|
[[Fitxer:Lingyinsi1.jpg|miniatura|Monestir budista a [[Hangzhou]], [[Zhejiang]]]]
Alos
Tot i que l'Estat és oficialment ateu, segons les doctrines bàsiques del [[marxisme]], l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa. Tanmateix, l'Estat és tolerant només amb aquelles organitzacions religioses amb aprovació oficial<ref name=bbc/> i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat com ara l'[[Església de casa]]. No hi ha xifres exactes sobre l'afiliació religiosa, ja que no n'hi ha cap d'oficial. Tot i així, el consens general és que la pràctica religiosa ha tingut un augment els últims vint anys<ref name=bbc>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6337627.stm Survey finds 300m China believers]. BBC News. 7 de febrer, 2007. Data d'accés: 12 d'agost, 2008</ref> El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la població xinesa, tenen alguna creença o afiliació religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions.<ref name=bbc/> La majoria afirma que el [[budisme]], el [[taoisme]] i les [[Religió tradicional xinesa|religions tradicionals xineses]], són les creences dominants. El [[mahayana]] (大乘, ''Dacheng'') i els seus subgrups d'[[amidisme]], [[tantai]] i [[zen]] són les denominacions més practicades del budisme. Altres formes, com ara la [[theravada]] i el [[budisme tibetà]] són practicades principalment per les minories ètniques.<ref>Macintosh, R. Scott. [http://www.csmonitor.com/2006/0309/p01s04-woap.html China's prosperity inspires rising spirituality] (9 de març, 2006). Data d'accés: 12 d'agost, 2008.</ref> S'estima que entre 660 i 1.000 milions de xinesos són budistes,<ref>[http://www.vipassanafoundation.com/Buddhists.html Buddhists in the world. Data d'accés: 12 d'agost, 2008]</ref> dels quals 400 milions són taoistes.<ref>[http://www.arcworld.org/downloads/SCMP%20Daoism%2030%20April%202007.pdf Alliance of Religions and Conservation (ARC) ]</ref> Tot i així aquestes xifres poden ser inexactes, atesa l'ambigüitat entre el que es considera un budista practicant i un individu que només en segueix la filosofia sense creure en l'existència de cap [[divinitat]].<ref>[http://www.travelchinaguide.com/intro/religion Religions and Beliefs in China]</ref><ref>[http://www.sacu.org/religion.html Society for Anglo Chinese Understanding (SACU)]</ref><ref>[http://www.index-china.com/index-english/people-religions-s.html Index-China Chinese Philosophies and religions]</ref>
A més de les religions tradicionals, hi ha un gran i creixent nombre d'adherents al [[cristianisme]] i a l'[[islam]]. Ambdues religions van ser introduïdes a la Xina durant el període de la [[dinastia Tang]], el segle VII. La primera forma del cristianisme a arribar a la Xina va ser el [[nestorianisme]], el [[635]] dC. Els missioners [[catolicisme|catòlics]] [[franciscans]] hi van arribar el {{segle|XIII|s}}; els [[jesuïtes]] el {{segle|XVI|s}}; i el [[protestantisme]] el {{segle|XIX}}. El cristianisme és la religió que ha experimentat el creixement més ràpid durant l'últim segle, i s'estima que n'hi ha, de cristians, entre 40<ref>{{ref-web| url = http://www.guardian.co.uk/china/story/0,,2007690,00.html| títol = Christian population in China| consulta = 27 d'agost, 2007| editor = guardian.co.uk
}}</ref> i fins i tot 150 milions,<ref name=usatoday>[http://www.usatoday.com/news/world/2005-11-16-china-churches_x.htm Christians in China persevere despite religious restrictions]. USA Today. (17 de novembre, 2005). Data d'accés: 12 d'agost, 2008</ref> tot i que segons les xifres oficials només n'hi ha 16 milions.<ref name=usatoday/> Per altra banda, les xifres oficials indiquen que hi ha a prop de 20 milions de musulmans a la Xina. Aquesta xifra es basa en la població total de les nacionalitats tradicionalment musulmanes. El cens del 2000 reportà que 20,3 milions de persones pertanyien a les nacionalitats musulmanes de la Xina, dels quals el 96% eren hui (9,8 milions), uyghur (8,4 milions) i kazakhs (1,25 milions).
La popularitat del nou moviment religiós anomenat [[Falun Gong]] durant els 90 va provocar el govern a prohibir la pràctica el juliol de 1999. Diverses [[Organització no governamental|ONG]] han reportat abusos dels [[drets humans]] de membres de la religió, incloent-hi empresonament, treball forçat, i [[tortura]]. El grup s'ha fet una veu en oposició al govern.
== Cultura i oci ==
|
