Tonicitat: diferència entre les revisions

Hi ha tres classificacions de la tonicitat que una solució pot tenir en relació amb una altra. Les tres són ''hipertònica'', ''hipotònica'', i ''isotònica''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sperelakis|nom=Nicholas|títol=Cell Physiology Source Book: Essentials of Membrane Biophysics|any=2011| editorial=Academic Press|isbn=9780123877383|pàgines=288}}</ref>

 

Una solució hipertònica és aquella que té una concentració més gran de substància que la que es troba en les mateixes cèl·lules. Quan una cèl·lula s'exposa a una solució hipertònica, l'aigua es dirigirà fora de la cèl·lula i dins la solució que l'envolta. Si les molècules d'aigua continuen la difusió fora de la cèl·lula, faran que la cèl·lula s'arronsi o es creni{{què}}. En l'[[osmoteràpia]] es fa servir una solució hipertònica.<ref>[http://medical-dictionary.thefreedictionary.com/Osmotherapy Medical definition]</ref> per tractar l'[[hemorràgia cerebral]].

 

Una [[solució hipotònica]] és una solució que té menor pressió osmòtica que qualsevol altra solució. Conté menor concentració de soluts impermeables en la banda externa de la membrana. Quan el citoplasma de la cèl·lula es banya en una solució hipotònica l'aigua es dirigirà fora de la solució i dins de la cèl·lula per osomosi. Si les molècules d'aigua continuen la seva difusió dins la cèl·lula causaran que la cèl·lula s'infli fins al punt que pot ocórrer la [[citòlisi]] (ruptura).En les cèl·lules vegetals, la cèl·lula no sempre es trenca. Quan es col·loca en una solució hipotònica, la cèl·lula tindrà [[pressió de turgència]] i continuarà amb les seves funcions normals.

 

Una condició o propietat d'una solució en la qual la seva concentració osmòtica és la mateixa que la concentració de solut d'una altra solució amb la qual es compara. És una concentració en la qual tant l'aigua com les molècules de solut totals és la mateixa en una solució externa com en el contingut dins la cèl·lula. Les molècules d'aigua fan la difusió a través de la membrana plasmàtica en les dues direccions. La taxa de difusió de l'aigua és la mateixa en les dues direccions de manera que la cèl·lula ni guanyarà ni perdrà aigua.

 

En les cèl·lules animals un ambient hipertònic força l'aigua a abandonar la cèl·lula i per tant la forma de la cèl·lula es distorsiona i s'arruga, un estat conegut com [[crenació]]. En les cèl·lules vegetals l'efecte és més dramàtic. La flexible [[membrana cel·lular]] s'allunya de la rígida [[paret cel·lular]],però roman unida a la paretr cel·lular en punts anomenats [[plasmodesmata]]. La cèl·lula pren l'aparença d'un coixinet, i el plasmodesmata gairebé deixa de funcionar perquè es contrau— una condició coneguda com a [[plasmòlisi]]. En les cèl·lules vegetals els termes isoòonic, hipotònic i hipertònic no es poden usar amb precisió perquè la pressió exercida per la paret cel·lular afecta significativament el [[punt d'equilibri osmòtic]].