Principat de Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
una mica mes, aquesta tarde acabo |
||
Línia 31:
Després de la inesperada mort d’Enric VI el 1197 la seva dona Constançae es va dedicar a assegurar el govern per a ella i per al seu fill de tres anys Frederic II. Ella el va fer portar del ducat de [[Spoleto]] a [[Sicília]], primer el va nomenar co-regent i el va fer coronar rei de Sicília el 17 de maig de 1198 a Palerm. Les connexions d'Enric VI entre el govern de Sicília i l'Imperi es van traslladar al seu fill. Va renunciar a la seva pretensió de la corona alemanya, va buscar per a ell principalment el càrrec de rei de Sicília i el va posar sota la protecció del papa [[Innocenci III]]. <Ref name = "Costanza"> [http://www.treccani.it/enciclopedia/costanza-d-altavilla_%28Enciclopedia-Dantesca%29/ Costanza d'Altavilla, Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti (en italià)] </ref>
El 1197 Constança va gratificar al comandant en cap de [[Terracina]], Otó (també: Odó) Frangipani ("El més jove") pels seus serveis, amb el Principat de Tàrent i la Terra d'Otranto (Giustizierato di Terra d'Otranto]] <ref group = "Note"> "'' ... Il quale per merito delle sue virtù, fu dall'Imperatrice Costanza, ...., Creato Principe di Taranto, e Signore di tutta la Provincia di Terra d'Otranto ... '' "</ref><ref> Francesco Zazzera, Vitale, Costantino, Della famiglia Frangipani tratta della seconda parte della nobiltà dell'Italia del signor don Francesco Zazzera d'Aragonia napoletà. All'illustriss. et reuerendiss. signat abat Roberto Frangipane, Editor Costantino Vitale, Nàpols, 1617, pàg 35 (en italià)] </ref>. Otó fou fidel a Enric VI des del 1186. <Ref name = ": 03"> Per la storia del Principato di Taranto, pàg. 3 </ref> Entre el 6 de juliol i el 13 de desembre de 1186, apareix la sèrie de testimonis en els certificats d'Enric amb un total d'onze vegades en que apareix un Oddone Frangipane.<ref> Matthias Thumser, pàg. 144 </ref>
Segons el monjo i autor de llibres Antonio Primaldo Coco (1879 a [[Francavilla Fontana]] - 1962), el nomenament d'Otó com a príncep de Tàrent no devia ser merament nominal a causa dels seus amplis ingressos.<ref> Antonio Primaldo Coco, pàg. 217 </ref > El 1249 Arrigo (o Enric) Frangipani, fill de Jacob <ref group = "Note"> Jacob fou el fill primogènit d'Otó, el "Vell" i d'una princesa bizantina</ref> fou Príncep de Tàrent. A les Bules Regies, vol. 3, lib. 9. fol. 125, el papa [[Innocenci IV]] afirma que Otó va morir sense fills: ''va deixar els seus estats al seu nebot Arrigo''.<ref> Francesco Zazzera, Vitale, Costantino, pàg. 36 i ss. </ref> Innocenci IV va invocar un privilegi atorgat per l'emperadriu Constança des de 1197.<ref group = "Note"> "'' ... Costui morendo sense figli lasciò lo stato ad Arrigo [Enrico] suo nipote figlio di Iacopo, come tutto si legge in una Bulla d'Innocenzo Quarto ... "'Nobili viro Hernico Fraiapane ... .. Comiti Principi Tarentino, ... concessionem clarissime memriæ Costantiæ Ro. Imperatricis, & Reginæ Siciliæ, ac etiá 9. Friderici Rom. Imperatoris tunc Regis Siciliæ, factam olim Oddoni Fraiapani patruo tuo, eisq; successoribus de principatu Tarentino, & tota terra Idruntina; tibi qui eiusdem Oddonis hæres extitis liberaliter duxinus confirmandam ... .. Perusia 12 kal. Februarij and Pont Nostri 9 di questo Arrigo fu figliuolo .... "</ref> Segons Thumser, hauria d'haver estat un títol honorífic.<ref> Matthias Thumser, pàg. 158 </ref>
