Tercera Guerra Civil Romana: diferència entre les revisions

La '''Tercera Guerra Civil Romana''' fou la [[guerra Civil romana]] desencadenada arran de l'[[assassinat de Juli Cèsar]] (44 aC).

 

A la mort de [[Juli Cèsar]], [[Marc Antoni]] havia aconseguit el lideratge del partit de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i fins llavors havia mantengut el bàndol dels ''[[liberatores]]'' i el d'[[Octavi]] allunyats del poder. Però Antoni havia perdut la confiança del [[Senat romà]], i mentre estava lluitant a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]] l'any [[43 aC]] contra [[Dècim Juni Brutus|Dècim Brut]] per aconseguir el control de les tropes de la província, el Senat envià els dos cònsols, [[Aule Hirti|Hirci]] i [[Gai Vibi Pansa|Pansa]], a reforçar les tropes de Brut, que estava patint un setge a Mòdena. Octavi, amb un exèrcit que havia reclutat a [[Itàlia]] amb [[veterà|veterans]] de Cèsar, s'uní a aquests dos i finalment derrotaren l'exèrcit d'Antoni a la [[Batalla de Mutina]]. Però tot i la victòria, els cònsols Hirci i Pansa moriren a la batalla, de manera que quedà un buit de poder que Octavi volia aprofitar.

 

En efecte, Octavi marxà amb les seves legions sobre Roma i obligà el senat a elegir-lo com a [[Cònsol romà|cònsol]], el [[19 d'agost]] de l'any 43 aC, mentre Antoni recomponia el seu exèrcit. Mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com el "venjador" del seu pare adoptiu i reprimia totalment el bàndol dels ''liberatores'' (amb qui s'havia aliat per vèncer Antoni), canviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]], el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, Antoni i el cap dels genets [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, [[Clòdia (promesa d'August)|Clòdia]].

 

Els hereus polítics de Cèsar, [[Marc Antoni]] i [[Octavià]] perseguiren als ''liberatores'', complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la [[batalla de Filipos]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rollin |nom=Charles |cognom2=Crevier |nom2=Jean Baptiste Louis |títol=The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium |url=http://books.google.cat/books?id=LJyfDHgMS4YC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=Battle+of+Philippi&source=bl&ots=-mfvoqfXbP&sig=avxt9SOkhkjyLy0BSp_aFQeuT7Y&hl=ca&sa=X&ei=bboiUL6zIdSYhQfMpoAo&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Battle%20of%20Philippi&f=false |llengua=anglès |editorial=J. and P. Knapton |data=1750 |pàgines=p.114 |isbn= }}</ref> en la que moriren [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]].

 

Després de la victòria d'[[Octavi]] sobre [[Marc Antoni]] i el [[Egipte Ptolemaic|regne hel·lenístic d'Egipte]], la República es va annexionar ''de facto'' les riques terres d'Egipte. No obstant això, la nova possessió no va ser inclosa dins el sistema regular de govern de les províncies, ja que va ser convertida en una propietat personal de l'emperador, i com a tal, legable als seus successors.