Port de Teufelsbrück: diferència entre les revisions

Des del 1933, un club de vela, el ''Segelclub Unterelbe'', va obtenir la part meridional del moll per crear-hi un port esportiu. Després de la [[segona guerra mundial]] el trànsit de mercaderies a poc a poc va desaparèixer i només va quedar l'activitat esportiva. El 1962 el moll, desestabilitzat perquè l'Elba havia erosionat els fonaments, va ser derrocat. La zona industrial a l'entorn de l'antic port a poc a poc va transformar-se en zona d'habitatges benestants, valorada per les vistes panoràmiques al riu. El pontó per a embarcacions esportives que hi havia a la petita badia, ha restat i, juntament a la petita fonda, és ara una destinació d'excursionistes a peu, a bici o amb barca.<ref>{{Ref-web|url=http://www.nienstedten.de/Burgerverein/Teufelsbruck/body_teufelsbruck.html|títol=Teufelsbrück|consulta=2017-05-29|llengua=alemany|editor=Bürgerverein Nienstedten|data=30.10.2004}}</ref>

 

[[Fitxer:Duevelsbruecher_Duevel.jpg|miniatura|esquerra|El diable i el conill]]

Teufelsbrück significa «[[pont del Diable|atracador del Diable]]». Segons la llegenda, el nom provindria de temps molt antics, quan els habitants del lloc volien construir un embarcador per creuar l'Elba. L'obra no avançava i cada vegada l'Elba arrossegava la construcció quan ja gairebé estava acabada. Desesperat, el contractista Appelsteert va pactar amb el [[dimoni]] al qual li va prometre el primer ésser que penetraria en l'embarcador nou. El dia de la inauguració tots els notables van disputar-se l'honor de passar el primer per l'obra tan desitjada, quan un petit [[conill]] va saltar. El diable, enfadat, va prendre el conill i va saltar a l'Elba. Com a únic record d'aquest esdeveniment quedaria la mala olor de [[sofre]] al port.<ref>[http://www.nienstedten.de/Burgerverein/Teufelsbruck/body_teufelsbruck.html Die Wette von Teufelsbrück], ''Der Heimatbote, Zeitschrift des Bürger- und Heimatvereins Nienstdten e.V.'',(traducció: «La llegenda de l’embarcador del diable»), Hamburg, Abril del 2007</ref> Una llegenda semblant es conta del [[Pont de Can Vernet]] a [[Sant Cugat del Vallès]].