Línia 61:
== Sota el govern dels angevins (casa d'Anjou) (1266-1356) ==
El seu imperi va anar a mans de Carles I d'Anjou, que va ser afavorit pel Papa i que va rebre d'aquest la [[Investidura]] del regne de Sicília (que incloïa tot el sud d'Itàlia). Després, Conradí, fill de Conrad IV, es va traslladar a Itàlia el 1267 a petició del partit italià favorable als Staufen, els gibel·lins, viatge que el papa Climent IV va prohibir. En un intent d’arribar als sarraïns de [[Lucera]] ([[Pulla]]), que s’havien rebel·lat al seu favor, el seu exèrcit va ser derrotat el 23 d’agost de 1268 a la [[batalla de Tagliacozzo]] per les tropes de Carles I d'Anjou. Conradí va escapar de la captura i va ser agafat per Joan Frangipani a [[Astura]] i lliurat a Carles d'Anjou. Després d'un judici simulat, va deixar a Conradí amb deu o quinze companys, inclòs Frederic de Baden, el 29 d'octubre de 1268, com un criminal a la plaça del Mercat de Nàpols on fou decapitar públicament i enterrat en terra no consagrada
El 1261 a Carles I d'Anjou se li va oferir la corona de Nàpols per part del Papa [[Urbà IV]] i el 1265 se li va renovar la investidura per Climent IV; la coronació va tenir lloc el 1266, aproximadament un mes abans de la batalla de Benevent. Gairebé totes les ciutats del sud d’Itàlia li van retre homenatge, inclòs Tàrent, per la qual la ciutat va rebre molts privilegis.
El regnat de Carles I d'Anjou, germà petit del rei francès [[Lluís IX de França]] va servir per enfortir el poder francès i per establir l’organització administrativa de les regions conquerides. El suport del clergat va recórrer un llarg camí: l’arquebisbe de Tàrent va rebre una dècima part sobre terres i boscos propietat de l’estat, així com altres beneficis econòmics. El centre polític, però, va continuar sent la "Magna Cúria", una cort reial fundada pel normand [[Guillem II de Sicília]], una cort real formada per homes lleials jutjats i provats que estaven directament subordinats al governant <ref>La città antica di Taranto, S. 19.</ref> El 1285 fou succeït al tron per [[Carles II de Nàpols]], durant les [[Vespres sicilianes]]
[[Fitxer: Armoiries Anjou Tarente.svg | thumb| vertical | Escut d'armes de Felip I de Tàrent]]
El 1294 va lliurar el principat de Tàrent al seu fill [[Felip I de Tàrent]], el novè príncep de Tàrent, per tenir tota la regió sota control. <Ref name = ": 20"> La città antica di Tàrent, pàg. 20 </ref> Se li deu el desenvolupament de la ciutat [[Martina Franca]] a la [[província de Tàrent]] a principis del segle XIV: va ampliar el poble de refugiats de San Martino, fundat al segle X, i va concedir drets i desgravacions fiscals per als que s’hi van traslladar.
Durant les dècades següents va estar al tron del [[Regne de Nàpols]] Robert (1309-1343), fill de Carles II, i [[Joana I de Nàpols]] (1343-1382), la neboda de Robert; després de la mort de Felip I (1132), el Principat de Tàrent va anar als seus fills [[Robert de Tàrent]] i [[Felip II de Tàrent]] i finalment a Jacob del Balzo, fill de Margarita, (germana de Felip II) i de Francesc del Balzo, duc d'[[Àndria]] (1364). Hi va haver anys d’intens conflicte entre el poder reial i el [[feudalisme]] dels barons <Ref name = ": 20" />
Durant el regnat de Joana I, el Regne de Nàpols va ser envaït pel rei [[Lluís I d'Hongria]], germà de l'assassinat [[Andreu d'Hongria]], primer marit de Joana, que volia venjar la mort del seu germà. Joana va fugir a Provença.
