Seminola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 35:
En els anys 1817-1818 [[Primera Guerra Seminola|entraren en guerra]] amb els nord-americans, quan aquests declararen la guerra als espanyols a causa de la fugida dels esclaus negres, que eren ben acollits a la tribu. [[Andrew Jackson]] els va envair i penjà els comerciants instigadors Arbuthnot i Ambrister. La guerra acabaria el 1819, amb la [[Venda de Florida]] als EUA per Espanya. En el tractat, el govern dels EUA es comprometia a respectar els drets dels indis i a tractar-los amb justícia.
 
El 6 d'octubre del 1823 uns 70 caps seminola discutiren el projecte de trasllat vers [[Oklahoma]] amb el governador de Florida, William duVal. Després de la [[Indian Removal Act]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stewart |nom=Mark |títol=The Indian Removal Act: Forced Relocation |url=https://books.google.cat/books?id=byc87B1MceMC&pg=PA18&dq=Indian+Removal+Act+cherokee+chickasaw&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI7JCnluvuyAIVgl0aCh3-Bw2I#v=onepage&q=Indian%20Removal%20Act%20cherokee%20chickasaw&f=false |llengua=anglès |editorial=Capstone |data=2006 |pàgines=18 |isbn=0756524520}}</ref> el 1832 se signà el Tractat de Fort Gibson, però no el signaren ni Micanopy ni Eematla/King Philip, cosa que li restaria efectivitat.
 
Tot i així, pel Tractat de Payne’s Landing del 1832 foren ordenats a abandonar Florida i a marxar cap a l'Oest del Mississipí ([[Oklahoma]]), però això no afectava a aquells que tenien sang negra. Per això gran part de la tribu es va rebel·lar sota el comandament d'Asi Yoholo o [[Osceola]](1804-1838) el nom del qual volia dir "Beguda Negra", i que s'havia casat amb Checoter/Morning Dew, una esclava fugida que no era afectada pel trasllat i a qui més d'un cop van intentar rescatar els caçadors d'esclaus.