Sacamantecas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 2:
'''Sacamantecas''' ("Extractor de greix" en castellà) o '''mantequero'''<ref name="Brenan">''Al Sur de Granada'', pàgs 190-193, [[Gerald Brenan]], 1997, Fábula - Tusquets Editores. Original ''[[South from Granada]]'', 1957</ref> és el nom castellà per a una mena de [[papu]]<ref name="DRAE">[http://buscon.rae.es/drae/?type=3&val=Sacamantecas Sacamantecas] al [[Diccionario de la Real Academia Española]]</ref> o criminal<ref name="DRAE"/> que es caracteritza per assassinar per obtenir [[greix humà]].
 
== Antropologia ==
[[Julian A. Pitt-Rivers|Julian Pitt-Rivers]] informa<ref name="Pitt-Rivers">''[http://www.archive.org/stream/peopleofthesierr001911mbp/peopleofthesierr001911mbp_djvu.txt The People of the Sierra]'', [[J. A. Pitt-Rivers]], page 205, 1954, [[Criterion Books]], New York.</ref> en el seu estudi d'[[Alcalá de la Sierra]] la creença que els nens del poble podien ser raptats per un estrany, disfressat de captaire o de comerciant, que era contractat per un home ric que era malalt i que només es podia curar amb la sang d'infants sans. La pràctica de la [[donació de sang]] dóna credibilitat al mite.
 
Línia 10:
Un amic de Brenan va descobrir que a [[Torremolinos]] totes les noies creien en els ''mantequeros''. En la versió urbana de la llegenda,<ref name="Brenan"/> un marquès vell i malvat necessitava la [[transfusió de sang]] d'un nadó per tal de rejovenir.
 
== Sacamantecas de debò ==
* [[Manuel Blanco Romasanta]] (1809-1863) fou el primer assassí en sèrie documentat a Espanya. Operava a [[Galícia]]. Amb el greix de les víctimes feia [[sabó fet de cadàvers humans|sabó]] per vendre. Durant el seu judici va al·legar que era atacat per [[licantropia]].
[[Fitxer:Sacamantecas.jpg|miniatura|Juan Díaz de Garayo.]]
Línia 16:
* Brenan informà<ref name="Brenan"/> que en 1910 fou trobada una família de gitanos de la [[Sierra de Gádor]] que robaven nens per beure's la seva sang calenta. Un ''[[curandero]]'' els havia dit que la sang podia curar la [[tuberculosi]] mantenir-los indefinidament amb vida. En el mateix any i la mateixa regió d'Espanya, [[Francisco Léona]] i Julio ''Tonto'' Hernández van segrestar i matar a un nen de set anys per utilitzar la seva sang i el greix per tractar la tuberculosi de Francisco Ortega, contractats per un granger ric.
 
== Creences similars ==
[[Fitxer:Retablo11-Pistaku.jpeg|miniatura|Pishtacos en l'era colonial (dalt), segle XX (mig) i ara (baix). [[Retablo ayacuchano|Retaule]] d'[[Ayacucho]].]]
* La tradició peruana del [[pishtaco]] té moltes similituds i s'entén com a monstres o [[xenofòbia|estrangers]] que recullen el greix humà de les seves víctimes.
Línia 25:
* Altres papus a la cultura hispànica són el [[Coco (folcrore)|coco]], l'[[home del sac]] i el [[Tío del Saín]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]).
 
== En la cultura popular ==
* Al llibre de [[Bernardo Atxaga]] ''[[Obabakoak]]'' s'inclou un capítol sobre el Sacamantecas, indicant que es creia que el greix de nadó feia que els ferrocarrils correguessin més ràpid
* El 2009 el curtmetratge espanyol [http://www.imdb.com/title/tt3587244/ Sacamantecas] fou dirigit per [[Alejandro Ballesteros]] i [[Antonio Curado]].
 
== Referències ==