== Sota el govern dels [[Orsini]] (1393-1465) ==
En aquella època, el príncep Robert, nebot de Joana I, governava Tàrento, que, gràcies a la noblesa de la ciutat, va romandre fidel a la casa d'Anjou, tot i que els [[plebeus]] van mostrar obertament el seu afecte pels estrangers. El 1364 Francesc del Balzo, duc d'Àndria, i el seu fill Jacob del Balzo, príncep de Tàrent, es van rebel·lar contra la corona. Joana I va revocar aleshores els feus d’Àndria i Tàrent i els va confiscar els béns. Francesc del Balzo va fugir a [[Grècia]] i el títol "Príncep de Tàrent" va ser per a [[Otó IV de Brunswig-Grubenhagen]], quart marit de Joana I.
El 1378 després de la mort del papa [[Gregori XI]] Europa va patir disputes religioses entre [[Urbà VI]] i l'antipapa [[Climent VII (antipapa)]]. Otó IV de Brunswig-Grubenhagen i Joana I eren partidaris de Climent. A causa del seu suport a l'antipapa, Joana fou amenaçada per Urbà VI amb la deposició i una croada. Urbà va entregar el Regne de Nàpols a Carles de Durazzo (Carles III de Nàpols) i el va coronar a Roma el 1380. Carles va aconseguir ocupar Nàpols el 1381 i empresonar a Joana. Otó va intentar alliberar-la, però va fracassar i també va ser capturat. Joana, que no volia renunciar als seus drets, va ser estrangulada el 1382 abans que Lluís d'Anjou, a qui havia transferit la seva herència, pogués acudir en auxili amb el seu exèrcit. Jacob del Balzo, aprofitant la situació, va tornar a Tàrent i va prendre el partit de Durazzo.
[[Fitxer:Blason Raimondello d'Orsini, Comte de Lecce (selon Gelre).svg|thunb| vertical|Escut de Raimon Orsini del Balzo]]
Cap al 1380 [[Raimon Orsini del Balzo]], fill de Nicolau Orsini i de Maria del Balzo, va tornar de l'est i va ocupar algunes terres que pertanyien al seu pare. Raimon, també anomenat ''Raimondello'', es va aliar amb Lluís d'Anjou i va aconseguir obtenir els béns de Nicolau als qual tenia dret legalment. El 1384 es va casar amb la comtessa de Lecce, Maria d'Enghien. Mitjançant aquest matrimoni va reunir la major part de la Terra d’Otranto i es va convertir en un dels senyors feudals més poderosos del sud d’Itàlia. Se li deu la construcció de la [[ciutadella]] (1404), una enorme torre fortificada de forma quadrada que assegurava l'entrada a la ciutat pel Pont de la Porta de Nàpols. Mentrestant, els governants de la casa d'Anjou havien estat derrotats definitivament. Després de la mort de Raimondello a Lecce el 1406, el rei Ladislau de Nàpols va intentar aconseguir aquest gran feu. Va fer un tractat amb Maria: ella li donaria Tàrent i es convertiria en la reina de Nàpols. El fill d'ella i de Raimondello, [[Joan Antoni Orsini del Balzo]] va ser l'últim príncep de Tàrent d'aquesta famosa casa.
