Psusennes I: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

'''Psusennes I''' (del grec Ψουσέννης) o '''Psibkhanno''' o '''Hor-Pasebakhaenniut I''' que vol dir "L'estel apareix a la ciutat" (nom de tron Akheperre Setepenamun "Grans són les manifestacions de Ra, escollit d'Amon",<ref>Peter Clayton, ''Chronicle of the Pharaohs'', Thames & Hudson Ltd, 1994., p.178</ref> nom d'Horus Kanekhetmededamon Ouserfaou Sekhaemouaset, nom nesut-bity Aakheperre Setepenamon Meriamon) fou el tercer faraó de la [[dinastia XXI d'Egipte]] que va regnar vers 1040 a 1000 aC. Se suposa que fou el fill de [[Pinedjem I]] i [[Duathathor-Henuttaui]], filla de [[Ramsès XI]], i de Tentamun I. Estava casat amb la seva germanastra Mutnedjmet i una altra esposa era [[Wiai|Wiay]]. Els seus fills foren [[Amenemope]], Ankhefenmut i Istemkheb.[[Fitxer:Jewellry of Psusennes I by John Campana.jpg|miniatura|collar d'or i lapislàtzuli de Psusennes I, al museu del Caire]]

[[Pierre Montet]] va descobrir la tomba intacta (NRT III) a [[Tanis]] el 1940.<ref>[[Bob Brier]], ''Egyptian Mummies: Unravelling the Secrets of an Ancient Art'', William Morrow & Company Inc., New York, 1994. p.145</ref> Desgraciadament, degut a la humitat, molts dels objectes de fusta van quedar destruïts amb els segles mentre que en la tomba [[KV62]] de [[Tutankhamon]], en un lloc sec, es van recuperar tots. La [[màscara funerària]] del faraó era intacta i era d'or i [[lapislàtzuli]] amb incrustacions de vidre negre i blanc als ulls i les celles<ref>Lorna Oakes, ''Pyramids, Temples and Tombs of Ancient Egypt'', Hermes House, 2003. p.216</ref> i és considerada una de les peces mestres dels tresors de Tanis i es troba a la cambra nº 2 del [[Museu d'Antiguitats Egípcies]].<ref>Alessandro Bongioanni & Maria Croce (ed.), ''The Treasures of Ancient Egypt: From the Egyptian Museum in Cairo'', Universe Publishing, a division of Ruzzoli Publications Inc., 2003. p.422</ref> Mesura 38 x 48 cm.<ref>Bongioanni & Croce, p.422</ref> Els dits de les mans i dels peus estaven encastats en recipients d'or, i fou enterrat amb sandàlies als peus. El recipient pels dits és el més elaborat mai trobat i té les ungles esculpides. Cada dit porta un elaborat anell d'or i lapislàtzuli o algun altra pedra preciosa.<ref>Brier, pp.146-147</ref> El [[sarcòfag]] del mig i el de l'exterior foren reciclats d'anteriors enterraments a la [[Vall dels Reis]], procedents de robatoris a les tombes, freqüents en aquest temps i a vegades organitzat pel mateix govern; un cartutx a la part exterior mostre que fou originalment pel [[faraó]] [[Merneptah]] de la [[dinastia XIX]], successor de [[Ramsès II]]. Psusennes mateix fou enterrat en un sarcòfag interior de plata decorat amb or.<ref>Christine Hobson, ''Exploring the World of the Pharaohs: A complete Guide to Ancient Egypt'', Thames & Hudson 1987. p.123</ref> La plata era considerada una raresa a [[Egipte]], més que l'or, i per tant el seu sarcòfag representa un enterrament sumptuós i de gran riquesa tot i l'estat de declivi del país.<ref>Hobson, p.123</ref>[[Fitxer:Psusennes.jpg|miniatura|Sarcòfag de plata de Psusennes I, al museu del Cairo]]El Dr. Douglass Derry, del departament d'anatomia de la [[Universitat del Caire]], va examinar el cos el 1940, i va determinar que va morir de vell.<ref>Douglass E. Derry, ''Annales du Service des Antiquités de l'Égypte" Vol. 40 (1940), pp.969-970</ref> Va notar que les seves dents estaven malament i plenes de cavitats i va poder constatar que el rei patia d'artritis i segurament anava coix els darrers anys.<ref>Brier, p.147</ref>

 

Els anys de regnat exactes són desconeguts, ja que les còpies de [[Manetó]] indiquen o 41 o 46 anys. A l'[[Alt Egipte]] s'esmente un any 48è i un any 49è que alguns egiptòlegs li atribueixen però l'alemany Karl Jansen-Winkeln pensa que aquestes dates s'haurien d'atribuir als anys de servei com a [[Gran Sacerdot]] d'Amon de [[Menkheperre]], que és explícitament documentat l'any 48è.<ref>Karl Jansen-Winkeln, ZAS 119, p.26</ref> Jansen-Winkeln noa que a la primera meitat de la dinastia XXI, [[Herihor]], [[Pinedjem I]] i Menkheperre van tenir atributs i títols reials en diferents graus mentre els primers tres reis tanites ([[Smendes I]], [[Amenemnisu]] i Psusennes I) mai són esmentats pel nom a l'Alt Egipte excepte el primer que ho és en un ''grafiti'' i una estela de pedra.<ref>Karl Jansen-Winkeln, "Dynasty 21" in Erik Hornung, Rolf Krauss, i David Warburton (editors), ''Handbook of Ancient Egyptian Chronology'' (Handbook of Oriental Studies), Brill: 2006, p.226-227, 229</ref> En contrast, el nom dels successors de Psusennes com [[Amenemope]], [[Osorkón el Vell|Osorkon]] i [[Siamon]] apareixen sovint en diversos documents de l'alt Egipte mentre el gran sacerdot tebà [[Pinedjem II]] que fou contemporani a Siamon, mai va adoptar atributs reials o títols durant el seu govern.<ref>Hornung, Krauss & Warburton, p.229</ref> Així les mencions a l'any 48è i les dues del 49è a Tebes i [[Kom Ombo]]<ref>K.A. Kitchen, ''The Third Intermediate Period in Egypt (1100-650 BC)'', third edition (Aris & Philips, 1996), pp.421 & 573</ref> poden ser atribuïdes al gran sacerdot Menkheperre de [[Tebes (Egipte)|Tebes]] i no a Psusennes I, si bé sempre quedarà el dubte fins a nous descobriments. El seu regnat és estimat en 46 anys pels editors del 'Handbook to Ancient Egyptian Chronology''.<ref>Hornung, Krauss & Warburton, p.493</ref> Psusennes I hauria tingut relacions cordials amb els grans sacerdots d'Amon a Tebes doncs el gran sacerdot [[Smendes II]] va fer donació de diverses estàtues de déus a Psusennes I que foren tornades a la tomba de [[Psusennes II]].

 

 

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==