Zòsim: diferència entre les revisions

Les poques dades biogràfiques que es conserven d'ell són gràcies al patriarca de Constantinoble [[Foci I de Constantinoble|Foci I]], que a la seva obra titulada ''Biblioteca'' el descriu com {{polytonic|κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος}}, és a dir, era ''[[comes]]'' i antic advocat del fisc.<ref>Foci, ''Biblioteca'', 98.</ref> Probablement era el fill de [[Zòsim (governador)|Zòsim]], prefecte de l'[[Regió de l'Epir|Epir]]. Fou autor d'una història de l'[[Imperi Romà]] en sis llibres, titulada {{polytonic| Ἱστορία νέα}} (''Historía néa'', «Història Nova») que se'ns ha conservat. L'obra hauria estat escrita després del [[425]], ja que s'esmenta un fet que va passar aquest mateix any. La seva biografia personal és desconeguda i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians com [[Constantí el Gran]] i [[Teodosi I el Gran]] però lloa als pagans com [[Julià l'Apòstata]]),{{sfn|Ermatinger|2004|p=5}} cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians. [[Evagri d'Epifania|Evari]] i [[Nicèfor I de Constantinoble|Nicèfor]] el critiquen especialment.<ref>[[Nicèfor I de Constantinoble|Nicèfor]] ''Breviarium Historicum'' XVI, 41</ref>

 

Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. La ''Història Nova'' està composta per sis llibres rics en anècdotes. El primer llibre comença explicant la [[guerra de Troia]] i segueix fent una narració sobre la història dels primers emperadors des d'[[August]] fins a [[Dioclecià]] ([[305]]). El segon, tercer i quart tracten el {{segle|IV|s}}, explicat amb força més detall, fins a la mort de [[Teodosi I el Gran]]. El cinquè i sisè tracten el període del [[395]] al [[410]], per tant fins a la deposició de [[Prisc Àtal]]. Finalitza bruscament poc abans del [[Saqueig de Roma (410)]].