La Revolta dels barons locals (1459-1462)] al Principat de Tàrent i a algunes ciutats de la Capitanata, el líder de la qual era Joan Antoni Orsini, va acabar a favor dels aragonesos l'agost de 1462 amb la batalla d'Orsara. <ref> Gennaro Maria Monti, [http: //emeroteca.provincia.brindisi.it/Japigia/1939/Articoli/Fascicolo%203/La%20Spedizione%20in%20Puglia%20di%20G%20Castriota%20Scanderbeg.pdf La spedizione in Puglia di Giorgio Castriota Scanderbeg ei feudi pugliesi suoi della vedova e del figlio, Emeroteca provincia Brindisi, pàg 129 (en italià)] </ref> El mateix any es va signar el tractat de pau entre [[Ferran I de Nàpols| Ferran d'Aragó]] i Joan Antoni Orsini del Balzo en presència del cardenal Bartolomeo Roverella. <ref> Claudia Corfiati [https: //www.academia.edu/10194917/Il_Principe_di_Taranto_tra_storia_e_leggenda, ''Il principe di Taranto tra storia e leggenda'' (en italià)]</ref>
Joan Antoni va morir en circumstàncies misterioses entre el 14 i el 15 de novembre de 1463. Es diu que Paolo Tricarico l'hauria estrangulat al castell d'Altamura, a l'actual província de Bari. <ref> Aurora Martino [https://uvadoc.uva.es /bitstream/10324/2881/1/TESIS321-130530.pdf G''iovan Girolamo II Acquaviva d'Aragona (1604 c.-1665) Signore feudale del Mezzogiorno spagnolo'', Universidad de Valladolid, Valladolid, 2012 (en italià)] </ref> <ref> [http: //www.brindisiweb.it/storia/doc/2017-Brindisi%20al%20tempo%20dei%20re%20aragonesi%20sul%20trono%20di%20Napoli-G.Perri.pdf Brindisi al tempo dei re aragonesi sul trono di Napoli (en italià)] </ref>
Joan Antoni no va deixar hereus legítims i les seves terres i tresors van ser confiscats pel rei de Nàpols, Ferran d'Aragó, el seu parent més proper. El va seguir al tron la seva neboda Isabela de Claremont, filla de la seva germana Caterina Orsini del Balzo i Tristano de Claremont, i esposa del rei Ferran I, que va morir el 1465. El seu hereu era el seu fill gran [[Alfons II de Nàpols]], que seria rei de Nàpols del 1494 al 1495. La seva dona era Hipolita Maria Sforza de Milà.
Aquest va ser el final del Principat de Tàrent. Va ser incorporat al [[Regne de Nàpols]] pel rei Ferran I el 1465 després de la mort d'Isabela de Clermont. <ref> Giovanni Bausilio [https://books.google.it/books?id=HcJHDwAAQBAJ&lpg=PP1&hl=it&pg=PA185#v=onepage&q&f=false Re e regine di Napoli, Ed. Key Srl, Vicalvi, 2018 (en italià)] </ref> El títol "Príncep de Tàrent” es va continuar donant als fills dels reis de Nàpols.
== L'expansió del Principat de Tàrent ==
[[Fitxer:Principality of Taranto (1414-1421).png| thumb| Principat de Tàrent entre 1414 i 1421 (en gris)]]
Les zones cedides a Bohemond el 1086 que van correspondre a Tàrent, les àrees del comtat de [[Conversano]] i tot el [[Salento]], excepte Lecce i [[Ostuni]]. <ref> Franco Porsia, ''Taranto (Le Citta nella storia d'Italia)'', Ed. Laterza, Roma, Bari, 1989, ISBN 978-8842034544 (en italià)] </ref>
Amb el pas dels anys, el Principat de Tàrent es va dividir repetidament. D’una banda perquè els prínceps premien els seus cavallers amb territoris pels seus serveis, de l’altra perquè els governants napolitans, que mentrestant temien el poder del principat, van retirar territoris del principat i els van cedir a altres barons.
