Onyar: diferència entre les revisions

* Octubre de [[1940]]: va ser coneguda com ''l'Aiguat de Sant Lluc'' i va ser una de les més importants que mai ha tingut els pobles dels voltants de la riba del terTer. Va haver-hi entre sis i quinze víctimevíctimes, a més a més dels ferits.

* Octubre de [[1962]]: va haver-hi un desbordament dels tres rius i la riera la Maçana. L'Onyar és l'últim ena patir la crescuda, però va acabar inundant gran part de la ciutat baixa. Els principals problemes, però, comencen ja des del carrer del Carme. En aquesta inundació, no va haver-hi cap mort, però si un gran nombre de ferits i unes grans pèrdues econòmiques (serveis públics, habitatges, indústries, comerços i vies de comunicació). És arran d'aquesta inundació que l'ajuntament opta per demanar ajuts per tal d'evitar i posar èmfasi a les inundacions de la ciutat de Girona. Al 1965 s'aproven en Consell de ministres les obres de canalització del riu, al seu pas per Girona.<ref>{{Ref-web|títol=Acuerdos del Consejo de Ministros. Obras públicas|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/12/28/pagina-5/32675201/pdf.html?search=O%C3%B1ar|consulta=2020-11-06|llengua=es|editor=La Vanguardia|data=4 de desembre de 1965|pàgina=5}}</ref>

* Octubre de [[1970]]: en aquest episodi, tornem a incloure els tres rius i la riera de la maçana. Aquesta va ser la inundació més intensa i forta que s'ha patit en el segle XX. En poques hores, es produeixen tres tipus d'inundacions diferents. És en la tercera inundació on l'Onyar es desborda des del carrer del Carme i sobrepassant la plataforma de Plaça Catalunya. No va haver-hi cap víctima però si a propoprop de 2000 damnificats i unes pèrdues econòmiques que sobrepassaren els 500 milions de les antigues pessetes. És en aquest mateix any que es dissenya un pla especial hidràulic per ''Josep Maria Llansó de Vinyals.''

* Agost del [[2005]]: aquesta, no va ocasionar grans destrosses sinó per la peculiaritat d'aquesta. Tempestatempesta de pedra i neu que va deixar col·lapsada la ciutat. Els punts més afectats varen ser la part baixa de la ciutat i les entrades als diferents barris dels voltants de la ciutat de Girona.

Pel que fa a les víctimes, en poques ocasions n’hi va haver, però no s'ha de deixar de banda la gran quantitat de damnificats i ferits a conseqüència de les inundacions. La majoria de les vegades, els morts han estat a conseqüència de no poder aconseguir un bon pla d'emergència o no arribar a temps a avisar la ciutadania.

Els sectors més afectats van ser la indústria, el comerç (rambla de Girona, per exemple) i els serveis públics (parcs i jardins de la ciutat, per exemple). A més, no s’han de deixar de banda les cases més properes als carrers citats anteriorment i també les vies de comunicació d'entrada i sortida de la ciutat de Girona.

Tots aquests damnificats, van rebre uns ajuts institucionals. Amb el pas dels dies, s'hi va crear un pla especial hidràulic de protecció de la ciutat de Girona. Aquest projecte ve derivat per ''Josep Maria Llansó de Vinyals''. Les principals actuacions són: la neteja del llit del riu Onyar, la millora de la canalització i la substitució de murs laterals i reconstrucció de dos ponts.

* [https://modernistespuntcom.blogspot.com/2013/08/pont-eiffel-girona.html Pont Eiffel. Girona], a Tot passejant{{Commonscat}}