Amer: diferència entre les revisions

'''Amer''' és una [[vila]] i [[Llista de municipis de Catalunya|municipi]] de la [[comarca]] de [[la Selva]], situat a l’extreml'extrem septentrional de la comarca. Amb una població de 2.281 habitants (2014) i una superfície de 40,05 km², té una densitat de població de 56,95 hab/km².

Des de temps immemorials que els [[ibers]] ja habitaven les muntanyes d’Amerd'Amer, però no fou fins al [[840]] que fou fundat el poble com a nucli. Als primers temps la vila va tenir un fort creixement, apareixent al {{segle|XII|s}} les primeres dades del seu mercat setmanal. Des d'aleshores fins a l'actualitat el municipi ha estat marcat per diversos moments històrics, com el [[terratrèmol]] del 1427.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Fuentes Buxó, Raimon & Fuentes Buxó, Alex. 2017. Amer: Orígens i Història. 472 pàgines.|url=|data=|pàgines=}}</ref>

El terme municipal d'Amer, de 40,05 km², limita al sud amb els municipis de [[Sant Julià del Llor]] i [[Bonmatí]] i [[la Cellera de Ter]], a ponent amb el de [[Susqueda]], a llevant amb el municipi gironí de [[Sant Martí de Llémena]] i al nord amb els municipis de [[Sant Aniol de Finestres]] i [[Les Planes d'Hostoles|les Planes d’Hostolesd'Hostoles]], pertanyents a la comarca de la [[Garrotxa]]. S'estén per la vall baixa del riu [[Brugent del Ter|Brugent]], que en entrar a la Selva forma la vall d’Amerd'Amer, d’acusatd'acusat caràcter [[Volcà|volcànic]], entre els darrers contraforts de [[les Guilleries]] (els vessants orientals del pla de [[Sant Martí Sacalm]]) i un sector molt planer obert vers la depressió gironina, fins a la desembocadura al [[Ter]], aigua avall del [[pantà del Pasteral]], les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d’Amerd'Amer i subministren l’aigual'aigua potable a la ciutat de [[Girona]]. El territori és en bona part muntanyós, especialment al nord i a ponent, cobert de boscos de [[Castanyer|castanyers]], [[Alzinar|alzinars]] i [[Pi (arbre)|pins]]. Hi abunden les fonts d’aiguad'aigua mineral.[[Fitxer:Estació tren Amer.jpg|miniatura|Estació de l'antiga línia Girona-Olot]]El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Amerd'Amer, els veïnats del Colomer, la Costa de Santa Brígida, la Jonquera, Lloret Salvatge, el Mont, Palou, Sant Climent d’Amerd'Amer i Sant Genís Sacosta i les urbanitzacions de Solivent i la Colònia de la Hidroelèctrica. Fins al 1983, data en què es constituïren en municipi independent, també en formaven part com a agregats els pobles de Bonmatí i Sant Julià de Llor.

El règim de pluges es produeix bàsicament durant la primavera, tot i que durant la tardor també es detecta un increment de les precipitacions. Al llarg del mesos d’estiud'estiu (juny - juliol) es produeix un període de [[sequera]]. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 9 °C durant l’hivernl'hivern i els 22 °C a l’èpocal'època més càlida. Els mesos en què es donen les màximes temperatures són el juny i l’agostl'agost, amb 32,9 °C i 34,8 °C respectivament. I els que representen unes temperatures mitjanes mínimes són el gener i el febrer, amb -6,2 °C i -5,4 °C.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=[http://www.cilma.cat/wp-content/uploads/agenda21/A21%20Amer/DIAGNOSI%20DEFINITIVA%20Amer%20180610.pdf AGENDA 21 LOCAL D’AMERD'AMER]|url=http://www.cilma.cat/wp-content/uploads/agenda21/A21%20Amer/DIAGNOSI%20DEFINITIVA%20Amer%20180610.pdf|data=Juny 2010|pàgines=6}}</ref>

La [[Humitat|humitat relativa]] mitjana que presenta Amer és relativament elevada al llarg de l’anyl'any, amb uns valors d’entred'entre el 70 i 80% durant els períodes més freds (tardor i hivern). El [[vent]] és un altre factor que condiciona la climatologia d’Amerd'Amer, la mitjana mensual de la velocitat del vent va disminuint, des del gener amb el valor més elevat (2,3 m/s), al desembre (1,2 m/s). Les direccions dominants del vent són SE i NO.<ref name=":1" />

* Les restes fòssils del [[sireni]] de Santa Brígida.<ref>Fuentes-Buxó, R.,  Fuentes-Buxó, A. 2016. Troballa de restes de sireni al Lutecià (Eocè mitjà) de Santa Brígida (Amer, La Selva, Girona).  Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 22: 19-24 .</ref> Aquestes restes fòssils de sireni van ser descobertes el 2016 per Raimon Fuentes Buxó (geòleg, paleontòleg i arqueòleg) i Alex Fuentes Buxó (geòleg i arxiver), són les més antigues d'Europa Occidental i estan datades en l'[[Eocè|eocè mitja]] ([[Lutecià]], SBZ-14). Són incloses en l'[[Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya|Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya]] (IPAPC) dins de la [[Llista de jaciments paleontològics de Catalunya]] amb el codi IPAPC-21930. Tenen un alt valor patrimonial i un elevat interès científic, acadèmic, divulgatiu a tots els nivells i són un element turístic de referència a destacar. Actualment resten a la intempèrie sense excavar, i no hi ha plans immediats d'actuacions al respecte, situades a 30 metres de l'ermita de Santa Brígida perquè tothom qui vulgui les pugui visitar. Les restes trobades a Santa Brígida amplien el registre fòssil dels sirenis de l’Eocèl'Eocè del nord-est de Catalunya amb un nou jaciment.