Termes bàsics de color: diferència entre les revisions

Valenzuela (2008) exposa alguns treballs neurocognitius en què s'ha trobat que els efectes de percepció-categoria del color, en els quals dos colors que pertanyen a categories diferents es discriminen millor i més ràpid que quan pertanyen a la mateixa categoria; es donen en major mesura quan els estímuls es presenten en el camp visual dret (CVD) i, per tant, es processen en l'[[hemisferi]] esquerre (HI, especialitzat en el processament lingüístic).

 

Hi ha una hipòtesi sobre el [[relativisme]] lingüístic (HRL) que afirma que existeixen aspectes del nostre processament cognitiu que es veuen afectats per la llengua que parlem. Un dels exemples inicials oferts per la HRL n'és el cas dels colors. Els colors no existeixen de manera independent i objectiva en la natura: depenent de la composició material dels objectes, aquests absorbeixen part de l'espectre lluminós, i en reflecteixen la resta; la resta és percebuda per nosaltres com a "color". Diferents llengües segmenten aquest espectre reflectit de manera diferent: en [[rus]], per exemple, hi ha dos colors diferents per al que nosaltres anomenem "blau", corresponents aproximadament al "blau cel" (''golubóy'') i al "blau marí" (''siníy''). El mateix ocorre en italià, que té les variants ''azurro'' i ''blu''. En navajo, hi ha un sol color per a un rang que nosaltres dividim en dos: el blau i el verd. Altres llengües combinen en només dos termes ("clar" i "fosc") fins a 12-14 colors. Aquestes distincions són culturals i, segons la versió de la HRL, cada llengua/cultura força així un tipus de percepció cromàtica diferent, basada en les seves peculiaritats de categorització.

 

* Berlin, B. i Kay, P. (1969). Basic color terms: Their universality and evolution. Berkeley: University of California Press.

*“Revisió Termes Basics de color” Barbara Saunders.(2000)

 

{{ORDENA:Termes Basics De Color}}