Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 96:
 
=== Fonts epigràfiques ===
[[Fitxer:Tablette xerxes persepolis.jpg |miniatura| La inscripció de l'Harem, de [[Xerxes  I]]. Es tracta d'una inscripció bilingüe en persa (esquerra) i babiloni (dreta)]]
En època aquemènida, el persa antic, antecessor de l'actual idioma persa parlat a [[Iran]], s'escrivia en una varietat d'escriptura cuneïforme que només va començar a ser desxifrada al començament del {{segle|XIX}}, gràcies sobretot als esforços de Henry Rawlinson i al seu treball amb la inscripció de Behistún, que fa un relat detallat de les circumstàncies en què Darios I va accedir al poder. Actualment, es coneixen nombroses inscripcions en antic persa, però amb una sola excepció recentment identificada, es desconeix si el document reflecteix una pràctica més estesa o es tracta d'un cas excepcional. Aquestes es restringeixen a l'àmbit de les declaracions de la reialesa, expressions del seu poder i ideologia. Són fonts d'informació útils per a conèixer l'activitat constructora dels reis, i la imatge que aquests tenien de si mateixos, però no solen proporcionar informació sobre altres àmbits (l'única de caràcter narratiu és la de Behistun).
 
Línia 131:
 
=== Crisi i reestructuració ===
Segons la inscripció de Behistun, quan Cambises es trobava a [[Egipte]], un cert Gaumata es va revoltar a Mèdia fent-se passar per Esmerdis (persa ''Bardiya''), el germà petit de Cambises II, que havia estat assassinat uns tres anys abans. A causa del despòtic govern de Cambises i la seva llarga absència a [[Egipte]], "tots els pobles, perses, medes, i les altres nacions" van reconèixer l'usurpador, especialment perquè aquest garantia el perdó dels tributs durant tres anys (Heròdot iii, 68). Aquest Gaumata és un dels sacerdots regirats contra el rei Cambises, als quals Heròdot diu ''mags''. El pseudo-Esmerdis governà durant set mesos abans de ser enderrocat en el 521 aC per un grup de nobles encapçalat per Darios I, que es va proclamar rei en el seu lloc. Les posteriors revoltes, deslliurades al llarg i a l'ample de l'imperi, van ser derrotades successivament per Darios i els seus generals; en el 518 aC la pau s'havia restablert. Per garantir la seva legitimitat, el nou rei va contreure matrimoni amb les esposes del seu predecessor (una pràctica usual), entre les quals s'incloïen dues filles i una néta de Ciro. Una d'elles, Atosa, va donar a llum el futur sobirà Xerxes  I.
 
És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de Darios. Els historiadors estan dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. Darios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].
Línia 146:
Tot i això, al {{segle|V|-|s}}, els reis aquemènides governaven territoris que aproximadament abastaven el qual avui és [[Iran]], [[Iraq]], [[Armènia]], [[Afganistan]], [[Turquia]], [[Bulgària]], moltes parts de [[Grècia]], [[Egipte]], [[Síria]], [[Pakistan]], [[Jordània]], [[Israel|Israel-Palestina]], [[Cisjordània]], [[Líban]], [[Caucas]], parts d'[[Àsia Central|Àsia central]], [[Líbia]], i parts septentrionals d'[[Aràbia]]. L'imperi, amb el temps, va esdevenir l'imperi més gran del món antic.
 
La segona fase va tenir-ne lloc l'any 480 aC, quan els perses, enviats pel seu rei [[Xerxes  I]] (485-465 aC, persa antic ''Xšayarša'', 'heroi entre reis'), fill de [[Darios I]], es van dirigir per terra cap a [[Grècia]]. El seu exèrcit va entrar a [[Grècia]] pel nord, trobant poca o cap resistència a [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]] i [[Tessàlia]], però va ser detingut per una petita força grega durant tres dies a les [[Termòpiles]]. Es tractava d'un exèrcit espartà de 300 guerrers dirigits pel seu rei [[Leònides I]]. Els 300 soldats i el seu rei van morir en la batalla, traïts per un grec que va ensenyar als perses un camí per atacar-los per l'esquena. La Batalla d'Artemis va ser poc decisiva en l'aspecte tàctic, ja que grans tempestes van destruir naus d'ambdós costats. La batalla va ser detinguda prematurament quan els grecs van rebre notícies de la derrota a les Termòpiles i se'n van retirar. La batalla va ser una victòria estratègica dels perses, cosa que els va donar el control indisputable d'Artemis i del mar Egeu.
 
Després de la seva victòria en la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]], Xerxes va saquejar la ciutat evacuada d'[[Atenes]] i es va preparar per enfrontar-se als grecs en l'estratègic istme de Corint i el golf Sarònic. Els habitants d'[[Atenes]] havien estat refugiats a la petita illa de Salamina; quan van arribar els perses a Atenes, van incendiar la ciutat i van viatjar cap a Salamina. El 480 aC, els grecs van obtenir una decisiva victòria en la [[Batalla de Salamina|Batalla naval de Salamina]], en la qual els petits i àgils vaixells atenesos van derrotar els pesats i grans vaixells perses. Van forçar Xerxes a retirar-se a [[Sardes]]. L'exèrcit que va deixar a [[Grècia]], sota el comandament de Mardoni, va ser destruït l'any 479 aC en la Batalla de Platea. La derrota final dels perses en la Batalla de Micala va animar les ciutats gregues d'Àsia a revoltar-se, i va marcar el final de les Guerres Mèdiques, juntament amb l'expansió persa a [[Europa]].
 