Després de 1399, quan la propietat del principat va passar a Raimon Orsini del Balzo, els dominis del principat eren els de [[Lecce]], [[Soleto]] i algunes baronies i senyories de les províncies de [[Terra di Lavoro] ] i [[Terra di Bari]]
==Llista de prínceps==
== Liste der Fürsten von Tarent ==
* Dinastie d'[[Hauteville]]:
** 1088 [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond I de Tàrent]] (* 1054; † 1111), el 1098 príncep d'Antioquia [[Fürstentum Antiochia|Fürst von Antiochia]];
** 1110 [[Bohemond II d'Antiochia)|Bohemond II]] (* 1108; † 1130);
** 1128 [[Roger II de Sicília|Roger I]] (* 1095; † 1154), duc de la Pulla, rei (roger II) de Sicília
** 1133 [[Tancred de Tàrent|Tancred]] (vers 1120-1138), fill de Roger I (II de Sicília), prìncep de Tàrent i príncep de Bari
** 1138 [[Guillem I de Sicília|Guillem I]] (* 1122; † 1166), dit el Dolent o el Maligne, després rei de Sicília, segon fill de Roger I (II de Sicília)
** 1144 Simó, fill de Roger I (II de Sicília), princep de Càpua, després príncep de Tàrent
** 1166 [[Guillem II de Sicília|Guillem II]], fill de Guillem I; princeep de Tàrent i duc de la Pulla, renuncia al principat a favor del seu germà Enric<ref name=":143"/>
** 1171 Enric, germà de Guillem II, príncep de Càpua, rep Tàrent per renuncia del seu germà, però mor el 1172.
** 1172 Guillem II (2a vegada) <ref name=":143" />
** 1189 [[Tancred de Lecce]], fill Il·legítim del duc Roger III de la Pulla
** 1194 [[Guillem III de Sicília|Guillem III]], fill de Tancred, comte de Lecce, deposat<ref>Cav. Bruno di Biccari, S. 78</ref>
* Dinastia dels [[Staufen]]:
** 1194 [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], emperador Enric VI, rei de Sicília i príncep de Tàrent per la seva esposa [[Constança de Sicília]]
* Dinastia [[Frangipani]] (possiblement un títol sense domini territorial):
** 1197 Otó o Odó Frangipani ("el mes jove"), títol concedit per Constança de Sicília<ref name=":03"/>
** 1249 Arrigo (Enric), nebot (fill de Jacob, germà gran d'Otó i fill primogènit d'Otó, "el mes Vell" amb una princesa bizantina)<ref>Matthias Thumser, S. 162</ref>
* Dinastia de Brienne:
** 1200 [[Gautier III de Brienne]] († 1205) (per dret uxori de la seva muller Elvira, filla de Trancred de Lecce)
* Dinastia dels [[Staufen]] (2a vegada):
** 1205 [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]], emperador Frederic II
** 1250 [[Manfred de Sicília|Manfred]] (* 1232; † 1266), fill de Frederic II;
* Dinastia d'[[Anjou]]
** 1266 [[Carles I de Nàpols|Carles I]] (* 1227; † 1285), va derrotar a Manfred i fou nomenat rei de Nàpols i Sicília pel Papa (Sicília es separa 1282)
** 1285 [[Carles II de Napols|Carles II ]] (* 1254; † 1309), fill de Carles I, rei de Nàpols ;
** 1294 [[Felip I de Tàrent|Felip I]] (* 1278; † 1331), fill de Carles II;
** 1332 [[Robert de Tàrent]] (* 1299; † 1364), fill de Felip I;
** 1346 [[Lluís de Tarent]] (* 1320; † 1362), fill de Felip I, el 1346 rei de Nàpols com a segon marit de [[Joana I de Nàpols]];
** 1364 [[Felip II de Tàrent|Felip II]] (* 1329; † 1374), fill de Felip I;
*** 1356 Felip III, fill de Felip II, va morir jove i el títoil va retornar al seu pare;
* Dinastia dels Baus (Baux, Balzo):
