Claude Lorrain: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Afegint enllaç |
||
Línia 51:
== Estil ==
=== El paisatge clàssic ===
[[Fitxer:Claude Lorrain 014.jpg|miniatura|''[[Paisatge amb Apol·lo custodiant els ramats d'Admet i Mercuri robant-los-hi]]'' (1645), [[Palazzo Doria-Pamphili]], Roma.]]
L'especialitat indiscutible de Lorrain va ser el paisatge, d'ambientació sovint [[Religió|religiosa]] o [[Mitologia|mitològica]]. Claude tenia una [[idealisme|visió idealitzada]]<nowiki/>del paisatge, que lligava el culte a l'[[Antiguitat clàssica]] juntament amb una actitud de profunda reverència envers la natura, que mostra en tot moment una serenitat i placidesa que reflecteixen un esperit evocador, la idealització d'un passat mític, perdut però recreat per l'artista amb un concepte de perfecció ideal. Integrat des de jove en la pintura paisatgística pels seus mestres Tassi i Wals, va rebre també la influència d'uns altres dos pintors nòrdics establerts a Roma: [[Adam Elsheimer]] i [[Paul Brill]].<ref>{{Harvnb|Luna|1984|p=16.}}</ref> Ambdós autors havien creat a l'entorn romà l'interès pel paisatge terrestre i la [[Marina (pintura)|marina]], als que s'atorgava tot el protagonisme de l'obra, mentre que els personatges jugaven un paper secundari. Claude va adquirir dels seus mestres una preferència pel paisatge líric, amb panorames amplis i ruïnes o arquitectures per emfatitzar l'ambient clàssic, i on té un gran protagonisme l'estudi de la llum. El seu primer quadre en aquest gènere fou ''Paisatge pastoral'' (1629, [[Philadelphia Museum of Art]]), signat i datat ''CLAVDIO I.V ROMA 1629''.<ref name="sur1"/>
Línia 70:
En la seva joventut, seguint les empremtes de Tassi, els seus paisatges van ser agradables i dinàmics, de gènere pastoral, rics en detalls —especialment personatges i animals del món rural. Les obres de major mida les realitzava amb tocs ràpids, mentre que les més petites —generalment en [[coure]]— eren més fines d'execució i de caràcter més íntim. En diverses obres es poden reconèixer paratges i localitats existents, el que fa pensar en possibles encàrrecs; en altres, les ruïnes, l'arquitectura, són recreacions fantasioses en un paisatge imaginari.<ref name="roth2">{{Harvnb|Röthlisberger|Cecchi|1982|p=6.}}</ref> Als seus paisatges, les ruïnes assenyalen la fugacitat del temps, pel que es pot considerar que són un element equiparable al gènere de la [[vanitas]], un record d'allò transitori de la vida, i són un antecedent de l'«estètica de la ruïna» que va florejar durant el romanticisme.<ref>{{Harvnb|Daniel|1996|p=159.}}</ref>
En pocs anys Claude Lorrain es va convertir en un dels més famosos paisatgistes, honrat per sobirans com [[Papa Urbà VIII|Urbà VIII]] i [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]]: les obres pintades per al monarca espanyol van ser les més monumentals realitzades per l'artista fins al moment, i la seva concepció solemne i majestuosa va marcar el punt àlgid en la maduresa de l'artista.<ref name="roth2"/> En els [[Dècada del 1640|anys 1640]] va rebre la influència de Rafael —a través dels gravats de [[Marcantonio Raimondi]]—, especialment en les figures,<ref>{{Harvnb|Sureda|2001|p=68.}}</ref> així com de Carracci i Domenichino, com es denota en les seves obres ''Paisatge amb Sant Jordi i el drac'' (1643, [[Wadsworth Atheneum]], Hartford), ''[[Paisatge amb Apol·lo custodiant els ramats d'Admet i Mercuri robant-los-hi]]'' (1645, Galleria Doria-Pamphili, Roma) i ''Paisatge amb Agar i l'àngel'' (1646, [[National Gallery de Londres|National Gallery]], [[Londres]]).<ref>{{Harvnb|Sureda|2001|p=72.}}</ref>
[[Fitxer:Marina con Ezequiel llorando sobre las ruinas de Tiro.jpg|miniatura|esquerra|''Marina amb Ezequiel plorant sobre les ruïnes de Tir'' (1667), Col. [[Duc de Sutherland]], Mertoun.]]
