Patxi Iturrioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cambios reales, no ha fallecido informaciones falsas Etiquetes: Revertida editor visual |
Etiqueta: Desfés |
||
Línia 2:
| nom = Patxi Iturrioz Herrero
| partit_politic = [[Moviment Comunista d'Euskadi|EMK]]<br />[[Partit Socialista d'Euskadi|PSE]]
}}
'''Patxi Iturrioz Herrero''' ([[Sant Sebastià]], 21 d'abril de [[1937]] - 21 d'abril de 2002) fou un polític basc. Dirigent d'[[ETA]] en la primera meitat de la dècada de 1960, va impulsar en 1965 la primera escissió d'aquesta organització, de caràcter obrerista i titllada d'"espanyolista" pel sector oficial. Al costat d'altres dissidents d'ETA, va ser un dels fundadors d'[[Moviment Comunista d'Euskadi|EMK]] primer i del [[Moviment Comunista]] després, ambdues en l'àmbit de l'[[extrema esquerra]]. Va continuar dedicant-se a l'activitat política, arribant a ser diputat en el Congrés en els primers anys de la [[Transició espanyola]]. En 1990 va ingressar en el [[Partit Socialista d'Euskadi]].
== Els inicis d'ETA ==
Línia 11:
== La ideologia obrerista ==
En la segona meitat de la dècada dels seixanta, sorgeix amb força un corrent influenciat pel [[maoisme]], representada a Espanya pels "''Felipes''" (partidaris dels FLP -"[[Front d'Alliberament Popular]]"-) i en les províncies basc navarreses per [[Euskadiko Sozialisten Batasuna]]. (ESBA). Aquesta nova línia de pensament sacseja l'ambient de la clandestinitat espanyola. Iturrioz es va destacar com a principal representant d'aquesta tendència en ETA i supeditava l'ideari nacionalista a la participació en les lluites obreres que en aquells anys sacsejaven a tota Espanya i que tenien especial virulència en el molt industrialitzat País Basc.
Els "obreristes" d'ETA consideraven a la classe obrera com principal motor de lluita contra la dictadura, el que no deixava de crear frecs amb els sectors més nacionalistes, car ni tan sols diferenciava entre bascos i espanyols el que xocava amb l'altre corrent nacionalista radical que veia als espanyols com a enemics de la nació basca. L'Oficina Política encapçalada per Iturrioz va buscar aliances amb [[Comissions Obreres]] i altres forces socials i polítiques clandestines no nacionalistes, mentre rebutjava la unitat basquista amb sectors del nacionalisme vinculats a la burgesia. Aquestes idees, era massa revolucionàries en una organització que era principalment nacionalista a pesar d'haver incorporat elements ideològics d'esquerra i van provocar una forta reacció per part dels altres sectors.▼
▲Els "obreristes"
[[Txillardegi]], representant del corrent més basquista, també exiliat a [[Bèlgica]], va denunciar que ETA estava deixant de ser una organització patriòtica per a convertir-se en una organització comunista clàssica. ETA estava dividida ideològicament i es va iniciar llavors un moviment intern l'objectiu del qual és desbancar als "obreristas". En vespres de la celebració de la '''V Assemblea d'ETA''' hom va comunicar Patxi Iturrioz la decisió d'expulsar-lo, proposta que va ser realitzada per l'Executiu i va ser ratificada en la primera sessió de l'assemblea, el [[7 de desembre]] de [[1966]]. Els obreristes, en vista de què l'assemblea denegava la petició de defensa d'Iturrioz, van decidir no participar-hi. La resta de la militància s'hi va mantenir, va nomenar un nou Comitè Executiu i va decidir convocar-se a una segona part de l'assemblea, que es va celebrar al març de [[1967]] a [[Getaria]] (Guipúscoa).
== ETA Berri (1967) ==
Patxi Iturrioz i la minoria obrerista, aliens ja a aquesta segona part de l'assemblea, van adoptar el nom d'[[ETA Berri]] (Nova ETA), pel que la resta de l'organització va passar a ser coneguda com a ETA Zaharra (Vella ETA). ETA Berri va aprofundir en la línia obrerista, participant en Comissions Obreres, denunciant els aspectes que consideraven més reaccionaris i [[xovinisme|xovinistes]] del nacionalisme basc i allunyant-se definitivament del món del PNB, al qual pertanyien molts dels empresaris bascos. L'agost de [[1968]] ETA Berri va anunciar el canvi del seu nom pel de Komunistak (Els Comunistes), amb la qual cosa ETA Zaharra va tornar a ser simplement ETA. A causa de l'escissió d'ETA Berri, els obreristes, anomenats ''espanyolistes'' o ''felipes'' van ser objecte d'un boicot personal i polític per part no només de l'entorn d'ETA. Patxi Iturrioz i [[Eugenio del Río]], un altre obrerista significat i també membre de l'Oficina Política, foren fins i tot sentenciats formalment a mort per la cúpula d'ETA en una reunió celebrada a [[Tolosa (Guipúscoa)]], sentencia que no va arribar a complir-se.
== Militància comunista i socialista ==
| |||