Revisió del 22:44, 3 oct 2020 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot posa la plantilla autoritat ← Edició anterior		Revisió del 15:53, 18 oct 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.040 edits m Enllaços Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 13: De fet, sembla que fins i tot va considerar-se un instrument sagrat cap al {{segle\|X\|-\|s}} i, encara cinc segles després, [[Heròdot]] explica que la flauta i els cròtals eren els instruments escollits per a certes cerimònies religioses a Egipte, com per exemple les processons al temple de [[Bubastis]] dedicat a la dea [[Bastet]].<ref>Gardner Wilkinson. ''Los Egipcios. Su vida y costumbres'', Edimat Libros, Madrid, 2002 {{es}} {{ISBN\|84-9764-236-8}}</ref> Sembla que a [[Catalunya]] van ser usats a l'[[~~Edat Mitjana\|~~edat mitjana]]. Al [[claustre]] [[romànic]] de [[Santa Maria de l'Estany]] ({{segle\|XIII\|s}}), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una [[joglaressa]] en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el [[rabequet]] i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.<ref>Higini Anglès, ''La música a Catalunya fins al segle XIII'', [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 1988, {{ca}} {{ISBN\|9788487006807}}</ref> == Referències ==

Cròtals: diferència entre les revisions