Miquel Blay i Fàbrega: diferència entre les revisions

'''Miquel Blay i Fàbrega''' ([[Olot]], [[La Garrotxa]], [[1866]] - [[Madrid]] [[1936]]) fou un [[escultor]] [[Catalunya|català]]. Format a Olot, a París i a Roma, destacà aviat per les seves obres d'un realisme idealista que aniria decantant-se cap al modernisme. Dins aquesta estètica realitzà les seves obres més conegudes que el convertiren en un dels escultors més representatius d'aquest moviment. L'any 1906 s'establí a Madrid on, en contacte amb l'art oficial, la seva obra fou absorbida per un realisme conservador. Conreà el retrat, i l'estatuària religiosa, i realitzà nombrosos monuments a l'Estat espanyol i a Amèrica del Sud. Alternà el seu treball amb l'ensenyament artístic.{{sfn|Mendoza |1995 |p=282}}

Miquel Blay i Fàbrega va néixer a [[Olot]] l'any 1866 dins d'una família humil. El seu pare, natural d'Olot, Francesc Blay i Masmitjà, va exercir com a teixidor i més tard fou paleta. La mare, Dolors Fàbrega i Cambras, també nascuda a Olot, va treballar com a sastressa. Aquest matrimoni va tenir vuit fills, dels quals arribaren a grans en Miquel i dos germans més. Hi apareixen dues versions possibles per a la data de naixement exacta de l'escultor. En el discurs donat per [[Pérez Comendador]] a la [[Real Academia de Bellas Artes de San Fernando]] amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Miquel Blay, es mantingué com a data el dia 8 d'octubre, mentre que en altres actes celebrats al seu poble natal se cita el 4 d'octubre. Aquesta última data també es troba gravada a la placa de la façana del carrer on es creu que va viure, ja com a residència familiar o com a situació eventual, elal número 15 del carrer Sant Pere de Màrtir d'Olot.{{sfn|Ferrés Lahoz|2004|p= 17}}

Tot i no comptar amb gaires recursos econòmics, la família Blay va donar suport a les inquietuds artístiques del seu fill. Fins a l'adolescència Miquel Blay va assistir a l'escola pública instal·lada a la planta baixa de l'edifici de l'hospici d'Olot. En aquest moment, mostrades ja les evidents qualitats artístiques que va manifestar, els seus pares el van apuntar a l'[[Escola Pública de Dibuix]] d'Olot. Aquesta havia estat creada l'any 1783, primerament com un centre de formació d'artesans de la florent indústria d'[[indianes]] i mocadors pintats. El centre funcionava com a filial de l'Escola de Barcelona i tingué diversos directors, com en [[Josep Berga i Boix]], [[Joan Carles Panyó]] o [[Narcís Pascual]]. Miquel Blay ingressà en aquesta escola sota la direcció de Josep Berga i Boix l'any 1880, i així hi figura als llistats d'alumnes fins al curs 1886-1887. Els primers dibuixos que es conserven de Miquel Blay daten del 1882. Molts són apunts de camp que feien els alumnes de l'escola que trobem, realitzats a llapis o llapis carbó i a vegades amb algun toc de guix. Els temes emprats més freqüents són arbres, cases de pagès i paisatges. En alguns d'ells es reconeixen bells indrets de la rodalia d'Olot com el [[Pla de Llacs]], [[Revell]], el [[Puigsacalm]] o el [[Montsacopa]].

Gairebé al mateix temps que a l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, Miquel Blay va entrar també com a aprenent del taller d'imatgeria religiosa a [[El Arte Cristiano]], que dirigien el mateix Berga i els germans Vayreda. Blay comença a figurar en nòmina entre el 1880 i el 1881, senti hi fou modelador fins als 21 anys. Aquest taller estàestava dedicat a la construcció, decoració i venda d'escultures religioses. Dins de la col·lecció d'aquesta escola es conserven algunes figures modelades per Miquel Blay com ''Sant Ferran rei, Bisbe, cor de Maria o Verge dolorosa''. Són esbossos, de petites dimensions, en [[terra cuita]], a partir dels quals després es realitzaven els models originals. També es conserva algun dibuix preparatori. Es tracta d'estudis per a models d'imatgeria religiosa per ser reproduïts a escala més gran.{{sfn|Ferrés Lahoz|2004|p= 19-24}} Durant la seva estada a El Arte Cristiano, l'any 1888 va fer l'esbós en fang del Gegant d'Olot (estrenat l'any següent durant la Vigília de Corpus).

La formació artística d'en Miquel Blay, a més de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot i [[El Arte Cristiano]] es completà al [[Centre Artístic-Cultural]] d'Olot (posteriorment conegudaconegut com [[l'Escola d'Olot]]). Aquest centre es fundà l'any 1869 per [[Jacint Casabona]], [[Esteve Paluzie]] i [[Joaquim Vayreda]]; es dedicà a la literatura, les teoritzacions estètiques i les Belles Arts. Als setembres compresos entre els anys 1877 i 1883 es van organitzar exposicions de treballs, entre els quals acudiren a participar artistes catalans molt importants com foren [[Modest Urgell]], [[Meifrèn]], [[Fèlix Urgellès]] i [[Josep Maria Tamburi i Dalmau]] entre d'altres. Aquestes mostres aconseguiren que la ciutat d'Olot agafés una importància cabdal dins del panorama artístic català d'aquesta època. A la mostra de l'any 1880, Miquel Blay hi presenta quatre peces: ''Plafó decorat, Fris decorat, Estudi de flors i Al·legoria a les Belles Arts''. En la mostra exposada l'any 1881 hi presentà ''Creu ogival''. En l'exposició del 1883, la seva ambobra ''Bust en terra cuita'' va rebre de la premsa local va publicar els primers elogis cap a l'escultor. {{sfn|Ferrés Lahoz|2004|p= 27-30}}

Arribats a aquest punt, Miquel Blay va sentir la necessitat d'ampliar horitzons, i, tal com li va recomanar el també escultor [[Josep Llimona]] en una estada que va fer a Olot, es va començar a interessar per ParisParís, primerament perquè era on es trobaven els grans mestres del moment, i també gràcies als consells d'[[Antoni Caba]], que l'ajudà a triar [[París]] enfront de [[Roma]]. Així, amb el suport de Josep Berga i Boix i Joaquim Vayreda, i a instàncies d'aquest últim com a diputat provincial, es va proposar Blay com a candidat per a una beca d'estudis artístics (concedida per la [[Diputació provincial de Barcelona]]) el 1887. Aquesta seria la primera beca que es concediria en la modalitat d'escultura.{{sfn|Ferrés Lahoz|2001}}