Restauració anglesa: diferència entre les revisions

La '''Restauració anglesa''' (''English Restoration'', o simplement ''Restoration'' en [[anglès]]) és un episodi de la [[història d'Anglaterra]] que va començar l'any [[1660]], en què la [[monarquia]] va ser restaurada sota el regnat de [[Carles II d'Anglaterra]], després de la [[Guerra Civil Anglesa|Primera revolució anglesa]] i l'[[Interregne anglès]]. El terme "[[restauració (política)|Restauració]]" s'aplica indistintament als fets que van provocar el retorn del rei i al període immediatament posterior a l'accés al poder de Carles II.

 

[[El Protectorat]], que va precedir la Restauració anglesa i que va seguir a la [[Commonwealth d'Anglaterra|Commonwealth]], podia haver continuat si el fill d'[[Oliver Cromwell]], [[Richard Cromwell|Richard]], qui havia estat nomenat [[Lord Protector]] a la mort de son pare, haguera estat capaç de continuar la política del seu progenitor. La principal feblesa de Richard Cromwell és que no comptava amb el suport de l'exèrcit. Després de set mesos, l'exèrcit el va despatxar i el 6 de maig de 1659 va reinstaurar el [[Parlament romanent]]. [[Charles Fleetwood]] va ser elegit membre del [[Comitè anglès de Seguretat|Comitè de Seguretat]] i del [[Consell d'Estat (Anglaterra)|Consell d'Estat]], a més de ser designat com un dels set comissionats per a l'exèrcit. El 9 de juny de 1659 va ser nomenat lord general (comandant en cap) de l'exèrcit. No obstant això, la seua autoritat va ser soscavada pel Parlament, que va estimar-se més ignorar el poder de l'exèrcit de manera semblant al Parlament que sorgí després de la [[Primera guerra civil anglesa|primera guerra civil]]. El 12 d'octubre de 1659, la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]] va destituir [[John Lambert (general)|General John Lambert]] i altres oficials, i va instal·lar Fleetwood com a cap d'un consell militar sota l'autoritat del [[President de la Cambra dels Comuns (Regne Unit)|President de la Cambra dels Comuns]]. L'endemà, Lambert va ordenar tancar les portes del Parlament i fer fora els seus membres. El 26 d'octubre va ser constituït un "Comitè de Seguretat", del qual eren membres Fleetwood i Lambert. Lambert va ser nomenat capità general de totes les forces d'Anglaterra i Escòcia i Fleetwood va ser nomenat general. El Comitè va enviar Lambert al front d'un gran exèrcit per trobar-se amb [[George Monck]], qui comandava l'exèrcit anglès a Escòcia, per negociar un acord amb ell o, de no ser possible, obligar-lo a avenir-se.

 

Va ser en aquesta atmosfera com Monck, governador d'Escòcia sota els Cromwell, va conduir el seu exèrcit vers al sud des d'Escòcia. L'exèrcit de Lambert va començar a desertar, i Lambert va haver de tornar a Londres gairebé sol. Monck va avançar sobre Londres sense oposició. Els membres presbiterians del Parlament, exclosos per la [[purga de Pride]] de 1648, van ser readmesos, i el 24 de desembre l'exèrcit va restaurar el [[Parlament llarg]]. Fleetwood va ser destituït i se li va ordenar comparèixer davant del Parlament per respondre de la seua conducta. El 3 de març de 1660, Lambert fou enviat a la [[Torre de Londres]], de la qual va fugir un mes més tard. Va intentar revifar la guerra civial a favor de la [[Commonwealth d'Anglaterra|Commonwealth]] mitjançant una proclama per la qual cridava a tots els partidaris de la "[[Good Old Cause]]" a reunir-se en el camp de batalla d'Edgehill. Finalment va ser recapturat pel coronel [[Richard Ingoldsby]], un dels participants en el regicidi de Carles I, que esperava obtenir el perdó mitjançant el lliurament de Lambert al nou règim. Lambert fou empresonat i va morir a l'[[illa de Drake]] l'any 1684; Ingoldsby fou perdonat.

 

[[Fitxer:Charles II of England in Coronation robes.jpg|miniatura|El rei Carles II, primer monarca que va regnar després de la Restauració, per [[John Michael Wright]]]]

El 4 d'abril de 1660, [[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles II]] va fer la [[Declaració de Breda]], en què exposava les condicions per acceptar la corona d'Anglaterra. [[Monck]] va organitzar un nou Parlament assembleari, que es reuní per primera vegada el 25 d'abril. El 8 de maig, aquest parlament va proclamar que el rei Carles II era el monarca legítim des de l'execució de [[Carles I d'Anglaterra|Carles I]] el 30 de gener de 1649.<ref>[http://www.british-history.ac.uk/report.asp?compid=26183#s2 Diari de la Cambra dels Comuns, Volum 8, 8 de maig de 1660]</ref> Carles va abandonar el seu exili a [[La Haia]] el 23 i va desembarcar a [[Dover (Anglaterra)]] el 25 de maig.<ref name="pepysdiary23">[http://www.pepysdiary.com/archive/1661/04/23/index.php Entrada del diari de Pepys de 23 d'abril de 1661].</ref> Va entrar a Londres el 29 de maig, dia del seu aniversari. Per a celebrar "el Retorn de sa Majestat al seu Parlament", el 29 de maig va ser declarada festa oficial, popularment coneguda com l'''[[Oak Apple Day]]''.<ref>[http://www.british-history.ac.uk/report.asp?compid=26202#s3 Diari de la Cambra dels Comuns, Volum 8, 30 de maig de 1660]</ref> Va ser coronat a l'[[Abadia de Westminster]] el 23 d'abril de 1661.<ref name="pepysdiary23" />

Molts reialistes exiliats van retornar, i van ser recompensats. El príncep [[Rupert del Rin]] va tornar al servei d'Anglaterra, va ser designat membre del [[Consell privat]] i se li va atorgar una pensió perpètua. [[George Goring]], I comte de Norwich va recuperar el lloc de capità de la guàrdia del rei i va rebre una pensió. També va tornar [[Marmaduke Langdale]] i se li va atorgar el títol de "[[Baró Langdale]]." [[William Cavendish]], marquès de Newcastle, va recuperar la major part de les seues possessions al seu retorn. L'any 1666 va ser investit amb l'[[Orde de la Lligacama]] (que li havia estat atorgada l'any 1650), i fou promogut a duc el 16 de març de 1665.

 

La [[Llei d'Indemnització i Oblit]], que va ser promulgada el 29 d'agost de 1660, perdonava tota traïció passada a la corona, però específicament excloïa les persones involucrades en el judici i execució de Carles I. 31 dels 59 commissionats que havien signat la pena de mort encara eren vius.

 

Per celebrar la Restauració la República dels Països Baixos va regalar a Carles II la col·lecció d'art coneguda com la "[[Donació neerlandesa]]", composta per pintures, escultures, mobles i un iot.

 

{{Referències}}