Fe bahà'í: diferència entre les revisions

La història de la religió bahá’í va lligada a un moviment precedent, el [[Fe babí|babisme]], nascut a Pèrsia al voltant de [[Mírzá Alí Muhàmmad]] ([[1819]]-[[1850]]), més conegut amb el sobrenom de Báb ('la porta'), el qual es va proclamar encarregat de preparar l'arribada del pròxim missatger de Déu. A causa d’aixòd'això, ell i els seus seguidors van ser perseguits per part del clergat [[musulmà]] [[Xiisme|xiita]] dominant a Pèrsia, fins que finalment, el Bab fou executat públicament.<ref name="discerniment"/>

Bahá’u’lláh, que provenia d’unad'una família benestant de [[Teheran]], es va fer seguidor del moviment babí l'any [[1844]] i es va dedicar al servei dels pobres. Va ser arrestat i desterrat a [[Bagdad]] amb la seva esposa i els seus tres fills. Durant l'[[exili]] va començar a viure una profunda experiència espiritual, fins al punt que, l'any [[1863]], va proclamar que ell era la manifestació de Déu que havia estat anunciat pel Báb. A partir d’aquestd'aquest moment es va consagrar a la difusió de la fe bahá’í, i va escriure el llibre de les lleis bahá’ís, anomenat ''[[Kítab-i-Aqdas]]'', 'El [[Llibre]] més sagrat'. Al moment de la seva mort hi havia aproximadament cinquanta mil bahá’ís en diversos països de l'[[Orient Mitjà]]. Abans de morir, [[Bahà'u'llàh|Bahá’u’lláh]] va nomenar el seu fill gran, [[Abbás Effendi]] ([[1844]]-[[1921]]), successor, considerat per molts com a intèrpret autoritzat de la [[doctrina]] del seu pare i propagador de la fe bahá’í per [[Europa]] i [[Amèrica]].<ref name="discerniment"/>

A més de les pràctiques religioses pròpies d’aquestad'aquesta [[tradició]], l'ètica bahá’í promou l'esforç personal en bé del servei dels altres i afirma que les obres en bé de la [[Humà|humanitat]] tenen la mateixa valor que la [[pregària]] i la lloança davant Déu. D’aquíD'aquí el compromís dels fidels bahá’ís en el desenvolupament social dels pobles, mitjançant la creació d’d'[[Escola|escoles]], de clíniques i centres de [[Educació|formació]] [[Agricultura|agrícola]]. L'any [[1983]], aquest compromís [[Societat|social]] es va veure augmentat quan la [[Casa Universal de Justícia Bahá’í]] ([[Poder legislatiu|institució legislativa]] suprema del moviment) va encoratjar els fidels a promoure iniciatives en coherència amb la seva fe amb vista a afavorir el [[Desenvolupament econòmic|desenvolupament social]] i econòmic de les regions on eren. Això va fer que, l'any [[1987]], es passés de 129 a 1.482 organitzacions altruistes bahá’ís reconegudes, nombre que creix encara avui.<ref name="discerniment"/>

Actualment, la fe bahá’í té més de cinc milions de seguidors en més de dos-cents trenta [[País|estats]] de tots els [[Continent|continents]], amb un fort compromís de caràcter social. Són presents a [[Catalunya]] de fa prop de seixanta anys, amb centres administratius a [[Girona]], [[Barcelona]], [[Terrassa]], [[Reus]] i [[Tarragona]]. Els recursos limitats de la comunitat bahá’í de Catalunya no han estat un impediment perquè aquests darrers anys s’emprenguin diferents accions socials destinades a tothom. En coherència amb les seves [[Creença|creences]], els bahá’ís treballen al mateix temps en la transformació de la [[persona]] i la milloració de la [[societat]]. Amb diferents programes mundials aplicats en [[Barri|barris]] i adreçats tant a [[Adultesa|adults]] com a nens i joves, els bahá’ís treballen en la formació per a la transformació social i personal, amb la promoció de coneixements i habilitats socials, i en el desenvolupament de l'entensa de la [[realitat]] espiritual. Així, poden obrar com a [[recursos humans]] eficaços per a la transformació personal i social. Aquest [[aprenentatge]] continu i col·lectiu pren la forma de cercles d’estudid'estudi interactius que desemboquen en accions concretes a petita escala de servei comunitari en diferents [[Entitat de població|localitats]] de Catalunya.<ref name="discerniment">{{ref-llibre|títol=L'aportació social de les tradicions religioses dins les societats obertes||url= http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/documents/doccadr2.pdf|lloc=Barcelona| editorial=Generalitat de Catalunya|any=2015| consulta= 6 novembre 2015|edició=Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa|ref=|format= {{PDF}}.}}</ref>