Variació lingüística: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 3:
La '''variació lingüística''' és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la [[sociolingüística]]. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.
 
== Tipus ==
Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:<ref>{{Ref-llibre|títol=Llengua catalana i literatura, 2 Batxillerat|url=https://www.worldcat.org/oclc/864260568|edició=Ed. rev|data=2013|editorial=Cruïlla|lloc=[Barcelona]|isbn=9788466132800}}</ref>
 
Línia 13:
**'''Variació funcional o diafàsica'''. Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.
 
== Factors que influeixen en l'elecció d'una determinada varietat ==
* Edat: els joves tendeixen a usar més els registres informals, tenen un argot propi i creen més neologismes.
* Procedència: cada zona té un [[dialecte]] propi.
* Professió: hi ha professions amb un [[lèxic]] propi especialitzat.
* Nivell d'estudis: a més estudis, més ús dels registres cultes o formals.
* Situació comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o col·loquial, és el factor que més influeix.
* Canal de comunicació: l'escrit acostuma a demanar més formalitat.
* Grau de literarietat: inclou [[recursos literaris]] i para més atenció a la llengua.
 
== Varietats històriques o diacrònica ==
Les diferents formes de parlar segons el moment temporal. No parla de la mateixa manera una persona del segle XV que una persona del segle XXI. La llengua pateix una evolució al llarg del temps.
 
== Varietats dialectals o diatòpica ==
Cadascuna de les modalitats parlades en l'àmbit territorial d'una llengua, caracteritzades perquè posseeixen trets fonètics, morfosintàctics i lèxics específics. En la llengua catalana, la partició dialectal es vertebra en dos grans blocs, que contenen diferents dialectes i subdialectes:
 
Línia 32:
'''-català occidental''' (valencià i nord-occidental)
 
== Varietats socials o diastràtica ==
Les maneres característiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials. Es tracta dels denominats ''argots''.
 
== Varietats funcionals o registres o diafàsica ==
Varietats de la llengua determinades per la diferent situació de comunicació. Els factors que caracteritzen els registres són:
 
Línia 44:
'''-To:''' nivell de formalitat del text (molt formal o solemne, formal, informal o familiar, molt informal o vulgar).
 
== La norma i l'estàndard ==
'''-Llengua normativa:''' model de llengua que sorgeix a partir del procés de normativització, dut a terme per especialistes i sancionat per una autoritat normativa.