Khwaf: diferència entre les revisions

'''Khwaf''' o '''Khvaf''' és un ''bakhx'' o comtat de l'Iran ([[farsi]]: شهرستان خواف) a la província de [[Razavi Khorasan]], amb capital a '''Khaf'''. La historica ciutat de Zawzan (Zozan) es troba a la proximitat i està classificada com a [[Patrimoni de la Humanitat]]<ref>[http://whc.unesco.org/en/search/?criteria=zozan Zozan-Khaf World Heritage List by UNESCO]</ref>(a uns 41 kilòmetres de Khargard, Khargird, Khardjird o Khargid).

 

Era una regió sense cap gran ciutat, només nombrosos centres petits, la importància relativa dels quals variava d’un període a l’altre. L’economia diversificada de Khwaf, que incloïa fruita, seda i, des del període mongol, com a mínim, la mineria del ferro li va permetre donar suport tant a una tradició continuada d’aprenentatge com a una elit terratinent local amb algunes aspiracions al poder militar.

 

La plana de Khwaf era una comarca fèrtil i protegida, prospera mercès a l'agricultura. Als segles VII i VIII el zoroastrisme hi va persistir. [[Bihafrid ibn Farwardin]], cap d'una revolta dels zoroastrians, era originari d'aquesta regió. En els segles següents va ser lloc d'origen de nombrosos savis musulmans, especialment la vila de [[Zawzan]]. Al segle XII va esdevenir centre d'activitat [[ismaïlita]]. La fortalesa nizarita de Khawf fou ocupada pels mongols el [[1256]] i els seus habitants executats. Al segle XV havia patit una forta decadència i només es comptaven uns 30 pobles al districte. La madrassa de Khargid fou construïda en època timúrida sota Shah Rukh. Modernament el districte va tenir per capital a Ruy-i Khwaf prop de Khargid o Khargird; fou visitat per C. E. Yate el [[1894]] i per Skyes el [[1905]]. Yates assenyala que la capital tenia unes 800 cases però més de la meitat estava en ruïnes (això donaria uns 2000 habitants).

 

Sota els Khwarizmxahs hi havia dos comandants importants d'aquesta zona, Malik Shams al-Din Muhammad Anar i Malik Zuzan, que van construir un magnífic palau i mesquita a Zuzan.