Andreu Balaguer i Merino: diferència entre les revisions

'''Andreu Balaguer i Merino''' ([[Barcelona]], [[31 d'octubre]] de [[1848]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6D9W-XB?i=925&wc=QZ7W-XY6%3A335015101%2C335015102%2C335451601&cc=2015324|títol=Naixements. Any 1848.Llibre 4.Registre núm.39|consulta=6 d'abril de 2020|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=31 d'octubre de 1848}}</ref>- ídem, [[5 d'octubre]] de [[1883]]) fou un historiador, passant de notari i publicista català que va participar del moviment de la [[Renaixença catalana|Renaixença]].<ref name="Diccionari">{{ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 87, entrada: "Balaguer i Merino, Andreu"|isbn=84-297-3521-6}}</ref><ref name="GEC">{{GEC|0006896|Andreu Balaguer i Merino}}</ref>

Fill de Jaume Balaguer i Torner, natural d'Ivars d'Urgell, i de Manuela Merino i López, natural de Barcelona, de família barcelonina de classe mitjana, va poder estudiar dret i treballà un temps de passant de notari.<ref name="Diccionari"/> Com que era [[Catalanisme|catalanista]] ja el [[1867]], amb només 19 anys, era membre del grup de [[publicista|publicistes]] que el [[1870]] es formalitzarien en l'entitat [[La Jove Catalunya]].<ref name="Diccionari"/><ref name="GEC"/> Tot i que sempre va investigar de manera aficionada, Balaguer va assolir un reputat prestigi com a historiador; de fet va ser membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] des del 1876, era corresponent de l'[[Academia de la Historia de Madrid]],<ref name="GEC"/> i membre d'altres organitzacions erudites espanyoles i europees, cosa que li permeté mantenir el contacte amb historiadors francesos i italians.<ref name="Diccionari"/> Va escriure diversos articles i nombroses ressenyes crítiques d'història literària i medieval a la revista "[[La Renaixença]]".<ref name="GEC"/>