|
=== Tamerlà i els timúrides ===
Quan Tamerlà va anar a Fars i va arribar a Bandemir, el van anar a trobar uns ambaixadors del governador d’Abarkuhd'Abarkuh, Pahlawan Muhadib Khurasani, que va manifestar que ell aniria a la cort i que li suplicava designar un ''daruga'' (governador) per Abarkuh i Tamerla va designar a Tukel Bahadur Shah. Just arribat aquest a Abarkuh, Pahlawan va anar al campament de Tamerlà i va rebre l’honorl'honor de baixar el tapis del tron de Timur (1388). Després l’emperadorl'emperador va anar a Abarkuh on Pahlawan li va oferir regals i fou confirmat com a príncep d’Abarkuhd'Abarkuh amb dret hereditari; després va seguir trajecte, passant per la regió d’Isfahand'Isfahan i cap a Taktapol en direcció a [[Transoxiana]].
El 1389 el [[muzaffàrida]] [[Shah Mansur]] va reagrupar l’exèrcitl'exèrcit i va conquerir els castells de Bid (uns 25 kms al sud d’Abarkuhd'Abarkuh), Sermak i Meruset; es va dirigir a Abarkuh on Pahlawan va resistir l'atac; [[Shah Mansur]] va desistir d’assetjard'assetjar-la i va tornar a [[Xiraz]]. Shah Mansur va derrotar després a [[Zayn al-Abidin Ali]] que havia pensat que era el moment per recuperar el tron; Pahlawan, alarmat per l’exitl'exit de Shah Mansur, va buscar una aliança estreta amb [[Mubariz al-Din Shah Yahya|Shah Yahya]] de [[Yadz]], i aprofitant una visita de Shah Yahya a les muntanyes de Yadz, a només un dia de camí de Abarkuh, el va anar a trobar i van acordar aquesta aliança que van jurar ambdós solemnement. Després Shah Yahya va visitar Abarkuh. Però una vegada allí, sota pressió dels seus amirs i consellers, va violar el tractat, es va apoderar de Pahlawan i el va enviar al castell de Melus, a la frontera amb Yadz on fou executat (1389 o 1390).
Llavors va establir una guarnició a Abarkuh i va nomenar governador a Muhammat Kurji, retornant després a Yadz. Shah Mansur va anar a Abarkuh i va ocupar la ciutat; el governador es va retirar a la fortalesa. Shah Mansur va establir una guarnició a la població i va continuar cap a Yadz. Shah Yahya va enviar un correu a Muhammad Kurji ordenant-li sotmetre la fortalesa a Shah Mansur amb la condició de no atacar Yadz. Shah Mansur va interceptar el correu i va retornar cap a Abarkuh on va fer saber la ordre a Muhammad Kurji, que va acceptar lliurar la fortalesa. Llavors Shah Mansur va fortificar la població i la fortalesa però va deixar en pau a Yadz, marxant cap a Isfahan, el territori de la qual va assolar, retornant finalment a Xiraz.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 23</ref>
Quan finalment Tamerlà es va apoderar dels dominis [[muzaffàrides]], el govern de Yadz fou asignat a Temuke Kutxin i el d’Abarkuhd'Abarkuh a Lalam Kutxin.
A la mort de Tamerlà (1405) [[Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh]] va fer alguns canvis: Abd al-Rahman Iltxikdai (governador o ''daroga'' de Yadz) i Sultan Mahmud (''daroga'' d’Abarkuhd'Abarkuh) van rebre robes d’honord'honor i foren substituïts per Malik Isxetberdar i Timur Velik, els quals van entregar les claus i els tresors locals sense cap oposició. Foren admesos a la cort de [[Xiraz]] entre els principals amirs.<ref>Manuscrit persa ''Matla-assadein ou-madjma albahrein'', a ''Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme'' (volum 14), accesible a Google books, pàgs. 42, 43</ref> En la seva lluita contra [[Iskandar ibn Úmar Xaykh|Iskandar ibn Umar Xaykh]], Xah Rukh va enviar a l’amirl'amir Sultan Baiazet Barles i a l’amirl'amir Jakmak Xami a ocupar Abarkuh.<ref>Ibid, pàg 259</ref>
=== Safàvides ===
|
