Partit Comunista de Xile: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
retoc
Línia 57:
El [[Partit Comunista]] va recolzar en l'any [[1942]] la candidatura de [[Juan Antonio Ríos Morales|Juan Antonio Ríos]], en unió amb els [[Partido Radical (Chile)|radicals]], els [[Partit Socialista de Xile|socialistes]], els [[Liberalisme|liberals]], i part de la [[Falange Nacional]].
 
En la campanya presidencial de l'any [[1946]] el [[partit comunista]] buscava un candidat que impulsés les transformacions [[Antiimperialisme|anti-imperialistes]] i anti-[[Oligarquia|oligàrquiques]] que feien falta a [[Xile]]. [[Gabriel González Videla]], candidat del [[Partit Radical]], es presenta com a esquerrà i recolzant aquestes idees. En ser el millor candidat, els [[comunistes]] decideixen recolzar a [[González Videla]]. Després del triomf electoral, el [[partit comunista]] entra per primera vegada en la [[ història]] al [[govern]], comptant amb tres ministres en el seu interior, esforçant-se perquè les idees exposades en la campanya es portaven a la pràctica. Més tard, [[González Videla]] va expulsar al PCX dels ministeris. Després va promulgar la [[legislació|Llei]] de defensa permanent de la [[Democràcia]], que els comunistes van anomenar "[[Llei Maleïda]]". Aquesta llei va il·legalitzar als [[comunistes]] i es van crear [[camps de concentració]] no només per als seus militants, sinó també per al moviment obrer i democràtic. Així va començar la segona clandestinitat.
 
=== La Llei de Defensa Permanent de la Democràcia i la clandestinitat (1948-1958) ===