Regne Romà: diferència entre les revisions

D'acord amb la llegenda romana, quan els grecs van declarar la guerra a la ciutat de [[Troia]], l'heroi troià [[Enees]] va navegar cap a [[Itàlia]] i va fundar Lavini. El seu fill [[Iulus]] va fundar la ciutat d'[[Alba Longa]]. De la família reial d'Alba Longa van sorgir els bessons Ròmul i Rem, que fundarien la ciutat de Roma el 753 aC.

 

Allò que esdevindria l'[[imperi Romà]] va començar com un petit assentament prop del riu [[Tíber]], a la [[Itàlia]] central, un riu navegable fins a aquest lloc i, per tant, un important encreuament pel tràfic i el comerç de la regió. Les muntanyes que l'envoltaven eren una defensa natural de les planes fèrtils de la vall. Aquestes característiques físiques van contribuir a l'èxit i desenvolupament de la ciutat.

 

D'acord amb el relat tradicional de la història romana, Roma va ser inicialment governada per una successió de set reis. La cronologia tradicional atribueix 243 anys als reis, és a dir, 35 anys per rei (una mitjana molt superior que no pas qualsevol altra dinastia històrica de la qual hi hagi documents, per la qual cosa ha estat qüestionada pels historiadors moderns). Els [[gals]] van destruir tots els registres històrics romans en el saqueig de la ciutat en la [[batalla d'Àl·lia]] el [[390 aC]], i per tant, no van sobreviure els registres contemporanis al regne. L'evidència [[arqueologia|arqueològica]], però, ha mostrat que l'assentament romà va ser fundat a mitjan {{segle|VIII|-|s}}.

 

{{Magistratures romanes}}

Abans dels emperadors i dels cònsols, Roma era governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual corresponia tot el poder (''imperium'') i dictava les ordres (''dictator''). Era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (''magister populi''). Auxiliaven al rei els ''[[lictor]]es'', agutzils que el precedien en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absència els poders administratius corresponien a un delegat (''praefectus urbis''). Si el rei no designava cap successor els ciutadans designaven en l'interregne, per un període de cinc dies, a un ''inter rex'', i després s'elegia un nou rei, o bé es designava un nou ''inter rex'' per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap.

* [[Tarquini el Superb]]

 

{{AP|Senat romà}}

[[Fitxer:Cicerón denuncia a Catilina, por Cesare Maccari.jpg|miniatura|Representació d'una reunió del Senat romà en un fresc del {{segle|XIX}}, pintat per Cesare Maccari.]]

El Senat era un òrgan merament consultiu, però com a emanació del poble; el rei considerava les seves propostes, i el convocava sovint. Les seves reunions se celebren en el ''[[Comitium]]'' (Fòrum) en una sala anomenada ''Bule''.

 

[[Fitxer:Lupa romana.jpeg|miniatura|[[Ròmul i Rem]] sota la Lloba Capitolina.]]

El rei [[Servi Tul·li]] va establir que el servei a l'exèrcit i el pagament del ''tributum'' (quan per raons d'urgència s'imposés) no afectaria només als ciutadans personalment, sinó que es tindrien en compte les seves propietats: tots els ciutadans que cultivaven un domini (''adsidui'') o n'eren els amos (''[[locupletes]]''), fossin o no ciutadans romans, eren obligats a la prestació del servei militar. Els designats per complir les tasques militars s'elegien entre una nova divisió per propietats. Així els soldats (entre 16 i 60 anys) eren distribuïts en cinc ''classes'':

Aquest sistema de reclutament pel que fa als béns posseïts, va fer necessari establir un cens de propietats i transmissions, que es revisava cada quatre anys. Un efecte immediat va ser el de dividir a la societat romana: a la divisió ja existent entre [[patricis]] i [[plebeus]], s'afegia ara la divisió entre ''propietaris'' (els que tenen terra, siguin ciutadans o no) i ''proletaris'' (és a dir els que crien fills, majoritàriament plebeus, però també amb alguns ciutadans arruïnats o desposseïts per successives particions). El cens es feia cada cinc anys. A l'any següent es feien sacrificis (''[[lustrum]]'') i els encarregats del cens o censors resignaven del seu càrrec.

 

L'últim dels set reis va ser [[Tarquí el Superb]]. Tarquí, més que els reis que el van antecedir va usar la violència, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma. Va rebutjar moltes de les reformes constitucionals que havien acceptat els seus predecessors. Tarquí va destruir tots els altars [[sabins]], cosa que provocaria la fúria del poble romà. Després de la violació de Lucretia, una romana [[patricis|patricia]], pel seu propi fill, la fúria romana seria ja incontrolable. [[Luci Juni Brut|Lucius Junius Brutus]] va reunir el Senat i Tarquí va ser deposat i expulsat de Roma el [[510 aC]].