Òrbita d'aparcament: diferència entre les revisions

Una '''òrbita d'Aparcament''' és una òrbita temporal que es pot fer servir durant el llançament d'un [[satèl·lit artificial|satèl·lit]] o una [[sonda espacial]]. El vehicle de llançament accelera fins a l'òrbita d'aparcament, on roman un temps per després engegar de nou els motors permetent-li entrar en trajectòria final calculada. L'alternativa a les òrbites d'aparcament és la ''injecció directa'', maniobra en la qual el coet accelera contínuament (excepte en els moments d'exhauriment d'una etapa i d'ignició de la següent) fins que el combustible s'esgota completament, col·locant la càrrega útil en la trajectòria final d'un sol cop.

 

Hi ha diverses raons que recomanen l'ús d'una òrbita d'aparcament:

* Pot incrementar la finestra de llançament. Per les missions que van més enllà de l'òrbita terrestre, la finestra de llançament pot ser molt menuda (minuts o segons) si no s'empra aquesta maniobra. Emprant l'òrbita d'aparcament es pot ampliar aquesta finestra fins a diverses hores.

* Aquesta maniobra és necessària si l'òrbita final desitjada té un [[perigeu]] molt alt. En aquest cas el llançador accelera fins a una òrbita d'aparcament el·líptica, que segueix fins al punt més alt, i un cop allà, encén de nou els motors per elevar el perigeu. (Vegeu [[Òrbita de Hohmann]].)

 

El principal inconvenient d'aquest mètode és que els coets necessiten orbitar durant un temps per després tornar a encendre els motors en condicions de gravetat zero. A més, la durada de les dues enceses (la inicial d'injecció i la final) depenen fortament del punt dins de la finestra de llançament en el qual aquest s'ha produït. Per poder fer això amb el mínim malbaratament de combustible, a l'etapa el coet ha de poder encendre's, apagar-se i tornar-se a encendre. Això fa obligatori l'ús de coets de combustible líquid, ja que els de combustible sòlid ni es poden apagar ni es poden tornar a encendre, ja que un cop engegats cremen fins al final. Però, tot i emprar un motor de combustible líquid, el fet de la reengegada no és trivial, per una sèrie de motius:

* Mentre el coet orbita en gravetat zero i amb el motor apagat, els propel·lents floten tot allunyant-se del fons del dipòsit i de les entrades de les bombes. Això fa que es necessitin dipòsits especials com diafragmes interiors o alguns procediments especials previs (com petites acceleracions gràcies a coets auxiliars) que facin que els propel·lents tornin al final dels tancs.