Guaràmides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Tipografia
Línia 8:
Una altra tradició feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homònim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de <ref>Stockvis, ''Généalogie des rois de Géorgie'', chapitre IV, Tableau généalogique n<sup>o</sup> 2, qui donne la descendance suivante : Gouaram I<sup>er</sup> d'Ibérie, père de Stéphanos I<sup>er</sup> d'Ibérie, père de Gouaram, père de Varaz-Bakour, père de Nerseh, père d'Adarnassé I<sup>er</sup> de Tao.</ref> [[Vakhtang I Gorgasali]] d'Ibèria, que a més hauria estat l'ancestre a la cinquena generació d'Adarnases, el pare d'Achot I d'Ibèria.
 
En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,<ref>Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, p. 63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternersehd'Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achotd'Achot príncep d’Armèniad'Armènia, qui va anar al país i el va subjugar. </ref> considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle {{Romanes|VIII}} amb el príncep [[Vassak Bagratuní]], fill del príncep d'Armènia [[Aixot II Bagratuní]], i el seu propi fill Adarnases que, per fugir la repressió àrab després de la batalla de [[Bagrevand]] el 772/775, es va refugiar a Ibèria.
 
== Història ==
Línia 36:
== Bibliografia ==
* Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', p. 216-223.
* Christian Settipani, ''Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VI <sup>e</sup> au IX <sup>e</sup> siècle'', Paris, de Boccard, 2006, 634 p. ({{ISBN|978-2-7018-0226-8}}), p. 420-431, « Les princes d’Ibéried'Ibérie du VI <sup>e</sup> au VIII <sup>e</sup> siècle », tableaux p. 443.
* {{en}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, p. 406-407.
* Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, ''Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours'', préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966.