[[Fitxer:OurLadyGenazzano02.jpg|miniatura|esquerra|Fresc de la ''Madonna del Buon Consiglio''.]]
El nom s’origina en el seu paper com a lloc de vacances de l’antigal'antiga [[Gens Genúcia|''gens'' romana Genucia]]. Al {{segle|V}}, durant el regnat de [[Papa Sixt III|Sixt III]], la ciutat de Genazzano va aportar una gran part dels seus ingressos a la basílica romana de [[Basílica de Santa Maria Major|Santa Maria Maggiore]]. Al segle XI dC va ser un feu de la [[família Colonna]], que des del seu Palau (castell) baronial va controlar la carretera de [[Nàpols]] a [[Roma]]. A finals del {{segle|XV}}, es va convertir en feu de la [[Família Borja|família Borgia]].
== Llocs d'interès ==
L'església de la ''Madonna del Buon Consiglio'' (Nostra Senyora del Bon Consell), construïda en reconeixement a la contribució de la ciutat a la basílica de ''Santa Maria Maggiore'' de Roma, i encomanada el 1356 a la [[Orde de Sant Agustí|Ordre dels Agustins]], conserva el fresc original de la [[Nostra Senyora del Bon Consell]]. Amb uns mides 40 per 45 cms, la imatge s’executa en una fina capa de porcellana no més gruixuda que una closca d’oud'ou.<ref> Joan Carroll Cruz, 1984 ''Relics'', Huntington: Our Sunday visitor, {{ISBN | 0-87973-701-8}} a la pàgina 74 </ref> Al llarg dels segles, les devocions a la Mare de Déu del Bon Consell van créixer entre sants i papes. Més que qualsevol altre papa, [[Lleó XIII]] estava profundament unit a aquesta devoció.<ref> Ann Ball, 2003 Encyclopedia of Catholic Devotions and Practices {{ISBN|0-87973-910-X}} pàgina 515 </ref> Els petit [[escapulari]] de la Nostra Senyora del Bon Consell (l'escapulari blanc) va ser presentat pels [[Eremites de Sant Agustí]] al Papa Lleó XIII, que el desembre de 1893, el va aprovar i el va dotar d’indulgènciesd'indulgències. El 22 d'abril de 1903, aquest mateix papa incloïa la invocació "Mater boni consilii" a la [[lletania]] de Loreto.
A l'extrem meridional del poble hi ha un [[nimfeu]] construït a principis del segle XVI i atribuït a [[Bramante|Donato Bramante]].