Línia 154:
La seva influència va perdurar en el {{segle|XVIII}}, sobretot a França ([[Claude Joseph Vernet]], [[Antoine Watteau|Jean-Antoine Watteau]], [[Hubert Robert]]) i, especialment, el [[Regne Unit]], on va inspirar a artistes com [[Joshua Reynolds]], [[John Constable]], [[Richard Wilson (pintor)|Richard Wilson]] i [[Joseph Mallord William Turner]]. Constable va arribar a dir d'ell que «pot considerar-se'l amb tot mereixement com el paisatgista més il·lustre que el món ha vist mai».<ref>{{Harvnb|Rubiés|2001|p=16.}}</ref> Turner fou un dels majors entusiastes de Claude i, en el seu quadre ''Dido construeix Cartago, o l'auge del regne cartaginès'' (1815), va realitzar una composició quasi idèntica a les més típiques de Lorrain; l'artista anglès va donar aquest quadre a la [[National Gallery de Londres|National Gallery]] amb la condició de què fos penjat al costat del ''Port amb l'embarcament de la Reina de Saba'' de Lorrain.<ref>{{Harvnb|Rubiés|2001|p=22.}}</ref> Existeix una anècdota segons la qual quan Turner va veure per primer cop l'obra de Claude va trencar a plorar i, quan li van preguntar pel motiu de la seva aflicció, va respondre: «Perquè mai seré capaç de pintar quelcom semblant».<ref>{{ref-web|url= http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/2012/04/claude-lorrain-turner-cegados-por-la.html|títol=Claude Lorrain & Turner: Cegados por la luz| consulta=11-06-2012|autor=Javier Arnott Álvarez|data=24-04-2012}}</ref>
A Anglaterra, la influència de Lorrain va arribar fins i tot al terreny de la [[Jardí anglès|jardineria]] i nombrosos jardins van ser projectats d'acord amb la visió romàntica i bucòlica de les obres de Claude, amb un marcat accent [[pintoresc]], on juntament amb elements naturals es col·locaven arquitectures o ruïnes —generalment realitzades ''ex profeso''— per a recrear atmosferes evocadores d'un passat esplendorós.<ref>{{Harvnb|Rubiés|2001|pp=20-21.}}</ref> En aquest país es troben la majoria d'obres de l'artista lorenès, tant en museus públics (Galeries Nacionals de [[Galeria Nacional de Londres|Londres]], [[Museu i Galeria Nacional de Cardiff|Cardiff]], [[National Gallery of Ireland|Dublín]] i [[National Gallery of Scotland|Edimburg]]) com en col·leccions privades, entre les quals destaca la del [[Thomas Coke|Comte de Leicester]] a [[Holkham Hall]], [[Norfolk]].<ref group='nota'>La col·lecció del Comte de Leicester conté set grans llenços de Lorrain: ''Apol·lo escorxant a Màrsies'', ''Paisatge amb Argus custodiant a Ío'', ''Paisatge amb Hermínia i els pastors'', ''Escena clàssica de riu amb panorama de ciutat'', ''Marina amb Perseu i l'origen del coral'', ''Paisatge amb Ester entrant al palau d'Assuer'' i ''[[Paisatge amb Apol·lo custodiant
En el {{segle|XIX}} la seva influència es va albirar en paisatgistes com [[Camille Corot]], [[Charles-François Daubigny]], [[Théodore Rousseau]] i [[Hans Thoma]], mentres que les seves investigacions en el terreny de la llum van tenir ressò en l'[[impressionisme]].<ref>{{Harvnb|Luna|1984|pp=28-29.}}</ref> El 1837 es va publicar per primer cop el catàleg complet de la seva obra, en ''Catalogue Raisonné of the Works of the Most Eminent Dutch, Flemish and French Painters'', de John Smith.<ref>{{Harvnb|Sureda|2001|p=84.}}</ref> En darrer lloc, àdhuc en el {{segle|XX}} es veu l'empremta loreniana en un quadre de [[Salvador Dalí]], ''La mà de Dalí aixecant un vel d'or en forma de núvol per a mostrar a Gal·la l'aurora nua, molt lluny darrere del sol'' (1977), versió [[Surrealisme|surrealista]] del quadre de Lorrain ''El port d'Òstia amb l'embarcament de Santa Paula Romana'', realitzat en dos llenços per oferir una visió [[Estereoscòpia|estereoscòpica]].<ref>{{Harvnb|Néret|2000|p=86.}}</ref>
| |||