Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

La desfeta de l'[[Diada Nacional de Catalunya|11 de setembre de 1714]] va representar un conjunt de reformes i de grans canvis en el conjunt del sistema defensiu de la ciutat de [[Barcelona]], i a partir de 1715, un cop descartat el projecte del comte de Lecherrainne per construir una fortalesa a les [[Drassanes de Barcelona]].<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Cortada i Colomer |nom=Lluís |títol=Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial |url=http://books.google.cat/books?id=3yJUduBFvB8C&pg=PA566&dq=ciutadella+barcelona+enderroc+ribera&hl=ca&sa=X&ei=pnjIUY2dAc2N7AaAsIH4BQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=ciutadella%20barcelona%20enderroc%20ribera&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1998 |pàgines=50 |isbn=1998}}</ref> l'enginyer militar espanyol d'origen flamenc [[Joris Prosper Van Verboom]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cámara Muñoz |nom=Alicia |títol=Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=jEl6dvjy3ewC&pg=PA188&dq=Verboom+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=_HbIUZSmMenW7Qa1rYD4Ag&ved=0CEQQ6AEwAg#v=onepage&q=Verboom%20ciutadella%20barcelona&f=false |llengua=castellà |editorial=CEEH |data=2005 |pàgines=188-189 |isbn=8493464317}}</ref> ideà un projecte on va replantejar totes les defenses militars barcelonines. Aquest Finalment, diverses intervencions realitzades en els darrers any al passeig Circumval·lació han permès posar al descobert, entre d'altres, diferents elements d'aquest fortalesa: el fossat i la seva contraescarpa; el camí cobert que envoltava l'edifici; un tram de quasi 30 m de longitud d'una de les cares del baluard «De la Reyna» i les restes d'un passadís cobert que comunicava la Ciutadella amb la ciutat a través del Portal de Mar. preveia refer i ampliar el [[castell de Montjuïc]], reforçar el paper de les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] com a caserna militar, revisar el sistema de bastions i afegir defenses exteriors, com el [[Fort Pius|Fort Pienc]] i el fort de Don Carles. A l'interior de la ciutat de Barcelona es van construir noves casernes militars, tot reconvertint edificis civils, com els Estudis al capdamunt de la [[Rambla]], o religiosos, com el [[Convent de Sant Agustí Vell]]<ref name=GC>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39527488_1.pdf |títol=La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del {{segle|XVIII}} |consulta=22/2/2015 |editor=Generalitat de Catalunya |data=}}</ref> o el monestir de les Jonqueres. Però l'element clau que configurava totes aquestes reformes i el nou sistema defensiu i repressiu de la ciutat fou la construcció d'un nou fort de considerables dimensions: la Ciutadella.