Període visigot al País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 1:
{{Història del País Valencià}}
Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'[[Imperi Romà]] culminen el {{segle|V|s}} amb les [[invasions bàrbares]]. Entre la [[caiguda de l'Imperi Romà]] i la [[Època musulmana al País Valencià|dominació musulmana]], hi passaren els [[visigots]]. Des del {{segle|VII|s}} fins a la primeria del {{Romanes|VIII}}, l'actual territori del
Les fonts escrites dels segles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que serveix de context general, mentre que Joan de Bíclarum en la seua ''Chronica'' ens dóna la notícia del desterrament a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3). Els concilis toledans i, sobretot, la ''Nomina Ovetensis'', ja del segle VIII, ens faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.
Línia 7:
A partir del 409 van entrar a la [[península Ibèrica]] [[sueu]]s, [[vàndal]]s i [[alans]], i entre el 410 i el 420 hi ha nombrosos testimoniatges de la fugida de molts hispans de les classes acomodades, especialment al nord d'Àfrica.<ref name=uzeroquatre>[[#RieraiRossello|Riera i Rossello (2003)]]:p.104</ref> Però la [[Tarraconense]], especialment el litoral, va estar fora de perill i es va aconseguir mantenir en mans de l'[[Imperi Romà d'Occident]] gairebé fins al seu final, i és només cap als anys 472-473 ocupada pels visigots d'[[Euric]].<ref name=uzeroquatre/>
== Incursions dels vàndals al
L'[[Imperi Romà d'Occident]], molt ocupat amb les invasions a Itàlia i després pels huns d'[[Àtila]], no va poder prestar massa atenció a Hispània. Els vàndals es van acabar instal·lant a [[Cartago]] i es van convertir en la potència marítima preponderant de la Mediterrània occidental: [[Saqueig de Roma (455)|saquejaren Roma el 455]]<ref name=gibbon>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The history of the decline and fall of the Roman empire |volum=vol.3 |url=http://books.google.cat/books?id=MOgZAQAAMAAJ&pg=PA5&dq=sack+rome+455&hl=ca&sa=X&ei=jPztUtGgKeyS7AauuYCYDQ&ved=0CF8Q6AEwBw#v=onepage&q=sack%20rome%20455&f=false |llengua=anglès |editorial=Collins & Hanney |data=1826 |pàgines=371 |isbn=}}</ref> i amb la flota imperial que hi havien capturat, Genseric va aconseguir apoderar-se de bases marítimes de gran valor estratègic per controlar el comerç marítim de la Mediterrània occidental: les [[Invasions dels vàndals a les Illes Balears|Illes Balears]], [[Còrsega]], [[Sardenya]] i [[Sicília]], i la flota vàndala [[Batalla de Portus Illicitanus|va derrotar]] l'any 460 l'esquadra imperial comandada per [[Majorià]] ancorada al [[Portus Illicitanus]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.105 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> com a conseqüència van ser destruïts els navilis romans i destituït l'emperador. Aquest incident reflecteix que la zona litoral hispana va romandre sota domini romà gairebé fins al final de l'Imperi Romà d'Occident.<ref>[[#RieraiRossello|Riera i Rossello (2003)]]:p.105</ref>
== El domini visigot al
El [[472]], l'expedició d'[[Euric]], rei dels [[visigot]]s assentats al sud de França, només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de [[Tarraco|Tàrraco]] i [[Dertosa]], i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l'agonitzant [[Imperi Romà d'Occident]], que fou destruït en el 476.<ref name=uzerosis>[[#RieraiRossello|Riera i Rossello (2003)]]:p.106</ref>
| |||