Taula (base de dades): diferència entre les revisions

4)Taules amples

 

Les taules amb particions són taules les dades de les quals s'han dividit horitzontalment entre unitats que poden repartir-se per més d'un grup d'arxius d'una base de dades. Les particions faciliten l'administració de les taules i els índexs grans perquè permeten obtenir accés i administrar subconjunts de dades amb rapidesa i eficàcia al mateix temps que mantenen la integritat del conjunt. En un escenari amb particions, les operacions com, per exemple, la càrrega de dades d'un sistema OLTP a un sistema OLAP, poden realitzar-se en qüestió de segons en lloc de minuts o hores en altres versions. Les operacions de manteniment que es realitzen en els subconjunts de dades també es realitzen de forma més eficaç perquè només afecten a les dades necessàries en lloc de tota la taula.

 

Les taules amb particions admeten totes les propietats i característiques associades amb el disseny i consulta de taules estàndard, incloses les restriccions, els valors predeterminats, els valors d'identitat i marca de temps, els desencadenants i els índexs. Per tant, si desitja implementar una vista amb particions que siga local respecte a un servidor, ha d'implementar una taula amb particions. Per a obtenir informació per a comprendre, dissenyar i implementar taules amb particions, veja Taules i índexs amb particions.

 

Hi ha dos tipus de taules temporals: locals i globals. Les taules temporals locals són visibles només per als seus creadors durant la mateixa connexió a una instància de SQL Server com quan es crearen o quan es va fer referència a elles per primera vegada. Les taules temporals locals s'eliminen quan l'usuari es desconnecta de la instància de SQL Server. Les taules temporals globals estan visibles per a qualsevol usuari i connexió una vegada creades, i s'eliminen quan tots els usuaris que fan referència a la taula es desconnecten de la instància de SQL Server.

 

Per a obtenir més informació sobre les taules temporals, veja Conceptes bàsics per a crear i modificar taules.

 

SQL Server emmagatzema els dades que defineixen la configuració del servidor i de totes les seues taules en un conjunt de taules especial, conegut com a taules del sistema. Els usuaris no poden consultar ni actualitzar directament les taules del sistema si no és a través d'una connexió d'administrador dedicada (DAC) que només hauria d'utilitzar-se sota la supervisió dels serveis d'atenció al client de Microsoft. Per a obtenir més informació, veja Usar una connexió d'administrador dedicada. Les taules de sistema es canvien normalment en cada versió nova de SQL Server. Pot ser que les aplicacions que fan referència directament a les taules del sistema hàgen d'escriure's de nou per a poder actualitzar-les a una versió nova de SQL Server amb una versió diferent de les taules de sistema. La informació de les taules del sistema està disponible a través de les vistes de catàleg. Per a obtenir més informació, veja Taules del sistema (Transact-SQL).

 

Una taula ampla és una taula que té definit un conjunt de columnes. Les taules amples usen les columnes disperses per a augmentar fins a 30.000 el nombre total de columnes permeses. El nombre d'índexs i estadístiques també s'augmenta fins a 1.000 i 30.000, respectivament. La grandària màxima d'una fila d'una taula ampla és de 8.019 bytes. Per tant, la majoria de les dades de qualsevol fila han de ser NULL. Per a crear una taula ampla o convertir una taula en una taula ampla, agregue un conjunt de columnes a la definició de taula. El nombre màxim de columnes no disperses més les columnes calculades d'una taula ampla segueix sent 1.024.