|
L'illa va romandre abandonada i fins a la triomfal expedició [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] dirigida per Estauraci, al centre i sud de Grècia el [[783]], no es va començar a restaurar el domini romà d'Orient, però no sembla que tampoc fossin establiments permanents militars fins després que Creta va ser reconquerida el [[961]]. Osios Theodoros, que va visitar l'illa en temps de Romà II (959-963) no va trobar ningú a l'illa. Theodoros va morir com ermità a l'illa a una església que va trobar al centre; un altre acompanyant Antònios, que era molt gran, va haver de marxar per maca de menjar. El cos de Theodoros fou trobat per visitants del Peloponès i els dèspotes d'[[Esparta]] van ordenar d'enterrar-lo en lo que fou l'origen del monestir d'Osios Theodoros.
=== Els Eudaimonoioannis de MonemvàsiaMonembasia i els Venieri ===
L'illa fou visitada regularment i potser hi va haver algun establiment ocasional, ja que s'hi han trobat alguns objectes, però no fou fins al segle XII que la família Eudaimonoioannis va tenir l'illa com a propietat privada; aquesta família junt amb els Mamonades i els Sophianoi, dominaven a [[MonemvàsiaMonembasia]] i havien aguantat el setge dels normands el [[1147]]. El 1204 Citera no fou esmentada al repartiment de l'Imperi, però es va donar per suposat que era dins la zona veneciana; el [[1205]] encara estava governada per Nikolaos Eudaimonoioannis però el [[1207]] en fou nomenat marquès (Marquese di Cèrigo, el nom italià Cerigo deriva de l'eslau Tzerígo) el patrici venecià Marco Venieri (que com que també tenia terres a Creta va preferir viure allí) però no per això es va acabar el poder de la família Eudaimonoioannis; el [[1238]] els Venieri i els Eudaimonoioannis van enllaçar per matrimoni (la filla de Nikolaos i el fill de Marco, Bartolomeo Venieri) i Nikolaos va cedir l'illa com a dot a la seva filla. El [[1248]] la ciutat de MonemvàsiaMonembasia, de qui nominalment encara depenia l'illa fou presa pels venecians i francs després de tres anys de setge i això va fer disminuir la influència de la família grega, i els Venieri, ocupats a Creta, no se'n van preocupar. Després del [[1261]] amb la recuperació de [[Constantinoble]], els emperadors bizantins van prendre possessió de l'illa sense oposició sens dubte per la submissió voluntària del seu governador, un membre de la família dels Eudaimonoioannis. El [[1275]] un enviat de Venècia va arribar a l'illa que era governada per un oficial bizantí de nom Paulus Savastos, (‘homine domini Imperatoris et capitaneus dicti loci Cedrigi') que era membre de la família dels Monoioannis, una branca dels Eudaimonoioannis. Als anys vuitanta va estar a l'illa Licarios, gran duc de la flota bizantina, per la qual cosa de fet el domini venecià no es va exercir fins que el [[1309]] els Venieri, amb un altre enllaç matrimonial, van aconseguir controlar altre cop l'illa. Els quatre néts de Bartolomeo Venieri van dividir l'illa en 24 feus, i se'n van quedar sis cadascun; l'illa sencera fou assignada a un d'ells com a marquès (Nicolò Venieri), però exclosa l'àrea de Palaipolis (Kastri) i terres properes a Kapsali que van quedar indivises. Els habitants foren convertits en serfs i l'illa usada només com a base contra els catalans llavors enemics de Venècia. Aviat uns pirates turcs es van establir a l'illa i es va haver de portar un contingent de 900 soldats des Creta per expulsar-los. També els venecians van haver de portar aliments per als habitants; les relacions entre els Venieri i Venècia van empitjorar progressivament perquè els Venieri permetien la pirateria contra aliats de Venècia i per la manca de cooperació amb la guerra contra Gènova; quant el [[1354]] els Venieri van demanar una llicència d'exportació i se'ls va concedir només la meitat del demanat, els Venieri es van convertir en oposició al govern de la República i van afavorir la revolta a Creta i la proclamació a Creta de la República de San Titus ([[1363]]). Però la derrota dels rebels va derivar en un major control venecià de les possessions a les mars Egea i Jònica. Els quatre germans Venieri foren declarats deposats i 11 dels 24 feus els hi foren confiscats; l'illa fou declarada possessió veneciana administrada per un governador o ''Castellani''. Es van establir posicions fortificades a Kapsali, Mylopotamos i especialment a Palaiochora, (la ciutat grega on està Aghios Demetrios, fundada pels Eudaimonoioannis abans del [[1205]]) i els ports de Kapsali i Aghios Nikolaos (Avlemon) foren reforçats, i fins i tot es va voler aixecar un castell al costat de Aghios Georgios, que mai no fou construït.
=== Domini venecià ===
A partir del [[1301]] Citera era seu d'un bisbat ortodox dependent de MonemvàsiaMonembasia (el ''Chysobullon''), i el domini venecià directe des del [[1365]] no va canviar la llibertat religiosa dels grecs però aviat el bisbe es va convertir en el ''protopapas'', títol equivalent a delegat episcopal. Al {{segle|XV}} els bisbes van recuperar el seu títol.
Quants els turcs van conquerir el Peloponès el [[1461]], [[Korone]], [[Modone]], MonemvàsiaMonembasia i Citera van romandre en mans de Venècia, i els venecians van dominar l'illa sense un imminent perill turc fins al [[1537]] quant fou ocupada pels otomans dirigits per Barba-roja i algunes ciutats foren destruïdes (entre elles Palaiochora que tenia més de set mil habitants i era seu del bisbe). Milers de captius van ser emportats pels otomans i venuts com esclaus i els següents governadors venecians, tot i fer crides a l'establiment de colons, no van aconseguir recuperar la situació. MonemvàsiaMonembasia va caure en mans dels otomans el [[1540]] i el ''castellani'' de Cerigo va oferir als seus habitants reallotjar-se a l'illa però molt pocs ho van fer i gairebé tots van anar a Creta, [[Xipre]], [[Cefalònia]] o [[Corfú (ciutat)|Corfú]]. El [[1540]] els bisbes van rebre el dret exclusiu d'ordenar sacerdots a Creta. Al final del segle XVI el bisbe Maximos Margounios fou un famós erudit grec, teòleg, poeta i escriptor. El [[1571]] fou assolada altre cop pels turcs que van repetir l'atac el 1572. Els turcs l'anomenavem '''Çoka Adasi'''. El [[1715]] els turcs van desembarcar a Citera i van ocupar una part de l'illa però se'n van retirar el [[1718]] per la [[pau de Passarowitz]]; el darrer atac turc fou durant la guerra de [[1787]] a [[1792]].
=== Governadors (Castellani i Proveditori) ===
|
