sent frustrat.

 

El 17 de juny de [[1787]], va escriure en el ''Journal de París'' el seu projecte de numeració dels carrers de [[París]].

 

L'any 1788 va abandonar l'armada. Després d'un període de cerca personal i del millor mitjà d'aconseguir les seues ambicions, i d'algunes temptatives per aproximar-se a un gran senyor, va entrar al servei del [[Lluís Felip d'Orleans V duc d'Orleans (Felip Igualtat)|duc d'Orleans]], amb qui compartia les mateixes idees d'evolució de la reialesa.