A partir del [[Segle III aC|segle III a.C]], els clàssics xinesos mencionen [[Bo Le]], un domador de cavalls [[Mitologia|mitològic]], com a exemple del judici dels cavalls. Bo Le s'associa freqüentment amb la famosa Qianlima ([[xinès]]: 千里馬), que suposadament va ser capaç de galopagalopar 400 quilòmetres en un sol dia.<ref>{{Ref-llibre|títol=Fabulous horses and worthy scholars in ninth-century China|url=https://books.google.cat/books/about/Fabulous_horses_and_worthy_scholars_in_n.html?id=DIpBvwEACAAJ&redir_esc=y|data=1988|llengua=en|nom=Madeline Kay|cognom=Spring}}</ref> Qianlima era una paraula literària xinesa per a persones amb talent i capacitat latents. Alguns autors suggereixen que «durant segles d'història xinesa, els cavalls havien estat considerats animals capaços de realitzar gestes que requerien força i resistència excepcionals; representaven persones extraordinàries». Bo Le, era una metàfora d'un governant savi que seleccionava funcionaris acadèmics amb talent. Segons altres autors, els genis en l'obscuritat van ser anomenats cavalls de mil ''li'' encara no havien conegut el seu [Bo Le]".<ref>{{Ref-publicació|article=The Motif of Recongnition in Early China|url=https://www.jstor.org/stable/2719156?origin=crossref|publicació=Harvard Journal of Asiatic Studies|data=1987-6|pàgines=5|volum=47|exemplar=1|doi=10.2307/2719156|nom=Eric|cognom=Henry}}</ref>
