Relacions internacionals: diferència entre les revisions

Pel que fa als temes més estudiats, s'inclouen: la [[globalització]], l'Estat, l'[[ecologia]] i el [[desenvolupament sostenible]], el [[terrorisme]] i el [[crim organitzat]], la [[proliferació nuclear]], el [[nacionalisme]], el [[desenvolupament econòmic]], les [[finances internacionals]], els [[drets humans]] i altres.

 

=== Història ===

En general, la tradició situa el començament de les relacions internacionals en els [[tractats de Westfàlia]] de 1648, moment en què sorgeix l'Estat Modern. Anteriorment, l'organització política de l'Europa Medieval reposava sota un difús orde religiós jerarquitzat. Els tractats de Westfàlia són instituïts sota el concepte legal de sobirania, és a dir, les legislacions nacionals són la darrera autoritat a l'interior del territori nacional. Si en les antigues Grècia o Roma l'autoritat residia en les ciutats, a partir de Westfàlia s'imposa la noció de sobirania nacional.

Això que és explícitament reconegut com la teoria de les relacions internacionals no es desenvolupa fins a la [[Primera Guerra Mundial]]. En qualsevol cas, la [[teoria de les relacions internacionals]] ha estat alimentada per les aportacions d'altres àrees. Nombrosos autors citen la història de les Guerres del Peloponès de Tucídines com el punt de partida de la teoria realista que és seguida pel Leviathan de Thomas Hobbes i El príncep de Maquiavel. De manera similar, la teoria liberal de les relacions internacionals ha estat influïda per Emmanuel Kant i per Jean Jacques Rousseau. Encara que la noció actual dels drets humans sigui considerablement diferent de la defensada pels seguidors de la llei natural, testimoni dels primers esforços per afirmar certs drets generals sobre la base d'una humanitat comuna. D'altra banda, cal dir que al segle XX, el marxisme ha tingut una certa influència sobre la fundació de la disciplina de les relacions internacionals.

 

Inicialment, les relacions internacionals vistes com un camp d'estudi diferent ha estat una especificitat britànica. La primera càtedra de relacions internacionals va ser creada el 1919 a la universitat d'Aberystwyth, i confiada a [[Alfred Zimmern]], gràcies a un donatiu de David Davies. Al començament dels anys vint una altra càtedra va ser igualment creada a la [[London School of Economics]] a petició del premi Nobel Noël-Baker. La primera universitat consagrada plenament a les relacions internacionals va ser l'[[Institut de hautes études internationales]], fundat el 1927 a Ginebra per William Rappard. Tenia per objectiu formar els diplomàtics associats a la [[Societat de Nacions]] i va ser un dels primers a expedir doctorats en relacions internacionals.

 

L'[[Edmund A. Walsh School of Foreign Service]] de la [[Universitat de Georgetown]] és la facultat més antiga dedicada a les relacions internacionals dels Estats Units. El Committee on International Relations de la Universitat de Chicago va ser el 1928 la primera a expedir diplomes universitaris en aquests camps. Entre les altres escoles podem citar: la School of International Service de la Universitat Americana, la School of International and Public Affairs de Columbia University, la School of International Relations de la Universitat de St Andrews, l'Elliot School of International Affairs de George Washington University, la Fletcher School de Tufts University i la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de Princeton University.

 

Per als liberals, les relacions internacionals són percebudes com un factor de progrés i de canvi. Tant en el nivell internacional com en el nivell nacional, els liberals posen l'accent en la noció de poder contra poder. Ells insisteixen en el paper de l'opinió pública, del dret i de les institucions internacionals que vénen a limitar el poder dels Estats. Actualment, aquest corrent d'opinió ha de fer front a les forces del capitalisme mundial que erosionen l'aparent «victòria» de la democràcia liberal després de la fi de la Guerra Freda. Entre els grans autors liberals actuals, [[Joseph Nye]] insisteix en la noció de [[poder tou]] i en la noció d'interdependència complexa, desenvolupada amb Robert Keohane.

 

• Una disminució de l'ús de la força i del poder coercitiu en les relacions internacionals.

 

La fi de la Primera Guerra Mundial va implicar una revolució paradigmàtica en l'estudi de la política mundial. S'enfrontaven diverses perspectives sobre les relacions internacionals, com ara el marxisme i el nacional-socialisme (feixisme). Però, la perspectiva coneguda com a idealisme polític, liderada per [[Woodrow Wilson]], va començar a dominar els estudis sobre les relacions internacionals.

 

Sol considerar-se que la primera obra representativa de l'idealisme és "La pau perpètua", d'[[Immanuel Kant]].

 

El realisme com a teoria política es va construir a base d'entendre la història com el resultat de la tendència natural de l'ésser humà a cobejar el poder i desitjar la dominació d'altres. Seguint aquesta hipòtesi, es va determinar que la possibilitat d'erradicar l'instint de poder és una aspiració utòpica. Això porta a percebre la política internacional com una lluita interminable pel poder dels actors en l'escenari internacional, que intenten dominar el món i als qui intenten resistir aquest domini extern.

 

L'obra de [[Hans Morgenthau]] i [[Jorge Diaz]], especialment Política entre les nacions, es considera una síntesi representativa del realisme polític.

 

L'escola anglesa pren les seves fonts al començament del segle XIX amb autors com Graham Wallas, Alfred Zimmern. El seu enfocament no és positivista, sinó més aviat racional i normatiu. Analitza les relacions internacionals sota l'angle de la Gran Societat o d'una societat internacional. Sobre aquests punts, es tracta d'una variant idealista de l'escola liberal que a diferència dels realistes, no es focalitza exclusivament sobre les relacions interestatals. Dues grans variants són perceptibles:

 

Alguns autors importants d'aquest moviment són Hedley Bull, Barry Buzan, Thimothy Dunne, Martin Wight.

 

Segons aquest corrent d'opinió, l'Estat continua sent un actor important, però ja no és l'únic, ja que el sistema internacional va agafant certa volada. Es considera que és possible utilitzar la guerra per aconseguir la pau, però amb límits. En aquest període sorgeix la teoria de la sospita i, per tant, la [[guerra preventiva]]. Per tant, es fan necessaris els acords regionals i supranacionals. A més sorgeixen nous actors en el context internacional, com les organitzacions internacionals, les empreses transnacionals i actors atípics com el terrorisme.

 

A diferència del liberalisme, que concep als Estats com els actors principals de les relacions internacionals, el neoliberalisme afirma que hi ha una comunitat global governada per altres actors que gaudeixen de major importància, com les organitzacions no governamentals (ONG), les organitzacions internacionals i les organitzacions intergovernamentals (OIG), entre altres.

 

A partir d'aquests postulats, s'elabora un model ideal de la política mundial oposat al model característic del realisme polític. Es tracta del model d'interdependència complexa. En la major part dels casos, la realitat internacional respondrà, segons aquests autors, a una situació intermèdia entre els dos models, la qual cosa no impedeix que calgui recórrer al model d'interdependència complexa per analitzar adequadament aquesta realitat.

 

Aquestes tres característiques de la interdependència complexa originen processos polítics diferents, que tradueixen els recursos de poder a poder com a control de resultats. Els objectius poden variar també en funció de les àrees de problemes, igual que la distribució de poder.

 

La paraula règim es refereix a la manera de governar. Inclou a institucions, reglaments o pràctiques d'un govern en general. Es tracta del conjunt de condicions regulars o estables que acompanyen o causen una successió dels fenòmens.