Conreu de l'arròs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Atencions: == Referències == {{Referències}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
Línia 1:
{{INACABAT}}
El '''conreu de l’arròs''' és el procés agrícola pel qual s’obté el gra d’aquest cereal des de plantes conreades, a diferència de la recol·lecció de les varietats salvatges.
Linha 89 ⟶ 91:
Una activitat important principalment entre la maduració de la planta (juliol) i la sega (setembre) era allunyar als pardals, especialment els teuladins. Es ficaven espantaocells de diferents dissenys fent servir materials improvisats, i també es ficaven pots de llanda amb pedres, units per cordells i connectats de manera que una oscil·lació petita formava un gran soroll. Aquest era un sistema molt utilitzat a Pego, on una quantitat reduïda d’aquests aparells cobria tota la marjal.<ref name=":5" />
== La collita de l’arròs ==
Quan el gra arriba al punt de maduresa adequat (finals d’agost o inici de setembre a Pego; mitjan setembre a l’Albufera)<ref name=":2" /> és el temps de la sega. La sega i el batre eren el moment en més important del conreu de l’arròs des d’un punt de vista sociològic, puix en aquest temps la vida dels pobles s’abocava cap a les activitats arrosseres. La majoria dels llauradors del poble, tant propietaris com jornalers, amb la col·laboració de familiars, es dedicaven a les faenes fins a l’emmagatzemament del gra.<ref name=":5" /><ref name=":4" />
=== La sega de l’arròs ===
Set o vuit dies abans de la sega s’eixuguen els camps, per tal de que els segadors treballen sobre terreny relativament sec (de fet, els treballadors treballen amb els peus nus i el fang els arriba fins als turmells). Aquesta forma de treballar substituí a la collita amb l’arròs dins de l’aigua, que comportava seriosos problemes de salubritat, les ''febres''.<ref name=":2" />
La sega comença a l’alba. Les eines que porten els operaris són la ''corbella'' o ''falç'' (anomenada ''corbella de segar'' per distingir-la d’altres), i un ''corbellot'' o ''corbella de desbarbar''. La corbella de segar té al fulla d’acer dentada, formant un arc de 45 cm amb 38 cm de corda, un radi de curvatura relativament gran dintre de la seua categoria d’eines. La fulla està encastada en mànec amb pom. Els segadors treballaven en fila, separats uns metres uns d’altres. Amb la mà esquerra es subjectava el manoll d’arròs mentre que amb la dreta se’l segava amb la corbella.<ref name=":5" /><ref name=":2" />
Un grup de treballadors lliguen les garbes per sota l’espiga, i un tercer grup separa l’espiga de la resta de la garba, que queda al camp com a restoll. Aquest últim tall es fa amb el corbellot i rep el nom de ''desbarbar''. El corbellot (corbella de desbarbar) té un arc de fulla de uns 70 cm, una amplària de 5 cm i un arc de 60 cm. Les mides són més grans que les de la corbella de segar però les proporcions són semblants, i les fulles també són dentades. El corbellot s’agarra amb les dues mans.<ref name=":2" /><ref name=":5" />
La part inferior de les garbes queda als camps on es crema per adobar-los, sistema també emprat a Java. Uns altres usos del restoll són com a palla per als animals i per revestir les parets de les cases.<ref name=":2" />
És important que el gra estiga sempre separat de l’aigua.<ref name=":5" />
'''Transport a l’era'''
Una volta segada una propietat o una partida, cal portar les espigues a l’era. Depenent del lloc, els mitjans utilitzats són diferents. A l’Albufera trobem el ''carret de garbejar'', una mena de trineu format per una plataforma (''taula'') suportada sobre dos patins amples anomenats ''pales'', i tirat per un cavall. El disseny del carret de garbejar fa que llisque fàcilment sobre el fang. Aquest carret també es feia servir al Delta de l’Ebre.<ref name=":2" /> A la marjal de Pego-Oliva la forma de traslladar la producció depenia de la disponibilitat local. Si hi havia una sèquia d’amplària suficient, s’utilitzaven barques de quilla plana, a voltes impulsades per animals, a voltes impulsades per persones estirant d’elles o perxant-les. Si es trobaven a la vora d’un riu, un home perxant podia ser suficient. I també podia fer-se servir el carret de garbejar.<ref name=":5" />
== Referències ==
| |||