Flequer: diferència entre les revisions

'''Cocció''', la darrera etapa del procés. A l’horal'hora d’enfornard'enfornar el pa és molt important tenir en compte les variables de temperatura i temps de cocció. Per consumir-lo, és aconsellable deixar-lo refredar fins que torni a la temperatura ambient.<ref>{{Ref-web|url=https://www.elprat.cat/sites/default/files/documentos_descargables/quadernforndepa.pdf|títol=Visita a un forn de pa|consulta=25-05-2020|llengua=català|editor=Ajuntament del Prat de Llobregat|data=26-01-2018|format=PDF}}</ref>

Per conèixer els orígens del pa, ens hem de remuntar a l’èpocal'època neolítica de la Prehistòria.

L’oficiL'ofici ja estava documentat en la [[Antiga Grècia|Grècia Clàssica]]. A les ciutats hel·lèniques existien professionals que vivien d’elaborard'elaborar pa i la seva feina estava regulada per les autoritats. En el món grec es perfecciona l’artl'art de fer pa i n’apareixen més de 70 varietats, fetes amb diferents cereals com el blat, la [[civada]], l’l'[[ordi]] i, fins i tot, l’l'[[arròs]]; també s’afegeix a la massa, espècies, olis, mel o fruites seques. Es pot dir que les primeres botigues de pa són gregues, i segurament són les precursores de la [[Rebosteria|pastisseria]].

Durant l’l'[[Imperi Romà|imperi romà]] es milloren els molins, els forns i les màquines d’amassard'amassar; i es crea un pa específic per als militars: un pa que dura molts dies, ideal per a les llargues marxes durant les expedicions a altres països.

A l’Edatl'Edat Mitjana, el flequer del poble era també en molts casos el [[moliner]]. Va ser una costum arrelada que el pagès que produïa cereal destinés una part pel seu consum privat. Aquests cereal destinat a fer pa, havia de ser molturat abans, i aquí entrava en joc el flequer. El pagès lliurava el seu gra al flequer perquè el molturés i a canvi donava una part al flequer pel seu treball. D’aquestaD'aquesta forma la fleca es procurava una part important del seu subministrament de [[farina]], sempre i quan aquesta activitat privada no vulnerés les normes del noble que controlava el territori, què normalment era qui tenia el domini sobre els molins.

Fins a la segona meitat del {{segle|XIX}}, el pa que es feia a les cases i a les fleques era un pa rodó, dens i negre. Això era així perquè els [[Cereal|cereals]] que es feien servir, principalment [[blat]] i [[sègol]], no estaven molturats en el grau d’extracciód'extracció que ara tenim. És a dir, eren grans menys triturats (més integrals). Això donava al pa les característiques d'una molla compacta, densa i de color.

Però el que va canviar el sistema de [[Pa|panificació]] i que va permetre fer uns pans diferents als que s’havien fet durant segles, va ser l’apariciól'aparició del [[Llevat de forner|llevat]] específic per la fleca i el molí de cilindres.

A països com França i Alemanya la fleca havia introduït el [[Saccharomyces cerevisiae|llevat de cervesa]] (''Saccaromyces cerevisiae'') com a element fermentatiu dels pans, però a començaments del segle XIX es fan els primers assajos amb ceps de llevat especialment dissenyades per a la fleca . El llevat de cervesa es feia servir per accelerar la [[fermentació]] de les masses mare (el ferment natural que es va fer servir exclusivament durant segles); la seva introducció en el procés de panificació donava als pans una molla més lleugera i amb millor sabor. La utilització del llevat de cervesa es va anar estenent a Europa cap a finals del segle XVIII i bona part del {{segle|XIX}}, fins a l’apariciól'aparició del llevat premsat o en pols.

La invenció del molí de cilindres, autèntica innovació en el món de les farineres, va ser el detonant posterior d’algunsd'alguns canvis en el processos de producció del pa. El molí de cilindres, que va aparèixer a principis del {{segle|XIX}}, va permetre fabricar farines molt més refinades i blanques, com les actuals. El molí de cilindres i el ''[[plansichter]]'' (cernedors plans a diferents nivells) van revolucionar el món fariner.

Va ser amb l’arribadal'arribada del {{segle|XX}}, quan els flequers van començar a elaborar pans de diferents formats i pes que van començar a “batejar” amb altres noms. És el que avui entendríem per marca. Exemples d’aixòd'això ho tenim el especialitats com el Pa de Viena, el Pa de llet, etc.