** 1373 [[Jacob dels Baux]]; net de Felip II.
* Dinastia de Grubenhagen o [[Brunswick-Grubenhagen]]:
** 1383 [[Otó IV de Brunswick-Grubenhagen|Otó de Tàrent]] (1320–1398), des de 1376 quart marit de la reina [[Joana I de Nàpols]];
* Dinastia [[Orsini]] (Orsini dels Baus o del Balzo)
** 1399 [[Raimon Orsini dels Baus]], anomenat ''Raimondello''; marit de [[Maria d’Enghien]], hereva de la casa de Brienne
** 1406 [[Ladislau de Nàpols|Ladislau de Durazzo]] (* 1376; † 1414), el 1386 rei de Nàpols com a segon marit de Maria d'Enghien
** 1414 [[Jacob II de la Marche|Jacob]] (* 1370; † 1438), des de 1415 marit de [[Joana II de Nàpols]], reina de Nàpols des de 1414 (* 1373; † 1435);
** 1420 [[Joan Antoni Orsini dels Baus]]; fill de Maria i de Raimondello
** 1463 Isabela de Clermont, neboda de Joan Antoni; esposa del rei [[Ferran I de Nàpols]] (Ferran d'Aragó)
El 1465, el rei Ferran I, conegut com a "Ferrante", va unir el Principat de Tàrent amb el Regne de Nàpols després de la mort de la seva dona. El principat es va dissoldre, però el títol es va continuar donant als fills dels reis de Nàpols:
* [[Ferran de Calàbria|Ferran]] (* 1488; † 1550), 1495/96 [[duc de Calàbria]], príncep de Tàrent, 1526/50 [[virrei de València]], fill de [[Frederic I de Nàpols, rei de Nàpols
* Carlotta d'Aragó, princesa de Tàrent (germana del anterior), casada amb [[Guiu XVI de Laval]], [[comtat de Laval|comte de Laval]] i altres llocs, de la casa de Montfort-Laval.
* Anna de Laval († 1554), filla dels anteriors, casada amb Francesc de La Trémoille († 1541), [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]], príncep de Talmond, [[comtat de Guînes|comte de Guînes]], comte de Benon i de Taillebourg
* Dinastia de [[La Trémoille]]:
** Lluís III († 1577), 1er duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Taillebourg, de Guînes i de Benon, fill dels anteriors
** [[Claudi de La Trémoille, duc de Thouars|Claudi]] (* 1566; † 1604), 1er Duc de La Trémoille, 2on duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Guînes i altres, fill de Lluís III
** [[Enric de La Trémoille, duc de Thouars|Henri]] (* 1598; † 1674), 2on Duc de La Trémoille, 3er duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Laval, de Montfort, de Guînes, de Benon, de Taillebourg i de Joinville
** [[Enric Carles de La Trémoille|Enric Carles]] (* 1620; † 1672), Príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Laval etc., germà d'Enric
** Carles Bèlgica Holanda († 1709), 3er duc de La Trémoille, 4rt duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, fill d'Enric Carles
** Carles Lluís Bretanya († 1719), 4rt duc de La Trémoille, 5è duc de Thouars, príncep de Tàrent, fill de Carles Belgica Holanda
** [[Carles-Armand-René de La Trémoille|Carles-Armand-René]] († 1741), 5è duc de La Trémoille, 6è duc de Thouars, príncep de Tàrent, fill de Carles Lluís Bretanya
** Joan Bretanya Carles Jofré († 1792), 6è duc de La Trémoille, 7è duc de Thouars, príncep de Tàrent, fill de Carles-Armand.René
** Carles Bretanya Maria Josep († 1839), 7è duc de La Trémoille, 8è duc de Thouars, príncep de Tàrent, fill de Joan Bretanya
** Lluís Carles († 1911), 8è duc de La Trémoille, 9è duc de Thouars, príncep de Tàrent, fill de Carles Bretanya
** Lluís Carles Maria († 1921), 9è duc de La Trémoille, 10è duc de Thouars, Príncep de Tàrent, fill de Lluís Carles
** Lluís Joan Maria († 1933), 10è duc de La Trémoille, 11è duc de Thouars, Príncep de Tàrent, fill de Lluís Carles (''ultimus familiae'')
==Bibliografia==
* [http://reader.digitale-sammlungen.de/de/fs1/object/display/bsb11159452_00073.html ''Il Principato di Taranto'' a: ''Compendio della storia di Taranto per Francesco Sferra''], Stabilimento Tipografico di Salv. Latronico, Tàrent, 1873 (en italià)
* Giovanni Antonucci, ''Le vicende feudali del Principato di Taranto'', a: ''Japigia'' 2, 1931, S. 149–157 [http://emeroteca.provincia.brindisi.it/japigia/1931/Articoli/fascicolo%202/Le%20Vicende%20Feudali%20del%20Principato%20di%20Taranto.pdf]
* Cosimo Damiano Fonseca, ''Per la storia del Principato di Taranto. Il contributo di Giovanni Antonucci.'' a: Giuseppe Giordano, Cesare Marangio, Antonio Nitti (Hrsg.): ''Giovanni Antonucci. La figura e l’opera.'' 1999, S. 73–84 [http://www.rmoa.unina.it/780/1/RM-Fonseca-Antonucci.pdf PDF] (en italià).