=== De Xerxes  I a Artaxerxes II ===
[[Fitxer:Gold cup kalardasht.jpg|miniatura|Bol d'or aquemènida amb imatgeria de lleons]]
[[Fitxer:Gold vessels from the Oxus treasure by Nickmard Khoey.jpg |miniatura|Vasos d'or del tresor d'Oxus]]
Línia 156:
Després dels fracassos militars de la Segona Guerra mèdica, els aquemènides van detenir l'expansió i van perdre alguns territoris. Quan Xerxes va morir assassinat en el 465 aC, es va desencadenar una crisi successòria en la qual acabaria per imposar-se Artaxerxes I (465-424 aC), que va traslladar la capital de Persèpolis a Babilònia. Va ser durant aquest regnat que l'idioma elamita va deixar de ser l'idioma del govern, i va guanyar en preeminència l'[[arameu]]. Va ser, probablement, durant aquest regnat que es va introduir com a calendari nacional el calendari solar (basat en el calendari babilònic).
 
Artaxerxes I va morir fora de Persis, però el seu cos va ser portat allà per ser enterrat al costat dels seus avantpassats, probablement a Naqsh-i Rustam. Es va produir una situació similar a la de la mort de Xerxes  I. Els tres fills d'Artaxerxes van disputar-se el tron, i el succeí en el mateix any Xerxes  II (el seu fill gran, que el va succeir i va ser assassinat per un dels seus germanastres unes poques setmanes més tard), Sogdià, i Darios II. Darios II, que estava a [[Babilònia]] quan va morir el seu germà Xerxes, va reunir suport per a si mateix, va marxar cap a l'est, va deposar, va executar l'assassí i va ser coronat en el seu lloc.
 
Darios II va regnar en el període 424 aC- [[404 aC]] i va col·laborar amb [[Esparta]] en la Guerra del Peloponès. Des de l'any 412 aC, Darios II, per insistència de Tisafernes, va recolzar primer Atenes i després Esparta, però l'any 407 aC el fill de Darios, Cir el Jove, va derrotar Atenes el 404. Aquest mateix any, Darios va caure fatalment malalt i va morir a [[Babilònia]]. En el seu llit de mort, la seva esposa babilònia, [[Parisatis de Pèrsia]], va demanar a Darios que fos coronat el seu segon fill, Cir el Jove, però a Darios el va succeir el seu fill Artaxerxes II, que va regnar en el període 404 aC-359 aC. [[Plutarc]] relata (probablement, per autoritat de Ctesies) que el desplaçat Tisafernes es va acostar al nou rei el dia de la seva coronació volent-lo avisar que el seu germà menor, Cir el Jove, estava preparant-se per assassinar-lo durant la cerimònia. Artaxerxes va arrestar Cir i l'hauria executat si no hagués mitjançat la seva mare Parisatis. Cir va ser, llavors, enviat com a sàtrapa de Lídia, on va preparar una revolta armada que va esclatar l'any 401 aC. Amb mercenaris grecs, Cir va obtenir la victòria en la [[Batalla de Cunaxa]], però hi va resultar mort.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sandler |nom=Stanley |títol=Ground Warfare: An International Encyclopedia |volum=vol.1 |url= https://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA226&dq=cunaxa+battle&hl=ca&sa=X&ei=74vGVPfaGo7laL-JgpAO&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=cunaxa%20battle&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=226 |isbn=1576073440}}</ref> Així, Artaxerxes II va conservar el tron, va construir una gran flota, i va recuperar el domini de l'[[Àsia Menor]] i [[Xipre]].
Línia 196:
* [[Smerdis de Pèrsia]], suposat germà [[522 aC]].
* [[Darios I el gran]] de Persia, fill d'[[Histaspes]] sàtrapa de Pàrtia, [[521 aC]]–[[486 aC]].
* [[Xerxes  I de Pèrsia]], fill, [[486 aC]]–[[465 aC]].
* [[Artaxerxes I de Pèrsia]] Longimanus, fill, [[464 aC]]–[[424 aC]].
* [[Xerxes  II de Pèrsia]], fill, [[424 aC]].
* [[Sogdià de Pèrsia]], germanastre, [[424 aC]]–[[423 aC]].
* [[Darios II de Pèrsia]] Nothus, germanastre i rival, [[423 aC]]–[[404 aC]].
* [[Artaxerxes II de Pèrsia]] Memnon, fill, [[404 aC]]–[[358 aC]]
* [[Artaxerxes III de Pèrsia]] Ocus, fill, [[358 aC]]–[[338 aC]].
* [[Arsès de Pèrsia]] (Artaxerxes IV o Xerxes  III), fill, [[338 aC]]–[[336 aC]].
* [[Darios III de Pèrsia]] Codomà, besnét de Darios II [[336 aC]]–[[330 aC]]
* Artaxerxes V [[Bessos de Bactriana|Bessos]], sàtrapa de Bactriana, usurpador, assassí de Darios III, va resistir a [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] del [[330 aC]] al [[329 aC]].