La població volia la seva unió a [[Síria]], però les negociacions del 1936 va establir-hi definitivament un estat separat. Sota el primer ministre [[Riyad al-Sulh]] (assassinat el 1951), va tenir una participació destacada en la vida nacional; el [[1943]], el Gran Líban va esdevenir República del [[Líban]]. El 1946, tenia 15.000 habitants (5.000 al {{segle|XVIII}}, però ja havia arribat als 15.000 vers 1914), però van augmentar per l'arribada de refugiats palestins el 1948. El 1958, Saïda va participar en la revolta contra el president [[Camille Chamoun]]. El 1980, va arribar a 117.000 habitants, dels quals el 80% eren musulmans [[sunnites]]. Des del 1970, la població civil va patir atacs aeris israelians i bombardejos navals per culminar amb la invasió per terra el 1982; el 1985, els israelians es van haver de retirar deixant al càrrec les [[Forces Libaneses]], milícies de la dreta cristiana, que va bombardejar el camp de refugiats palestins d'Ayn al-Halwa (Aïn el-Héloué) durant un mes, fins que finalment foren obligats a abandonar la ciutat. Els palestins van dominar la ciutat fins al juny del 1991, quan l'Exèrcit Libanès va agafar-ne el relleu. Les milícies sunnites hi van esdevenir la principal força i el cap sunnita local, el milionari [[Rafik Hariri]], va esdevenir primer ministre l'octubre del 1992 (fins al 1998 i altre cop del 2000 al 2004), i fou assassinat el 2005.