* Cav. Bruno di Biccari [http://www.pugliadigitallibrary.it/media/00/00/38/939.pdf Da Buonalbergo ad Orsara di puglia (Microstoria di una famiglia)],
* Conte Berardo Candida Gonzaga [http://www.jbc.bj.uj.edu.pl/Content/370385/NDIGDRUK015571.pdf Memorie delle famiglie nobili delle province meridionali d'Italia], Volume 2, Stabilimento Tipografico del Cav. G. De Angelis e figlio, Nàpols, 1876] (en italià)
* Pietro Palumbo, [https://archive.org/stream/storiadifrancav00bachgoog#page/n29/mode/2up ''Il Principato di Taranto (1300-1463)] a: Storia di Francavilla, città in terra d'Otranto'', Editrice Salentina, Lecce, 1870 (en italià).
* Matthias Thumser, [http://www.perspectivia.net/publikationen/qfiab/71-1991/0106-0163 Die Frangipane - Abriß der Geschichte einer Adelsfamilie im hochmittelalterlichen Rom] a: ''Quellen und Forschungen aus italienischen Archiven und Bibliotheken Bd. 71''
* {{Literatur |Autor=Domenico Ludovico De Vincentiis|Titel=Storia di Taranto|Reihe=Collana di storia ed arte tarantina|BandReihe=2|Verlag=Mandese|Ort=Tarent|Datum=1983|Seiten=143|Sprache=it|Kommentar=Nachdruck der Ausgabe von 1878, präsentiert von Cosimo Damiano Fonseca}}
* Roberto Visconti: ''Storia e Leggenda nella Lecce Medioevale.'' In: ''Studi salentini.'' Band 13, 1962, S. 369–376 (italienisch, [http://emeroteca.provincia.brindisi.it/Studi%20Salentini/1962/Articoli/fascicolo%202/Storia%20e%20Leggenda%20nella%20Lecce%20Medievale.pdf PDF]).
* Antonio Primaldo Coco: ''Ottone ed Enrico Frangipani, Principi di Taranto.'' In: ''Rinascenza salentina.'' Jahrgang 11, 1943, S. 214–220 (italienisch, [http://www.culturaservizi.it/vrd/files/RS43_Ottone_Enrico_Frangipani.pdf PDF]).
== Weblinks ==
* [http://www.manfred-hiebl.de/mittelalter-genealogie/mittelalter/koenige/sizilien/koenige_des_koenigreiches_sizilien.html Könige des Königreiches Sizilien]
* {{Internetquelle |url=https://www.storiamedievale.net/pre-testi/Kiesewetter_i_Principi_Di_Taranto.pdf |titel=Andreas Kiesewetter: I Principi di Taranto e la Grecia (1294-1373/83)|hrsg=Storiamedievale.net|zugriff=2017-03-07 |sprache=it}}
== Einzelnachweise ==
<references responsive />
== Anmerkungen ==
<references group="Anm." />
== Notes ==
Linha 70 ⟶ 189:
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Estats feudals d'Itàlia]]
| |||