Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 18:
Però no s'ha de caure en la idea que els reis espanyols es limitaven a desplegar una estratègia defensiva. L'hegemonia turca va començar a decaure amb la [[Pau de Cateau-Cambrésis]] [[1559]] entre la [[monarquia hispànica]] i el [[Regne de França]], les operacions que van culminar amb la presa de Tunísia i la d'Alger per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V del Sacre Imperi romanogermànic]] i [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d'Àustria]], i les derrotes otomanes a la [[Setge de Malta (1565)|Malta en 1565]] i [[Batalla de Lepant (1571)|Lepant en 1571]].<ref>{{ref-web |cognom=Fuentes i Vicent |nom=Manuel |url=http://www.xtec.cat/crp-santadria/Recursos/HistoriaSAB/10perill.htm |títol=Quan el perill ve de la mar |consulta=12/3/2016 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>
L'apogeu de la pirateria barbaresca va arribar al {{segle|XVII|s}}. Gràcies en part a les innovacions del disseny naval introduïdes pel renegat cristià [[Simon Danser]], els corsaris nord-africans van estendre els seus atacs pràcticament per tot el litoral de l'Atlàntic nord. D'aquesta època daten atacs tant al nord com a [[Galícia]], les illes [[Fèroe]] i fins i tot [[Islàndia]]. És possible que, fins i tot, algun d'aquests vaixells hagués aconseguit les costes de [[Groenlàndia]] de manera puntual. Al
Les accions dels pirates barbarescs no remetrien fins a començaments del {{segle|XIX}}, quan països com Gran Bretanya, França i Estats Units van cessar de pagar tributs als reis barbarescos i van començar a realitzar campanyes de càstig contra la base pirata d'Alger. Aquesta va veure destruïda gran part de la seva flota el [[1816]], i el [[1830]] va caure davant les forces franceses, que la usarien com a punt de partida per crear la colònia d'[[Algèria]] al llarg del segle següent. La pressió internacional i la decisió de l'[[Imperi Otomà]] d'eliminar aquesta pràctica, van portar a la fi de la pirateria a [[Marroc]], [[Tunísia]] i [[Tripolitània]] en els anys següents.
| |||