Josep Collell: diferència entre les revisions

'''Josep Collell''' (18 de juliol de 1920, Vic – 21 de juliol del 2011, Montevideo) fou un pintor i ceramista català que va viure a [[Montevideo]] des de 1950, ciutat on va desenvolupar la seva trajectòria artística. Fou membre del Taller Torres-García, i el 1955 va crear, juntament amb la seva esposa Carmen Cano, el Taller Collell de ceràmica on ensenyaren al llarg de trenta anys la seva tècnica de l'[[engalba]] brunyida.<ref name="milaños">{{ref-web|url=https://brecha.com.uy/mil-anos-de-arte/ |títol=Mil años de arte |cognom=Rocca |nom=Thiago |data=26 juny 2020 |website=[[Brecha (Uruguai)|Brecha]] |llengua=es}}</ref>

Josep Collell va néixer a [[Vic]] el 1920. La seva passió pel dibuix i la pintura es forjà a l'Escola Municipal de Dibuix de Vic. El 1946 fou membre fundador d'“Els Vuit”, una agrupació de pintors que compartien una mateixa inquietud artística i el desig de restablir ponts amb la pujança de l'art anterior a la guerra civil.

* 1950 Arriba a Montevideo i ingressa en el Taller Torres-García com a alumne del pintor Julio Alpuy.

* 1955 Obre a Montevideo, juntament amb Carmen, el Taller Collell (TC) de ceràmica. Col·labora també en la formació del Taller d'Artes Plásticas de Maldonado (1958) , imparteix classes al Taller de Artes Plásticas de Rocha (1962-1970) i al Museo Departamental de San José (1966).

* 1967 Amb els seus alumnes viatja a [[Bolívia]] i a [[Perú]].

* 1970 Visita Espanya i Itàlia. Coneix de forma directa la pintura mural italiana. Es retroba amb l'art romànic català i visita el [[Museu del Prado]].

* 1985 Es jubila i tanca el Taller Collell. A partir d'aquest moment es dedica íntegrament a la pintura. Des del 1986 fins al 1991 es continuaran fent classes al Taller sota la direcció de Carmen Cano i Josefina Pezzino.

* 2008 Organitzat pel Colectivo Cerámica Uruguay rep, junt amb els ceramistes Marco López Lomba, Tomás Cacheiro, Eva Díaz, yi [[José Gurvich]], un homenatge a la seva trajectòria ceràmica.

Quan ingressa al Taller Torres-Garcia (TTG), Josep Collell descobreix l'''Universalismo constructivo'', nom amb què Joaquín Torres-García havia anomenat el llenguatge artístic que volia crear per a Amèrica Llatina, i que aspirava a fusionar la visió primitiva de l'[[art precolombí]] amb l´abstracció geomètrica de les avantguardes europees. Una estètica que buscava projectar-se també a l'art aplicat, des de la ceràmica a l'arquitectura, i que propiciava l’experimentació amb diferents tècniques i materials.

En aquest context, Josep Collell entra en contacte amb la ceràmica. Ja des de mitjans dels anys 40 els pintors del TTG decoraven ceràmiques comercials amb la tècnica de la pintura a l'oli, però no fou fins al 1951, quan Jorge Piria regalà un forn al TTG, que pogueren enfornar peces vidriades. Julio Alpuy, Horacio Torres, Manuel Pailós, Antonio Pezzino, José Gurvich yi Julio Otero, entre d’ altres alumnes del Taller, aplicaren el llenguatge de la pintura constructiva a la ceràmica.

Collell inicia els primers experiments ceràmics juntament amb Antonio Pezzino, Carlos Martinez, Rodolfo Visca yi Gonzalo Fonseca. S'inspiren tècnicament i formalment en la ceràmica precolombina i, per tal de realitzar les pròpies formes ceràmiques, investiguen la preparació del fang i la seva cocció, i aconsegueixen les primeres engalbes brunyides. Josep va persistir en aquests primers assaigs fins a trobar una tècnica pròpia: l'engalba brunyida. Això li va permetre pintar, greixar i brunyir les peces abans de coure-les, de manera que el fang esdevenia un suport pictòric més.

Des de la creació del Taller Collell el 1955, fins que es tancà el 1985, Josep i Carmen varen ensenyar amb una gran dedicació i generositat la tècnica pròpia de l'engalba brunyida i amb ella varen projectar una visió de la ceràmica que va deixar una gran empremta artística i humana en els nombrosos alumnes que assistien al TC. Al llarg d’aquests trenta anys se succeïren nombroses exposicions col·lectives, tant de Josep Collell amb el TTG, com també amb els seus alumnes.

Així mateix, el llegat del TC segueix viu en la ceràmica de Lidya Buzio, i de Carme Collell, que l'han difós als Estats Units i a Europa.