Casa Padellàs: diferència entre les revisions

L'estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l'arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, però, reinterpretà el conjunt com una instal·lació especialitzada denominada ''fullonica''. El tenyit de teles, cintes o peces de roba usades es duia a terme a les tintoreries (''tinctoriae''). L'entrada als tallers es feia des del vial que anava resseguint la muralla, l'antic ''interuallum''. Al tram de carrer situat al davant de les dues instal·lacions s'hi abocaven els rebuigs dels tallers i tota mena de residus, segurament producte de la neteja de piques i recipients. En aquest abocador s'han pogut localitzar diversos nivells que contenien tints, plantes i restes minerals, productes que es feien servir per tenyir i rentar roba. La datació de les dues instal·lacions es pot fixar al segle II dC. Els dos tallers dedicats a la neteja i tenyiment de roba es localitzen pròxims a la porta d'entrada a la ciutat que enllaçava amb el “cardo maximus”. L'“insula” presentava façana a l'“interuallum” on es situen ambdues entrades independents i contigües a les dues instal·lacions. S'han conservat els sistemes d'evacuació de les instal·lacions que abocaven les aigües residuals a tres clavegueres que anaven fora la ciutat. Dues d'aquestes confluïen per a anar a trobar la claveguera principal que discorre al llarg del “cardo minor”. Els dos tallers contigus i segurament relacionats varen utilitzar com a abocador el vial públic, l'antic “interuallum”, que al segle II dC. havia perdut la seva primitiva funció.

 

 

Sota la direcció de l'arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, es fonamentà la casa Padellàs sobre pilars aixecats en els indrets més adients per a la visibilitat de l'àmbit excavat.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|833}}</ref>