Tommaso Campanella: diferència entre les revisions

'''Tommaso Campanella''' ([[Stilo]], [[Calàbria]], [[5 de setembre]] de [[1568]] - [[París]], [[21 de maig]] de [[1639]]) va ser un [[poeta]] i [[filòsof]] [[Itàlia|italià]].<ref>{{GEC|0013907}}</ref>

 

Nen prodigi, va ingressar a l'orde dels dominics per rebre educació avançada, especialment en filosofia i astrologia. Va ser acusat de tenir idees perilloses per la [[Inquisició]] i també de conspirar contra el poder espanyol, motius pels quals va ser empresonat durant anys. Després del seu alliberament definitiu va passar a assessorar el Papa [[Urbà VIII]], però va haver d'abandonar Itàlia per pressions polítiques. Es va refugiar aleshores a França, en un convent amb una pensió vitalícia aconseguida pel [[Cardenal Richelieu]].<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 31|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

 

[[Fitxer:Campanella - Metaphysica, 1638 - 3891922 301891 1 00009.tif|miniatura|''Metaphysica'', 1638]]

Admirador de [[Joaquim de Fiore]] i [[Bernardino Telesio]], dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees. Campanella va defensar [[Galileo Galilei|Galileu]] en el judici d'aquest organisme i va oposar-se a les idees aleshores imperants d'Aristòtil, guanyant-se l'enemistat perpètua dels membres del Sant Ofici.

La seva filosofia afirma que tots els éssers tenen capacitat de relacionar-se amb l'exterior amb els sentits, fins i tot els inanimats, per això l'experiència ha de ser la base de qualsevol coneixement. L'ésser humà a més a més compta amb l'ànima, que posseeix un autoconeixement innat i el guia en la recerca del saber. Per evitar els conflictes, les persones s'han de sotmetre a un únic poder universal, el del Papa, i viure segons els preceptes utòpics exposats a la seva obra ''[[La ciutat del sol]]'' (basats en una [[teocràcia]] sense propietat privada).

 

* ''Philosophia sensibulus demonstrata'' ([[1591]])

* ''Del senso delle cose e della magia'' ([[1620]])