Suc gàstric: diferència entre les revisions

El ''' suc gàstric '''<ref>{{GEC|0211953|suc gàstric}}</ref> és un [[líquid]] clar segregat en abundància per nombroses [[glàndules]] microscòpiques disseminades per la [[mucosa]] de l'[[estómac]]. Es tracta d'una dissolució aquosa composta d'aigua, [[àcid clorhídric]], en una concentració de 0,1 M (0,5%),<ref>{{format ref}} http://www.acidbase.org/index.php?show=sb&action=explode&id=31&sid=42</ref> moc, una [[proteïna]] [[Enzim|enzimàtica]] anomenada [[lipasa gàstrica]], traces de [[clorur de potassi]], [[clorur de sodi]] i [[hidrogencarbonat]]. Conté, a més, diversos [[enzim digestiu|enzims]], com la [[pepsina]], el quall, la renina gàstrica o la catepsina. Per protegir-se de l'acidesa d'aquests sucs, les cèl·lules de l'estómac secreten una mucosa que n'impermeabilitza les parets.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Costanzo|nom=Linda S.|títol=Fisiología|url=|edició=5a ed|llengua=castellà|data=2014|editorial=Elsevier|lloc=Barcelona|pàgines=p. 349-350|isbn=}}</ref>

 

A les [[cèl·lula parietal|cèl·lules parietals]] hi té lloc la producció de l'àcid clorhídric, que activa, d'una banda, els [[zimogen|zimògens]] alliberats per les [[cèl·lula principal|cèl·lules principals]], com el [[pepsinogen]], convertint-se en el corresponent enzim actiu, la [[pepsina]]. D'altra banda, el medi àcid (amb valors de [[pH]] entre 1 i 2)<ref name=":0" /> afavoreix la [[hidròlisi]] (descomposició) de les proteïnes per convertir-les en unitats més petites ([[aminoàcid|aminoàcids]] i [[pèptid|pèptids]]).<ref>HALL, John E.; GUYTON, Arthur C. ''Compendio de fisiología médica'' (en castellà). Barcelona: Elsevier, 2016. p. 835.</ref> En aquest procésó hi intervenen, a més de la pepsina, altres [[proteasa|proteases]] com la [[tripsina]] i la [[quimotripsina]].