Terciari: diferència entre les revisions

El període '''Terciari''' és una antiga subdivisió del [[temps geològic]], que abasta el temps des de la fi del [[Cretaci]], fa 65 milions d'anys, fins al començament del [[Quaternari]] fa uns 1,6 milions d'anys. Tingué un ús molt estès que encara continua avui en dia; tanmateix, la [[Comissió Internacional d'Estratigrafia]] en desaconsella l'ús i recomana en canvi una nomenclatura estratigràfica formal. En lloc del Terciari, es recomana subdividir el [[Cenozoic]] en els períodes [[Paleogen]] i [[Neogen]]. En el seu ús habitual, el Terciari inclou cinc èpoques geològiques: el [[Paleocè]], l'[[Eocè]], l'[[Oligocè]], el [[Miocè]] i el [[Pliocè]].

 

El Terciari cobreix aproximadament el temps entre l'extinció dels [[dinosaures]] i l'inici de l'[[època glacial]] més recent. A principis del període, els [[mamífers]] van arrabassar als [[rèptils]] la posició de [[vertebrats]] dominants. Cada època del Terciari estigué marcada per desenvolupaments importants en els mamífers. Els primers homínids, ''[[Proconsul (gènere)|Proconsul]]'' i ''[[Australopithecus]]'', feren llur aparició. Els tipus moderns d'[[aus]], rèptils, [[amfibis]], [[peixos]] i [[invertebrats]] o bé ja existien en començar el període o bé aparegueren poc després. Les famílies modernes de [[angiosperma|plantes amb flors]] també varen aparèixer. Els invertebrats marins i els vertebrats marins no mamífers no evolucionaren gaire.

 

La [[deriva continental]] no fou especialment important. [[Gondwana]] acabà de fragmentar-se i l'[[Índia]] va col·lidir amb la [[placa eurasiàtica]]. [[Amèrica del Sud]] va connectar-se amb [[Amèrica del Nord]] cap a finals del Terciari. L'[[Antàrtida]], que ja estava separada, va arribar a la seva posició actual al [[Pol Sud]]. Hi va haver una extensa activitat [[volcànic]]a. El [[clima]] es va refredar lentament a partir del [[Paleocè]], passant d'unes temperatures tropicals arreu del món a una extensa [[glaciació]] a finals del període.

 

El terme «Terciari» fou usat per primer cop per [[Giovanni Arduino]] a principis del {{segle|XVIII|s}}.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dunbar|nom=CO|títol="Historical Geology"|pàgines=352|lloc=Nova York|editorial=ed. John Wiley & Sons|any=1964}}</ref> Va classificar els temps geològics en primitiu (o primari), secundari i terciari a partir de les seves observacions geològiques al nord d'[[Itàlia]]. Més tard es va afegir un quart període, el Quaternari. El [[1828]], [[Charles Lyell]] va incorporar el període Terciari en el seu propi sistema de classificació, molt més detallat. Va subdividir el període Terciari en quatre èpoques basant-se en el percentatge de [[mol·luscs]] moderns que contenia cada [[estrat]]. Va utilitzar noms [[Grec (llengua)|grec]]s; Eocè, Miocè, Pliocè antic i Pliocè modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regió en què es basen (els [[Alps]] i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amèrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren més els mol·luscs com a guia i les èpoques van rebre nous noms i van ser redefinides.