Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions

Joan III el Tort el fill del matrimoni va començar a governar després del [[1302]] (quen va rebre els dominis dels Harcouurt: vescomtat de Saint Sauveur, Elbeuf, La Saussaye, l'Islebonne, Chauvigny, Harcourt, etc.) i va heretar el vescomtat el [[1315]]. Es va casar amb Alix de Brabant filla de Jofré de Brabant-Aerschot, que li va aportar les senyories de Vierzon i Mézières al Berry que havia heretat de la mare. Joan va morir amb menys de 50 anys el [[9 de novembre]] de [[1326]] deixant set fills dels quals el successor fou Joan IV, mort el [[26 d'agost]] de [[1346]] a la [[batalla de Crécy]], casat amb Isabel de Parthenay, senyora de Semblancay, de Vibraye, de Montfort le Rotrou, Nogent le Rotrou, Aspremont i Bonnetable, filla de Guillem VI l'Arquebisbe, senyor de Parthenay i van tenir tres fills dels quals el primer successor fou Joan V executat el [[5 d'abril]] del [[1356]] a [[Rouen]] acusat de participar en un complot pel rei [[Joan II el Bo]] (el llavors hereu i després rei [[Carles V de França]] va restablir l'honor de la família per una carta de reparació a la vídua). Es va casar amb Blanca de Ponthieu [[comtat d'Aumâle|comtessa d'Aumâle]] i senyora de Montgomery morta el [[1389]]. Va tenir sis fills dels quals tres mascles que van rebre la major part de l'herència:

 

 

Però el vescomtat de Châtellerault Joan V el va deixar al seu germà Lluís obrint una branca jove de la casa d'Harcourt. Lluís I estava casar amb Maria de la Tournelle; el [[1370]] va prendre partit per [[Anglaterra]] contra el rei de França i l'exèrcit reial, dirigit per Carlouet, lloctinent de [[Du Guesclin]] va ocupar la ciutat de Châtellerault. Lluís va fugir per poc i fou després governador de [[Guyena]], nomenat pel duc de Lancaster, conjuntament amb Guillem VII de Parthenay. Lluís va morir el [[1388]]. De matrimoni amb Maria de la Tournelle va tenir dos fills, Joan i LLuís i un bastard anomenat Joan el bastard de Chatellerault, que fou senyor de La Peyrate i de la Plante; el primer dels dos fills legítims va recuperar el vescomtat que li fou reconegut com a Joan VI el [[1394]]; va morir sense fills el [[1406]] i el va succeir el seu germà Lluis II. El [[18 de març]] de [[1407]] va esdevenir [[Arquebisbat de Rouen|arquebisbe de Rouen]]. Va morir el [[1422]] i amb ell es va extingir la nissaga d'Harcourt a Châtellerault.

El [[1487]] Carles VII de França el va donar a Joan d'Armanyac duc de [[Ducat de Nemours|Nemours]] (+[[1500]]) del que va passar al seu fill Lluís d'Armanyac duc de Nemours (+[[1503]]) retornant a la corna que el va cedir el [[1505]] a Anna de França, duquessa de Borbó que va morir el [[1522]]. El comtat fou elevat a ducat el [[1514]] pel rei Francesc I de França en favor de Francesc de Borbó, i va tornar a la corona a la seva mort però pocs anys després fou cedit ([[1548]]) a l'escocès James Hamilton, regent d'[[Escòcia]] (1542-1554), com a premi per l'arranjament de la reina Maria i el delfí Francesc; James el va fer administrar pel seu fill el comte d'Arran, James Hamilton II. El ducat fou confiscat el [[1559]].

 

 

== Referències ==