Segle XIV aC: diferència entre les revisions

El '''segle XIV aC''' és un període de l'[[edat antiga]] caracteritzat per l'increment de les relacions comercials entre els grans pobles d'Orient Mitjà, que provocaran una influència mútua detectable en l'art i la tecnologia.

 

Durant el segle XIV aC té lloc l'esplendor de l'[[Imperi Hitita|Imperi hittita]]. Assíria inicia la seva expansió territorial sota el comandament d'[[Adadnirari I]]. Els aqueus dominen el [[Peloponès]]. Yinxu esdevé la nova capital xinesa. Es troben els primers poblats dels [[il·liris]].

 

El faraó [[Akhenaton]] inicia una sèrie de canvis politicoreligiosos a Egipte, la majoria dels quals van ser abandonats pels seus successors.<ref>William Kelly Simpson, T''he Art and Architecture of Ancient Egypt'', Yale University Press, 1998 (ISBN 9780300077476,</ref> Es conserven les [[cartes d'Amarna]], que inclouen la correspondència del monarca. La seva dona, [[Nefertiti]], era considerada l'exemple màxim de bellesa de l'època antiga.

 

El comerç entre Egipte, Mittani, Babilònia i els pobles llevantins constitueix un eix regular d'intercanvi que agilita el coneixement de les invencions tecnològiques de les diferents civilitzacions i explica la similitud de molts mites, propagats pels comerciants. Els productes que més es venien eren el coure, la fusta, les pells de grans animals i la terrissa decorada. Dins el segment del luxe, es compraven ornaments d'ivori, metalls preciosos i cavalls.

 

Comença a sorgir la idea d'unir el Nil amb la mar Roja (futur [[canal de Suez]]), si bé la tecnologia existent només pot fer obres parcials per millorar la irrigació de la zona.

 

Akhenaton intenta implantar el [[monoteisme]] a Egipte al voltant del culte al sol, important tradicions de pobles veïns, com els palestins. Els monuments i himnes de la deïtat proliferen i suposen una època molt fèrtil en la cultura egípcia. El seu fill [[Tutankamon]] va ser enterrat en una tomba de gran importància arqueològica.