Sant Joan de Mollet: diferència entre les revisions

La primera informació escrita del poble es troba a l'alta edat mitjana, l'any [[844]]. En aquell temps, Sant Joan de Mollet era sota la [[Jurisdicció feudal|jurisdicció]] del [[bisbat de Girona]]. La primera dada de població és del segle [[XIV]] amb 29 [[Fogatge|focs]], uns 150 habitants. Dues centúries més tard, al {{segle|XVI}}, la població no va créixer sinó que va minvar sensiblement per les malalties i males collites. Al {{segle|XVI}} va ser jurisdicció reial.

Al {{segle|XVIII}} es va obrir la séquia Vinyals, gràcies a un [[privilegi]] reial concedit amb la família Vinyals de [[Flaçà]] l'any [[1788]], que els atorgava el dret d'ús d'aigua del [[Ter]] per al rec de les terres de [[Bordils]], [[Celrà]], [[Juià]], [[Flaçà]] i Sant Joan de Mollet; malgrat que fins al 1932 no es concediria el dret de derivació de la séquia fins al [[pla de Mollet]] i [[Flaçà]]. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Mollet.<ref>{{ref-publicació|títol=Provincia de Gerona |publicació=Gaceta de Madrid |data=02/07/1916 |pàgines=13 |exemplar=184 |url=https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1916/184/A00011-00016.pdf |consulta=18 agost 2020}}</ref> Cap al 1920 Sant Joan havia augmentat el seu urbanisme, disposava de 96 edificis i 88 dels seus habitants sabien llegir i escriure, ja que anaven a l'escola del poble veí de Flaçà.

El cruel episodi de la Guerra Civil va significar per a Sant Joan de Mollet el canvi de nom, tot passant a denominar-se Mollet de Ter. El [[Franquisme a Catalunya|franquisme]] portaria, entre altres coses, la coneguda repressió política i les [[Cartilla de racionament|cartilles de racionament]], iniciant-se un període de carestia que s'allargaria fins a la fi dels anys cinquanta. Cal dir que Sant Joan de Mollet fou un dels pocs pobles gironins que no tingués cap veí afiliat a la [[Falange Española]] en la primera dècada del franquisme.